06 de març de 2021
06.03.2021
Diari de Girona

Absolt d'agredir i violar dues joves a Palamós durant la festa major

La sentència subratlla que les versions de les víctimes són «poc creïbles» i titlla «d'exercici de contorsionisme» la descripció de l'agressió

06.03.2021 | 00:10
L'acusat durant el judici a l'Audiència de Girona, a finals de febrer.

El jove acusat de violar una noia i d'agredir-ne una altra a Palamós durant la festa major de 2016 ha estat absolt. La sentència indica que no ha quedat acreditat que més enllà del relat ja exposat per les dues parts sobre com es van trobar, l'acusat forcés sexualment les víctimes.

La primera trobada va ser cap a les quatre de la matinada del 26 de juny, coincidint amb la festa major del municipi. L'acusat va trobar-se amb la víctima, de disset anys en el moment dels fets, a la zona de barraques. Ella li va demanar un cigarret i ell va oferir-li anar a fumar-ne un tots dos a una zona propera d'on hi havia els seus respectius acompanyants. Al lloc on van anar d'acord «mutu», una caseta tancada, «no ha quedat acreditat que l'acusat la sotmetés a actes de caràcter sexual», ni li fes tocaments a la zona genital per sota la roba interior, tal com va relatar la víctima durant el judici.

A les cinc de la matinada l'acusat va trobar-se la segona víctima, una noia de llavors divuit anys amb qui havia treballat i a qui coneixia de vista. Ambdós van decidir anar a la platja a fumar, allunyant-se uns metres de la zona de barraques. Un cop allà ambdós van tenir relacions sexuals, «sense que s'hagi acreditat que l'acusat va sotmetre la víctima a la seva voluntat», conclou el tribunal.

La sentència apel·la a un dubte raonable que impedeix donar per bona l'única càrrega de prova, que són les declaracions de les víctimes. Segons indica el text, la resta d'indicis aportats no serveixen per determinar si es van produir les agressions o no. Durant el judici, diversos amics de les víctimes van declarar, com ara un jove que va veure la primera víctima amb l'acusat a la caseta i va referir que se la veia «incòmoda i que volia marxar d'allà».

De fet, el tribunal apel·la a sentències recents que assenyalen que «no es pot atribuir a la víctima la condició d'oracle inqüestionable» tot i que hagin superat el «test de credibilitat». Això implica que el relat de la víctima ha de complir uns requisits: que no actuï per venjança, i que el discurs tingui coherència i sigui persistent.

En l'argumentació de la declaració de la primera víctima, el tribunal ha detectat «contradiccions» i un relat «poc versemblant», perquè en una primera declaració va dir que van anar a fumar contra la seva voluntat, i durant el judici va indicar que va marxar amb ell «perquè volia fumar».

Descripció «confusa»

També els resulta «confusa» la descripció de l'agressió que va fer la víctima, que titllen «d'exercici de contorsionisme» per la manera com presumptament l'acusat la va agafar per tal de posar la mà sota els seus pantalons. Per últim, qüestionen que el guàrdia de seguretat que els va interpel·lar no actués si realment passava alguna cosa. «Si ella cridava que l'acusat la deixés, és sorprenent que el vigilant no demanés ajuda o actués», sosté.

Pel que fa a la segona víctima, que va denunciar haver estat violada per l'acusat mentre fumaven a la platja, el tribunal sosté que el mateix acusat reconeix haver-hi tingut relacions. La seva versió, però, és que van ser consentides. Així doncs, la tesi que no va haver-hi consentiment es basa «en una única prova». I de la mateixa manera que amb la primera víctima, aprecia diverses deferències entre el que va explicar en un primer moment i el que va dir en el judici. A això li suma l'absència de lesions, «ni tan sols lleus», i el fet que ningú la sentís cridar, un extrem que «ens resulta molt difícil de creure». Per argumentar-ho, els magistrats que firmen la sentència asseguren que «coneixem les festes de Palamós i concretament la gran quantitat de gent que s'hi congrega», així com la «constant presència policial». L'acusat s'enfrontava a penes de fins a 17 anys de presó, tal com sol·licitaven les acusacions particulars, així com a pagar 25.000 euros d'indemnització. La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook