Quan va morir l’últim dels germans Anlló, el 2002, la gran pregunta era què passaria amb el llegat. Tothom sabia que no tenien familiars propers a qui deixar la gran fortuna perquè ells mateixos ho explicaven als veïns de Sant Feliu de Guíxols i expressaven sovint els dubtes que tenien sobre a qui donar les propietats.

Han passat 22 anys i el misteri no s’ha resolt del tot perquè, malgrat que els temes oficials aquí van molt i molt a poc, en aquest cas encara hi han anat més. L’Ajuntament va cometre diversos errors poc després de la mort de Joan Anlló que van entorpir ja de bon principi les gestions. Algú de l’administració local es va oblidar de comunicar a la direcció general de Patrimoni de la Generalitat la mort de l’últim germà, fet que es va convertir en el primer pal a la roda d’aquest cas. Curiós si es té en compte que, per llei, l’únic beneficiari d’una herència intestada és el municipi perquè els diners que s’obtinguin s’han de destinar a projectes socials i culturals.

A partir de llavors es pot considerar que l’herència dels Anlló ha estat plagada de despropòsits, un darrere l’altre: un saqueig orquestrat per un treballador de la Generalitat, la passivitat de l’administració catalana per treure’n l’aigua clara, un munt d’impostos impagats per part del d’apartament d’Economia a l’Ajuntament (400.000 euros), desenes de propostes de projectes que havien de fructificar gràcies a les subhastes dels edificis, algun espavilat que volia aprofitar-se’n i subhastes que sorprenentment quedaven desertes.

I mentre el temps passava, la gran fortuna s’empetitia. Aquest ha estat el principal problema de la història. La Generalitat no ha tingut mai pressa, les gestions han estat lentes i despreocupades i ningú ha hagut de pagar per les males decisions preses perquè és el que sol passar quan s’administren llegats que han de revertir en la comunitat i només en la comunitat.

Potser d’aquí a uns quants anys tot el patrimoni dels Anlló haurà estat subhastat i els beneficis destinats a projectes socials i culturals de Sant Feliu de Guíxols. Passi el que passi, no serà ni de bon tros el que s’hauria aconseguit si les administracions haguessin estat una mica, només una mica, diligents.