El Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) és des d'aquest dijous el primer port d'Espanya en tenir biohuts als pantalans per protegir els peixos alevins dels depredadors. Aquests hàbitats artificials encapsulats en gàbies permeten fomentar la biodiversitat que hi ha en aquestes zones, majoritàriament amb sards, llises o mol·luscs. Els "refugis", a la vegada, acaben generant menjar per a aquests peixos per la presència d'algues i tanquen el cercle. "Quants més peixos petits sobrevisquin, més peixos grans tindrem", explica la gerent del Club, Maribel Vela. Des d'avui, n'hi ha quinze de grans i quatre més de petits, que serviran per fer tasques de conscienciació entre els més petits.

A més, un equip de biòlegs en farà un estudi anual per avaluar-ne l'efectivitat. Actualment, hi ha 4.400 instal·lacions d'aquest tipus a Europa, la majoria a França.

El port esportiu de Sant Feliu fa temps que participa en iniciatives relacionades amb el medi ambient i ara ha decidit fer un pas més en el seu compromís amb la biodiversitat. Vela ha explicat que van conèixer el projecte que lidera l'empresa Ecocean al Saló Nàutic de Cannes i que van decidir tirar-lo endavant.

Aquest dijous, s'hi han instal·lat 15 biohuts grans i quatre de petits en tres pantalans del club. L'objectiu de la iniciativa és triple. Per una banda, fomentar la biodiversitat a la zona. Per l'altra, estudiar l'evolució de les espècies i, finalment, promoure la conscienciació entre els infants en edat escolar.

I és que aquest sistema d'hàbitats artificials donen refugi als peixos alevins i eviten que les especies despredadores de mida més gran se'ls acabin menjant. D'altra banda, compensen els efectes que els ports poden tenir per a les diferents espècies que hi habiten.

La instal·lació d'aquests aparells, que ha fet un equip de submarinistes d'Ecocean, es fa a poca profunditat i sota aquestes estructures, tenint en compte que els peixos petits solen trobar-se en superfície.

A més, amb el temps, els biohuts s'ompliran d'algues i, per tant, de vida. D'aquí a un any, un equip de submarinistes i biòlegs locals s'encarregaran que començar a estudiar-ne l'evolució. Joan Lázaro, expert en pesca de la zona, però, ja aventura que tindrà èxit.

Unes característiques "especials"

Lázaro detalla que al port de Sant Feliu té unes característiques molt específiques. Per una banda, compta amb les "típiques espècies que hi ha als ports" però té també "l'avantatge" que, en tractar-se d'un port amb una fondària superior als 8 metres i trobar-se "obert, "la vida marina no està tan castigada". "Aquí hi podem trobar molta vida petita, invertebrats, mol·luscs i peixos com sards o llises", detalla Lázaro.

Al seu entendre, aquests biohuts permetran la "regeneració de peixos" i d'altres espècies de la zona. "Tenen una superfície molt àmplia perquè s'hi instal•li la vida per a aquests futurs peixos alevins", afegeix.

En converses amb altres ports

De fet, l'èxit de la iniciativa ja ha estat provada en altres països com França i Dinamarca, on s'han observat unes 80 espècies diferents. Actualment, hi ha 4.400 instal·lacions d'aquest tipus a Europa, la majoria a França. La responsable de màrqueting d'Ecocean, Sabrine Palmieri, explica que, a banda de Sant Feliu de Guíxols, estan en converses en deu ports més, la majoria catalans, per instal•lar-hi aquests sistemes.