El novembre del 2018, voluntaris de l’ONG de Salt Amics de Boulembou van viatjar a la regió de Tambacounda, a Senegal -tal com portaven fent de forma periòdica des del 2006-, per cooperar en el desenvolupament integral del poble de Boulembou. Des de fa quinze anys porten a terme diversos projectes amb l’objectiu de millorar les condicions de vida del poble, amb el saltenc Josep Maria Berga al capdavant.

Personal mèdic de Palamós, anant al consultori de Boulembou, al Senegal. | ONG AMICS DE BOULEMBOU

L’estada d’aquell novembre de 2018 va marcar un abans i un després per a l’ONG. Les metgesses d’urgències de l’hospital de Palamós i cooperants d’Amics de Boulembou Gemma Oliu i Josefina Garcia expliquen que «una dona del poble ens va demanar ajuda per a la seva neta, Maimuna, que patia una infecció severa a una cama». Resulta que, quatre o cinc mesos enrere, havia patit una fractura oberta a la tíbia perquè s’havia entortolligat amb una corda d’una cabra i havia caigut. «El centre sanitari més proper on podíem fer-li una radiografia està a deu quilòmetres. Aparentment sembla una distància curta, però ens trobàvem en època de pluges i un riu ens impossibilitava el pas», recorden les metgesses. D’aquesta manera, no van tenir cap altre remei que administrar-li antibiòtics, tot i que això no solucionaria el problema.

«Al març de l’any següent hi vam tornar i havia empitjorat moltíssim. Ja li sobresortia l’os i no hi havia cap centre sanitari apte per realitzar-li la intervenció que necessitava. Només hi veien una única solució: amputar-li la cama», expliquen. A partir d’aquí, tots els integrants de l’ONG, entre els quals també es van implicar l’infermer Ramon Bos i la metgessa resident de família, Jana Avelló, van treballar per poder aconseguir un visat sanitari per la Maimuna i, així, poder operar-la a l’hospital de Palamós. «L’hospital ens va donar suport des del principi, tot ens anava a favor, excepte la burocràcia, que lamentablement és molt lenta», expliquen Oliu i Garcia. La covid-19 encara va alentir més els tràmits i, a més, les metgesses de l’hospital de Palamós no podien viatjar a Senegal. «Les persones que l’atenien ens anaven enviant fotos perquè veiéssim com evolucionava però no podíem fer-hi res».

Finalment, a través de la Fundació Xevi van contactar amb l’ONG Conductors Solidaris de Barcelona i van obtenir el visat.

Primera part amb èxit

El 30 de juliol d’aquest any, gairebé tres anys després del llarg periple, la Maimuna aconseguia viatjar cap al Baix Empordà. La primera part del tractament s’ha realitzat a l’hospital de Palamós, on la fundació ha cobert les despeses de les tres operacions realitzades i l’hospitalització. També s’ha comptat amb l’ajuda d’una voluntària que ha fet les tasques de professora al mateix hospital per tal que la Maimuna pogués continuar amb el ritme escolar. La nena, que ara ja té dotze anys, viu a casa d’un dels infermers de l’hospital, «tot i que ens impliquem entre tots perquè se senti el màxim d’acompanyada», remarca Oliu.

La segona part del tractament és més complicada i no pot realitzar-se a Palamós. Els Bombers de Barcelona han col·laborat voluntàriament en el trasllat per tal de fer proves i la valoració per especialistes de traumatologia pediàtrica de l’hospital Sant Joan de Déu. Afortunadament, s’ha descartat l’amputació de la cama. Malgrat tot, s’han de realitzar un parell més d’intervencions i Sant Joan de Déu no cobrarà part del tractament, però no pot fer front al cost del material ortopèdic. Aquest cost l’ha d’assumir l’ONG Amics de Bolembou, que, des de fa unes tres setmanes, ha iniciat una campanya de mecenatge en la qual col·laboren activament els Bombers de Barcelona, que recentment han dut a terme una cursa solidària.

Palamós impulsa la campanya de mecenatge pròpia

Paral·lelament, els Serveis Integrats de Salut del Baix Empordà (SSIBE) tenen una campanya de mecenatge engegada per reestructurar espais dels centres o impulsar iniciatives com la que s’ha dut a terme amb la Maimuna. L’any passat tots els diners es van destinar a fer front a la covid-19, però actualment tenen noves necessitats assistencials. Entre els principals projectes destaquen l’ajuda emocional als pacients, millores d’equipaments i espais i la represa d’activitats d’acompanyament que abans no es podien fer per la covid-19.