La fórmula per combatre la falta de personal del sector lleter al Baix Empordà

Llet Nostra i el Consell Comarcal tanquen un acord de col·laboració i instrueixen vuit persones

Una part de les ocupadores laborals rebent formació a l'IRTA de Monells

Una part de les ocupadores laborals rebent formació a l'IRTA de Monells / GEMMA TUBERT (ACN)

Gemma Tubert (ACN)

El sector lleter pateix un problema sistèmic de falta de personal, agreujat per la rotació i el fet que molts dels que hi comencen a treballar marxen al cap de pocs mesos –fins i tot, setmanes- perquè «no és el que es pensaven». Per combatre-ho i millorar-ne l'ocupabilitat, el Consell Comarcal del Baix Empordà i Llet Nostra han tancat un acord de col·laboració per formar vuit orientadors laborals. L'objectiu és que coneguin de prop el sector i les particularitats que té per tal de buscar els perfils més idonis. «Tothom té al cap què és treballar en una oficina, però no en una granja», afirma la veterinària de la Cooperativa de Ramaders del Baix Empordà de Llet Nostra, Anna Targa.

Acord pioner per combatre la falta de personal al sector lleter i fer més eficient la recerca de feina. El Consell Comarcal del Baix Empordà i Llet Nostra han signat un conveni a través del qual s'estan formant vuit orientadores laborals en la matèria. L'objectiu és que coneguin de primera mà com és treballar en una granja de vaques i quines feines s'hi han de fer. La formació ha consistit a realitzar l'Experiència #APROP, una visita guiada per la granja de l'EVAM de Monells on s'explica la importància del paper de les petites i mitjanes granges lleteres en el conjunt de la societat i en el seu entorn. Després, la veterinària Anna Targa ha impartit una xerrada sobre les característiques dels llocs de treball, així com de les ofertes laborals més habituals que proposen les granges.

La rotació de personal

I és que segons explica Targa el sector pateix un problema de rotació del personal perquè els primers mesos són «crítics». «Una de les dificultats que ens trobem a les granges és que a la gent li ha d'agradar conviure amb animals i, després, cuidar animals i vigilar-los i llegir el seu comportament, implica molt de temps», explica el director de Llet Nostra i de la Cooperativa de Ramaders del Baix Empordà, Jordi Riembau. «Tothom es pot imaginar què vol dir treballar en una fàbrica o en una oficina, però, en canvi, treballar en una granja està menys en l'imaginari col·lectiu i a més és un perfil de feina amb un ventall molt ampli: pots estar munyint, com netejant o picant dades per tenir estadístiques», remarca Targa. «Ens trobàvem gent que venia sense saber ben bé què significava», afegeix.

Ajustar més els perfils professionals

«Esperem d'aquesta manera col·laborar per fer que els processos de selecció siguin més eficients i potser ara a determinats perfils ja no els oferiran aquesta feina», afirma el vicepresident primer i conseller comarcal de Promoció Econòmica del Baix Empordà, Xavier Dilmé. Dilmé també ha explicat que la intenció és estendre la iniciativa a altres sectors, com el de la pesca. L'acord s'emmarca dins del programa 'Llet Nostra Més' que té com a principal objectiu donar continuïtat al sector lleter català mitjançant la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de tots els agents implicats en la cadena de valor de la llet.