11 de març de 2021
11.03.2021
Diari de Girona

El TSJC desestima l'últim recurs contra l'Ajuntament de Torroella de Montgrí per la desclassificació de la Pletera

Els antics propietaris han presentat deu recursos al llarg de dues dècades

11.03.2021 | 15:42
La zona de la Pletera

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat l'últim dels deu processos judicials en contra de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí per la desclassificació dels terrenys de la Pletera de l'Estartit. Amb aquesta sentència ferma es tanquen dues dècades de litigis entre el consistori i els antics propietaris dels terrenys que demanaven fins a 56 milions d'euros d'indemnització. Els tràmits urbanístics per desclassificar els terrenys de l'antiga urbanització van començar el 1998 i des del 2002 es va començar la batalla judicial que ara el TSJC ha enterrat de forma definitiva.

La desclassificació dels terrenys de la Pletera, a l'Estartit, van començar a tramitar-se el 1998 quan es va fer una revisió del Pla General d'Urbanisme i es va aprovar de forma definitiva el 2001. En paral·lel, la direcció general de Costes de l'Estat va acordar el 24 de novembre del 1999 incoar un expedient per traçar la línia de domini públic marítimo-terrestre pel darrere de la zona urbanitzable de la Pletera.

La direcció general apuntava que calia protegir aquesta zona perquè hi havia una maresma que calia preservar en compliment de la normativa de costes del 1988. Aquest expedient paralitzava el desenvolupament de la urbanització que havia començat a construir-se el 1986. Només es va construir una illa de cases de les sis planificades. Amb aquest tràmit els terrenys passaven a ser no urbanitzables i l'empresa propietària de les parcel·les, Kepro Costa Brava SA, va presentar un recurs a l'Audiència Nacional en contra de la decisió que el 2007 es va desestimar.

Aquest va ser el primer de la desena de litgis que hi va haver per part d'aquesta empresa per aconseguir desencallar la urbanització de la Pletera de l'Estartit. El 2002 l'empresa també va demanar la nul·litat de la revisió del Pla General d'Ordenació Urbanística de Torroella, que suspenia les llicències urbanístiques a la zona protegida.

L'últim dels recursos va arribar als jutjats el 2009. L'empresa demanava una indemnització de 18 milions d'euros a l'Ajuntament de Torroella per les pèrdues ocasionades pel fet de no poder construir els 76 habitatges previstos en aquesta zona de maresma protegida. El 3 de desembre del 2018 es va desestimar i la resolució la va confirmar el 6 d'octubre de l'any passat. Ara, des del 12 de febrer la sentència ja és ferma.

Amb aquest últim recurs finalitza un conjunt de litigis judicials en què els propietaris dels terrenys havien arribat a demanar un total de 56 milions d'euros en indemnitzacions al consistori.

Tot i que la promotora només va poder construir una illa de cases de la urbanització, s'hi va construir un passeig amb carrers i serveis. Per fer-ho, van abocar tones de runa per enterrar uns aiguamolls preexistents de gran valor natural. La urbanització de la primera fase es va aturar el 1991 i les màquines ja no van reprendre l'activitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook