Per anar de l’Empordanet al centre de Girona els baix-empordanesos sovint triguem seixanta minuts.
Diuen que encara podem estar contents. D’uns anys ençà ens estalvien passar pel mig de les poblacions de Calonge i Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Cristina d’Aro, Llagostera i Cassà de la Selva. Tenim carretera desdoblada fins a la pujada d’Alou.
Però ens queda Llambilles. Llambilles, quin municipi tan bonic: la rotonda, el restaurant dels tres pins, el gallec de la cantonada, l’estanc, la farmàcia, la xurreria, la fleca, la botiga de roba, la parada del bus i... el semàfor.
Ens coneixem de memòria tots els detalls i establiments, tenim temps per badar. Per cert, les obres per fer un centre intergeneracional a l’esplanada de l’antiga estació estan aturades des de fa mesos. L’empresa adjudicatària sembla que ha fet fallida.
Tot i que la prestigiosa Guia Michelin diu que els 46 quilòmetres que hi ha des de Palamós a Girona, per posar un exemple, es fan en quaranta-set minuts (mitjana de 58 quilòmetres per hora), no puc entendre que entre la capital gironina i les poblacions del centre de la turística Costa Brava encara no hi hagi una autovia com a la majoria d’indrets semblants de l’estat espanyol. Els quaranta-set minuts només són segons quins dies i hores. Reconec que probablement els dies festius entre dues i quatre de la tarda, a l’hora de dinar, fins i tot es pot rebaixar aquest temps.
Però, sobretot, els dilluns entre vuit i deu del matí, i cada tarda és impossible fitxar un horari. Depèn de la cua de Llambilles.
Habitualment l’aturada en direcció cap a Girona comença abans de la rotonda dels taps de cava de Cassà. Ara, per acabar-ho d’arrodonir, els Mossos d’esquadra, sovint, hi fan controls.
De tornada cap a la costa la parada obligatòria és a la vila de la terrissa, Quart. Amb frenada sobtada inclosa davant de les instal·lacions esportives municipals, a vegades tenim, fins i tot, la sort de contemplar una estona algun partit interessant.
Si tornem a agafar de referència la Guia dels neumàtics, que és tota una garantia, cal saber que pots anar de Múrcia a Cartagena, cinquanta quilòmetres, tot per autovia des de fa molts anys, en trenta-nou minuts.
Els seixanta quilòmetres d’Alacant a Villena en quaranta-quatre minuts. De Mérida a Badajoz, quaranta-cinc minuts per recórrer els seixanta quilòmetres.
Aquestes dades confirmem, una vegada més, la manca d’inversions, però, també, el greuge amb zones sense una activitat comercial comparable i, lògicament, un trànsit molt inferior.
Mentrestant els baix-empordanesos perdem temps, diners i alguna vegada fins i tot la paciència. I si algú pensa que l’alternativa és passar per la comarcal C-66 només recordaré que després de Vulpellac i la Bisbal, encara queda travessar Flaçà, Celrà i Sarrià fins a arribar a Pedret o Fontajau.
Amb l’avís constant d’una dura crisi econòmica i la manca de traspassos equitatius de l’estat no cal confiar que l’administració tingui recursos per a desdoblar ni la C-66, ni acabar la C-65.
Per això cal, a qui pertoqui, una actuació decidida i urgent per tenir una via ràpida que no tingui cap aturada obligatòria amb semàfor. Aleshores, potser fins i tot gaudirem de més temps i ens vindrà de gust aturar-nos a dinar, menjar xurros i comprar tabac o roba a la vila de Llambilles.
Així sigui, però, ben aviat!
