Hi ha vida després de la mort? Aquest és un dels dubtes que, des de fa segles, la humanitat intenta respondre. La possibilitat d’alguna existència més enllà de la que coneixem ha fascinat a filòsofs, artistes, científics i religiosos al llarg de la història. Qui no s’ha preguntat alguna vegada què passarà quan ens morim? Passen els anys i el món canvia, però aquest interrogant continua sense resposta.
Dimecres, el Monestir de Sant Feliu de Guíxols va acollir una xerrada a càrrec del doctor Manuel Sans Segarra, un metge jubilat que ha dedicat la seva trajectòria professional a exercir de cirurgià a l’Hospital Bellvitge i a estudiar les experiències properes a la mort. La conferència va suscitar curiositat entre la població ganxona perquè en el moment de la xerrada no hi cabia ni una agulla a la sala i més d’una persona va haver de marxar davant la manca d’espai.
«Als malalts que, per diverses causes, se’ls diagnostica una mort clínica i són recuperats amb mesures cardiorespiratòries, en l’interval en què estan clínicament morts ens expliquen, quan els recuperem, que tenen vivències», així va començar la seva intervenció Sans. Les vivències citades estan catalogades com Experiències Properes a la Mort (EPM) i segons va afegir Sans, sovint tenen un patró similar. El doctor va recordar com alguns dels pacients que han experimentat EPM, relataven com havien observat el seu propi cos des de fora, trobades amb persones traspassades, la visió d’un túnel o una gran sensació de benestar. Tot i que aquests testimonis s’han recollit en multitud de pacients, hi ha científics que atribueixen aquests relats a al·lucinacions generades per la manca d’oxigenació del cervell en els instants en què el pacient està clínicament mort.
«Són milers els casos descrits a nivell mundial en revistes mèdiques de primer nivell. Són vivències que tenen una estructuració lògica i que repeteixen trets fonamentals. Com més temps passa, millor ho recorden i generen un impacte psicològic vital», va exposar Sans. De fet, hi ha diversos psiquiatres i metges que s’han dedicat a estudiar aquest fenomen, com ara Bruce Greyson, Elisabeth Kübler-Ross, o Pim Van Lommel, aquest darrer és autor d’un estudi, Near-death experience in survivors of cardiac arrest: a prospective study in the Netherlands, sobre experiències properes a la mort en 344 pacients publicat a la revista científica The Lancet i que, entre d’altres, destaca que un 12% dels casos estudiats havia experimentat aquest patró després d’una mort clínica.
Aplicant la física quàntica
Sans, que va exposar com va intentar donar resposta a aquest relat que es trobava repetides vegades amb pacients, ha trobat un nou paradigma en la física quàntica: «La física quàntica ens diu que tot és energia. Tot està fet d’energia. I l’energia té dues propietats fonamentals: ni es crea ni es destrueix, es transforma. I l’altre és que està en un estat vibratori continu. I un altre factor important: les partícules de l’àtom es comporten com a partícula (matèria) i com a ona (energia). Una cosa material pot ser després una energia pura. Ona i partícula, en realitat, són els extrems d’una mateixa cosa: tot és energia. Ens movem en un camp de possibilitats».
Amb això, Sans ve a dir que les persones que han tingut experiències pròximes a la mort no estaven inconscients, sinó tot el contrari. Al seu parer, quan un mor no perd la consciència, en tot cas la canvia.
