Era l’any 2002 quan en qualitat de rector de la Universitat de Girona vaig proposar convertir Radio Liberty en un centre de referència internacional de la història de les telecomunicacions. Aquelles instal·lacions eren úniques al món, juntament amb una central bessona que crec que es troba a Alaska en condicions impecables de conservació.
No solament hi teníem un «museu viu» de l’electrònica sinó que les conegudes com «antenes», i que en realitat eren les torres que aguanten els centenars de cables i dipols que configuraven els sistemes d’emissió, també tenien un valor important com a enginyeria mecànica.
D’altra banda, si es tractava d’impacte visual potser calia haver començat desmantellant els centenars de gratacels situats a primera línia de mar sense cap valor arquitectònic, i encara menys paisatgístic o cultural. De fet, aquesta instal·lació va preservar la zona de Pals de convertir-se amb d’altres pobles de la Costa Brava que tots coneixem.
En aquell lloc hi teníem 60 anys d’història de la tecnologia de la transmissió de senyals a l’espai i això, en aquest camp, és parlar dels seus inicis. Si els interessos polítics i personals no haguessin prevalgut sobre els socials, el poble de Pals s’hagués convertit en un centre turístic cultural de nivell internacional.
La proposta que vam presentar era la creació d’un museu de les telecomunicacions i de la Guerra Freda, que podria incloure diferents sales d’exposició, centres de recerca universitària, residència per a investigadors, sales de congressos, etc. Alhora, una part dels edificis existents també es preveia destinar-los a l’estudi de la flora i la fauna de la zona. S’hagués pogut gaudir d’un centre de relleu internacional que hagués donat a Pals un valor afegit d’incalculable.
Els americans havien deixat les instal·lacions en perfecte funcionament, tot net, polit, cuidat i mantingut a punt de tenir el museu en marxa. Haguéssim pogut menjar al terra de la sala d’aquells increïbles generadors AEG de gasoil que proveïen la potència elèctrica necessària, però la corrupció, una vegada més, va guanyar.
De res van servir els esforços amb la Generalitat, amb l’Ajuntament de Pals (on hi vam mantenir diverses reunions), ni amb el delegat del Govern de Madrid. Era trist palpar el menyspreu per la tecnologia d’aquells que no deixen de tocar l’ordinador o pensar en d’altres coses mentre els altres parlen.
El que hi havia dins valia milions d’euros, i un bon dia, sense previ avís, es va donar l’autorització que va permetre als voltors de totes bandes, que esperaven a fora amb camions, fer-se la barba d’or.
Aquí teniu algunes fotos del que era i que en va quedar després de l’espoli carronyer d’una banda de corruptes que es van enriquir, a consciència, destruint un patrimoni mundial de valor incalculable. Els centenars o milers d’equips electrònics, vàlvules de buit de mig metre d’alçada, mesuradors, bobines, etc... són peces de museu de valor incalculable; però juntes, en funcionant, el seu valor material i social no era quantificable.
I ara veig publicat un acudit barroer digne de la Cubana, de mantenir quatre parets de rajols amb l’argument de protegir el patrimoni. Ho deixo aquí. El que voldria dir no seria políticament correcte per part d’un exrector.
