La Generalitat ha confirmat que vol exercir el dret de retracte per poder recuperar l’ús públic de la base Loran de l’Estartit, que el govern espanyol va vendre a un particular per més de 400.000 euros a finals de l’any passat. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha explicat que la tramitació està ja «molt avançada» i que el seu departament ha presentat ja la documentació preceptiva, i preveu que l’acord de Govern que ha de permetre tirar endavant l’operació s’aprovi abans del 7 d’abril.
Segons ha informat la conselleria, el valor de compra dels terrenys és d’un import de 468.000 euros i 3.000 euros per cobrir les despeses de transmissions i resta de despeses corrents derivades de l’operació. Segons Jordà, aquest procés permetrà que la finca «passi d’haver estat base militar de l’exèrcit espanyol a instal·lacions del Parc Natural del Montgrí».
Segons explica Jordà, la llei ha de permetre a la Generalitat recuperar aquests terrenys, situats dins del Parc Natural del Montgrí, al mateix preu que va pagar el particular, un ciutadà francès, al ministeri de Defensa, que era propietari d’una finca que fins l’any 1998 havia tingut usos militars. L’objectiu del comprador particular era poder-hi viure i fer-hi un museu.
En un comunicat, el Govern català indica que, des de l’any 2015, el Ministeri havia fet fins a quatre subhastes per intentar que algú es quedés les instal·lacions. En la primera, el preu de sortida va ser de 575.255 euros, i en la darrera, que va tenir lloc l’octubre de 2019 i va quedar deserta, el va rebaixar fins a 468.078 euros. Posteriorment, afegeixen, l’actual propietari dels terrenys va presentar una oferta similar i el Ministeri de Defensa va optar per realitzar l’adjudicació directa. Davant d’aquesta situació, la Generalitat ha decidit exercir el dret de retracte «en resposta a la demanda del territori» i recomprar els terrenys per tal que l’espai continuï essent d’ús públic.
Pel que fa el nou ús que la Generalitat vol donar a la base Loran, que ocupa una superfície total de 351.000 metres quadrats -dels quals 6.000 estan construïts-, la previsió és que en una part s’ubiquin instal·lacions del Parc Natural, com ara sales d’emmagatzematge o espais per a activitats.
D’altra banda, també s’estudia la possibilitat de dedicar una altra part de la finca a donar suport als itineraris interpretatius de la Guerra Freda que hi ha a la zona. Finalment, hi ha tota una part que es tirarà a terra perquè es troba en molt mal estat. En aquest sentit, la consellera Jordà ha expressat «la voluntat d’escoltar el territori a l’hora de decidir el futur del projecte».
Alerta de SOS Costa Brava
Malgrat la voluntat de la Generalitat, el passat mes de gener SOS Costa Brava va advertir que no seria tan fàcil per al Govern català poder adquirir la base Loran. La plataforma ecologista va mostrar el seu escepticisme, ja que, segons va indicar, «la llei 12/1985 fixa un mínim de cent hectàrees per exercir el citat dret».
La base Loran era una estació d’emissió de radionavegació per a la mar Mediterrània, construïda a l’Alt de la Pedrosa prop de l’Estartit. El seu nom respon al sistema de posicionament i navegació Loran (LOng RAnge Navigation), que es basava en ones de ràdio de baixa freqüència i que en aquest cas triangulava amb les bases de Lampedusa (Itàlia) i Kargaburum (Turquia).
De gestió nord-americana, es va posar en funcionament l’any 1961 i va desconnectar-se l’1 de gener de 1995. Les antenes van ser enderrocades l’any 2005 i, des llavors, l’estació ha quedat abandonada. Hi arriba un camí asfaltat procedent de l’Estartit que passa prop de la Torre Ponça.
