Si ens remuntem al 20 de Juny del 2002, el Diari de Girona, dedica una plana sencera al futur ECOPARC de Sant Climent, que rebrà «prop de 100.000 tones de residus a l’Any». Un planell detallat, il·lustra l’escrit del que serà una immensa macroplanta de tractament d’una llarga llista de tot tipus de residus, especials i no especials, excepte nuclears. amb una incineradora, en uns terrenys qualificats com a «no urbanitzables d’especial protecció». Es construirà abans d’un any, a cinc cents metres dels Clots de Sant Julià.

I, per tal de salvar aquest conjunt excepcional dins el patrimoni cultural de Catalunya, es constitueix la plataforma ecologista SOS Empordanet.

Anys de lluita, manifestacions, activitats, premsa, institucions i batalles jurídiques, sempre amb l’oposició i menyspreu de l’ajuntament. Per fi, a l’any 2006 la Generalitat de Catalunya ho declara BCIN (Be Cultural d’Interès Nacional) però l’Ajuntament de Forallac i el seu alcalde Josep Sala l’impugnen, aconseguint l’anul·lació de l’anterior .

Entre altres propostes per recuperar aquest espai, SOS Empordanet dissenya una detallada alternativa a la instal·lació de la macroplanta: La pedra que camina: Consisteix en la remodelació de l’actual planta de transferència existent a tocar els Clots per un del Centre d’Interpretació d’aquest espai. Sense obtenir cap resposta ni per part del Ajuntament ni de la Generalitat.

És trist constatar, que SOS Empordanet mai ha tingut el suport de la gent de Forallac, ans al contrari, les constants difamacions i mentides del alcalde envers l’associació han estat el motiu del seu total desinterès. Si hem aconseguit, salvar els Clots i aturar aquest disbarat, ha estat gràcies a la sensibilitat de gent «de foraç». Així ens anomenava el Sr. Sala, inclús de gent de fora del país.

Cada societat té el paisatge que li escau ¿quin serà el nostre llegat a les futures generacions? ¿Com ens justificarem davant de la historia per no haver aturat als polítics que volen malmetre el nostre paisatge amb usos indeguts?

Però ara que sembla que la Generalitat està disposada a protegir-los definitivament. Ens n’alegrem. Oblidem els recels, i celebrem que per un cop, la cultura ha guanyat als interessos privats.