La Guàrdia Civil manté interromput el dispositiu de recerca del cos de Xavier G., desaparegut davant de les illes Medes el diumenge 24 d’octubre, des de que el divendres 12 de novembre es va localitzar, a la costa de Mallorca, un cos que, segons tots els indicis, correspondria a aquest taxista de 41 anys i veí de l’Estartit. El cadàver que va treure de l’aigua del Port de Sóller (Mallorca) una embarcació de l’institut armat vestia una samarreta que, segons els testimoniatges consultats per la policia, era la que portava posada Xavier el dia del seu ofegament. També mantenia algunes arracades que coincideixen amb els que lluïa habitualment la víctima. Totes dues coincidències, sumades al fet que el recorregut que hauria seguit el cos coincideix amb el que dibuixen els corrents marins, han fet que per a la Guàrdia Civil no hi hagi pràcticament cap dubte que el cos recuperat a Mallorca és el d’en Xavier. No obstant això, la confirmació oficial arribarà quan les proves d’ADN practicades al cadàver recuperat del Port de Sóller, inflat i en avançat estat de descomposició, ho certifiquin.

Després d’aquesta confirmació, se suspendrà definitivament el dispositiu de cerca que els bussos GEAS (Grup Especial Activitats Subaquàtiques) de l’Estartit han liderat davant de les illes Medes. En canvi, els esforços es concentraran en la investigació de l’episodi de la seva desaparició. Segons les fonts consultades per El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, hi ha també pocs dubtes que els fets van succeir tal com els va relatar l’amic d’en Xavier. Són els següents. La tarda del 24 d’octubre, en Xavier i aquest amic van seguir per la televisió el partit que van disputar el F.C.Barcelona i el Reial Madrid al Camp Nou. Després, presentant un elevat estat etílic, es van dirigir al port i van pujar a una embarcació i van sortir a navegar amb la mar molt agitada. Cap altra barca va abandonar el port aquella tarda. Quan van arribar a les illes Medes, en Xavier, que presentava problemes de salut greus, es va acomiadar per sorpresa del seu amic i, sempre segons el seu relat, es va llançar a l’aigua. L’amic, amo de l’embarcació, va estar durant dues hores maniobrant per a trobar-lo. Després, va tornar al port i va demanar ajuda. Les investigacions hauran de confirmar que es va tractar d’un suïcidi.

Recerca en 130 hectàrees

En la cerca infructuosa d’en Xavier, els busos dels GEAS i dels GRAE dels Bombers de la Generalitat van pentinar el fons marí d’una àrea de 130 hectàrees, l’equivalent a altres tants camps de futbol, durant els dotze dies posteriors al seu ofegament. Des de la superfície, completaven el dispositiu de cerca embarcacions de la Guàrdia Civil i dels Mossos d’Esquadra. En aquelles immersions, els submarinistes van notar la força de corrents marins, accentuada pels dies de temporal. La hipòtesi que el cadàver hagués estat arrossegat lluny d’on l’estaven buscant era la més raonable per poder entendre per què no el trobaven malgrat un rastreig que, després de la primera setmana, va sumar a les tasques un vehicle submarí no tripulat ROV (Remotely Operated Vehicle) que va cedir l’empresa Hidroesfera.

La trajectòria del cos ofegat

Un cos que s’ofega es precipita fins al fons marí i es queda allí durant un període d’entre set i deu dies. El procés de descomposició de l’organisme provoca que s’infli i que, transcorregut aquest temps, que va en funció de la temperatura de l’aigua i del teixit adipós de la persona, canviï la densitat i comenci a surar. Per aquest motiu, la cerca va deixar de ser diària després de les primeres dotze jornades, perquè les possibilitats que aparegués en el fons ja eren molt escasses. Una prova realitzada pels submarinistes en una de les últimes jornades de rastreig va consistir en deixar-se portar pel corrent durant una hora per tal d’esbrinar quin desplaçament experimentaven durant aquest temps. Amb aquesta prova van descobrir que la força de l’aigua havia estat suficient per allunyar-los més d’una milla del lloc on havien començat la immersió.