És possible regenerar ecosistemes marins en llocs tan manipulats per la influència humana com un port? Això és el que el projecte d’investigació «Ports4All» s’ha proposat esbrinar i, per fer-ho, han comptat amb la col·laboració de l’empresa GPA Seabots, especialitzada en la creació de drons marins. L’estudi, que s’ha posat en marxa en sis ports i una plataforma eòlica, pretén desenvolupar una tecnologia per recuperar entorns marins degradats. De fet, el Port Esportiu Marina de Palamós ha sigut el primer espai on s’ha posat en funcionament l’estudi, ara fa cinc mesos. «Hem posat la nostra tecnologia de regeneració marina en diferents zones del port per veure quins punts són més aptes per fer un acte de regeneració, és a dir, quins són els millors punts per millorar la biodiversitat marina de diferents espècies», explica Anna Lloveras, directora biòloga especialitzada en oceanografia i gestió del medi marí de Seastainable Ventures, l’empresa impulsora de l’estudi juntament amb el clúster Catalan Water Partnership.
L’objectiu, expliquen, és investigar noves tecnologies de producció i nous materials per millorar i optimitzar la tecnologia «lifeskin» que permet regenerar nous habitats i augmentar la biodiversitat en entorns degradats. Per fer-ho, han col·locat unes estructures desmuntables en diversos punts del port, a uns dos metres de profunditat, i per tal de validar la seva eficiència, usen el monitoratge fotogràfic i l’adquisició de dades fisicoquímiques de l’aigua del Port a través de l’ús de robòtica marina. «A partir de la recollida de mostres i l’anàlisi de dades podem fer models predictius per saber quines característiques hi ha en aquest i els altres ports. Aleshores podrem anar a un altre port i determinar quin model tenen», afegeix Lloveras.
Per a submergir-se en les profunditats dels ports, Lloveras compta amb la col·laboració de l’empresa GPA Seabots, encarregada de monitoritzar els paràmetres fisicoquímics de l’aigua gràcies a una sonda incorporada en un dron marí de darrera generació. Als comandaments del dron marí, Jaume Viñola, cap d’Operacions de GPA Seabots, explica que el giny està dissenyat per recollir dades en entorns protegits: «El dron és una embarcació autònoma que compta amb posicionament GPS campimètric, sensors, lectors, electrònica i navegabilitat. També se li poden integrar instrumentacions científiques, des de sondes fins a càmeres per gravar i altres per analitzar. En aquest cas hem integrat una sonda multiparamètrica que permet monitorar constantment i en moviment paràmetres de l’aigua com la temperatura, la turbidesa, la clorofil·la, etcètera». Aquest dron marí, valorat en 30.000 euros, es condueix amb un comandament a distància que mostra un mapa amb posicionament satèl·lit. «Principalment, els sectors en els quals està encarat és la hidrografia, la neteja i la vigilància. Mitjançant diferents tipus d’instrumentació podem fer unes coses o altres. En la hidrografia ens centrem a fer mapes del fons marí i també està molt encarat a construcció marina, mesurar profunditats, fondeig, localitzar objectes, etcètera». Per ara, la legislació per a dur aquests ginys és la mateixa que per a fer paddlesurf.
L’estudi, que va començar a l’abril d’enguany, «va per bon camí, i veiem que tenim espècies que es torben en entorns més naturals. Tot i que encara hi ha moltes coses que no podem afirmar» apunta Pol Ramis, investigador del projecte.
