El jove acusat de violar la seva amiga després de sortir de festa a Sant Feliu de Guíxols l’abril de 2019 ha estat condemnat a nou anys i mig de presó. El tribunal de la secció tercera de l’Audiència de Girona ha donat credibilitat al relat «clar, lògic, coherent, persistent i sincer» que va explicar la víctima durant el judici.
Aquell dia, la matinada del 20 d’abril de 2019, ambdós van sortir de festa juntament amb més amics. Llavors ell, M.B.M., tenia 19 anys i ella 18. Es coneixien des de feia anys: ella estiuejava a Sant Feliu, i de fet la víctima va assegurar que havien sigut amics «íntims».
A l’hora de tornar, ambdós van agafar un taxi i van anar a dormir a casa de l’acusat, com ja havien fet altres vegades. Però llavors el jove va tancar la porta amb clau i li va agafar el mòbil al·legant que el posaria a carregar. La víctima no li va donar importància i va anar a l’habitació de convidats a dormir. Al cap d’una estona va sentir que l’acusat entrava a l’habitació en roba interior, i sense dir res es va asseure al seu costat i va començar a fer-li tocaments. Tot i les negatives insistents de la víctima, va intentar-la violar, però no ho va aconseguir. En canvi, es va posar a dormir al seu costat «com si res», i llavors ella es va quedar paralitzada. No va ser fins al cap d’una hora quan va sonar l’alarma, i llavors el processat va tornar a agredir-la, i aquest cop la va violar. En un moment donat, la víctima va deixar de resistir-se, i llavors l’acusat va parar de cop. I «com si res», va deixar-la marxar.
Missatges incriminadors
En casos com aquest, on els fets van tenir lloc dins la intimitat d’una casa on només l’acusat i la víctima saben què va passar, la jurisprudència és molt clara a l’hora de decidir: la declaració de la víctima de «per se» no és suficient, encara que sigui persistent i coherent. I així ho subratlla a la sentència, que tot i que dona plena credibilitat al seu relat, deixa clar que la condemna se sustenta també gràcies a diverses proves perifèriques, com ara uns missatges enviats l’endemà dels fets, on un amic de la víctima, a qui la jove va acudir per demanar ajuda, es va fer passar per ella per treure-li informació. En la conversa, ella li retreu el seu comportament, al·legant que s’ha «passat». Ell al principi admet que es va passar «una mica», i quan ella li pregunta per què ho va fer, diu que al lavabo de la discoteca ella li va dir que «jo et poso i tu em poses». Ella respon que és mentida, i encara que fos veritat no té dret a fer-ho. Llavors ell admet que «em vas posar molt, i se me’n va anar, vaia tela».
El tribunal remarca que l’acusat no va saber donar una explicació als missatges més enllà de dir que s’havien malinterpretat: «és un intent banal de justificar allò que no en té cap, i més quan tot i ser preguntat per les acusacions, no va explicar què és el que volia dir-li a la víctima en realitat». Els missatges, doncs, «deixen poc marge a la interpretació i corroboren diàfanament el relat de la víctima», sosté el tribunal.
A més, hi ha un altre element perifèric a la declaració de la víctima, que són les lesions que va patir després dels fets, entre les quals una contractura muscular a la cuixa que seria compatible amb la força que va fer la víctima per intentar tancar les cames durant la violació. L’acusat en cap moment va negar que haguessin tingut relacions sexuals, de fet va dir que havien «fet l’amor» dues vegades i que van ser consentides fins que en el segon cop de sobte ella va dir que se’n penedia, i llavors ell va parar «de cop».
La fiscalia demanava 12 anys de presó, i l’acusació particular, representada per l’advocada Judit Gené, elevava la petició a 13 anys i mig.
La sentència, que encara no és ferma i es pot recórrer al TSJC, el condemna per un delicte d’agressió sexual i un delicte de temptativa d’agressió sexual, amb sis anys i mig pel primer delicte i tres anys més pel segon. A més, també li imposa una indemnització de 15.350 euros a l’acusat i li impedeix acostar-se i comunicar-se amb la víctima durant cinc anys posteriors a la condemna.
