Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

REPORTATGE

Reparar la nafra de la calamarsada de la Bisbal d'Empordà

La impactant calamarsada caiguda a l’agost suposa un rècord històric de 20 anys i ha obligat preveure actuacions excepcionals per l’administració i els ciutadans en els últims dos mesos

Un operari reparant una teulada des d’una bastida, dijous passat a la Bisbal. Marc Martí

L’Ajuntament de la Bisbal d'Empordà accelerarà en les properes setmanes els requeriments als propietaris que encara no hagin fet intervencions de reparació arran de la calamarsada del 30 d’agost. L’alcalde de la Bisbal, Enric marquès (ERC), va explicar que hi ha certa preocupació pels ciutadans que tenen propietats no habitades i que encara no han quantificat els danys o no han comunicat quin tipus d’intervenció tenen previst fer. Marquès admet que també hi ha un grup de gent que no pot afrontar la despesa que els significa la reparació i que el consistori, juntament amb la Generalitat i altres ajuntaments estan buscant fórmules per poder executar reparacions i que les conseqüències d’aquella fatídica tempesta no s’allarguin en el temps. 

Les pedres que queien eren com punys i van anar destrossant tot el que trobaven pel camí. La majoria de cotxes que estaven al carrer, van acabar amb els vidres destrossats; molts teulats de cases i naus industrials van quedar plenes de forats o amb les teules trencades; arbres i branques tombats, camps afectats, voreres esquerdades, són només algunes de les conseqüències materials del desastre.

18

Calamarsada excepcional a la Bisbal d'Empordà

La Generalitat va anunciar una setmana després de la gran calamarsada de finals d’agost que se’n faria càrrec del 100% de les despeses de la retirada de la uralita malmesa. Segons el càlcul que va fer el Consell Comarcal del Baix Empordà, hi havia més de 267.000 metres quadrats de teulades amb amiant malmeses. Les afectacions es van distribuir entre la Bisbal d’Empordà, Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Foixà i Forallac.  

Marquès va explicar que en l’actualitat estan treballant juntament amb la Generalitat per trobar una línia de finançament mitjançant l’Institut Català de Finances perquè ofereixi crèdits tous o que facin de pont per poder afrontar les reparacions d’algunes de les empreses que s’han trobat amb més dificultats a l’hora d’afrontar-les perquè això els genera problemes de liquiditat. L’Ajuntament també vol que es busqui una solució semblant per als ciutadans particulars -no només les empreses- que no puguin afrontar la despesa tan important que suposa, per exemple, una reparació d’una coberta. La delegada del Govern, Laia Cañigueral, no descarta que es pugui habilitar algun tipus d’ajut, però va afirmar que ara mateix encara no s’han trobat cap cas de propietari que hagi demanat una ajuda extraordinària. Cañigueral insisteix que ara per ara es pot acollir tothom a les condicions aprovades i si cal s’estudiaran les excepcions. 

Un dels espais afectats va ser el mercat setmanal de la Bisbal, que va passar a ubicar-se al Passeig Marimon i a l’aparcament contigu. Les destrosses de la pedregada van fer que no es pogués garantir la seguretat de tots els espais i inicialment es preveia que s’allargués un mes. La instal·lació es va haver de traslladar perquè la forta tempesta va posar en risc moltes teules que podien caure a la via pública malgrat que els bombers ven treure les més perilloses.  

La realitat és que l’afectació de la tempesta a les nombroses propietats privades del nucli fa que encara hi hagi riscos de despreniments al carrer. Per això, Enric Marquès ha confirmat que el mercat encara restarà tot el novembre en l'actual emplaçament provisional. Tot i això, Marquès va afirmar que segur que abans de Nadal ja haurà tornat al seu lloc, l’habitual abans de la tempesta.

Per altra part, respecte a l’impacte en les reparacions, Marquès explica que en poc més de dos mesos han rebut al voltant de 180 comunicacions dobles per fer reparacions per la calamarsada del 30 d’agost. Arribarem gairebé segur a les 500 al final de tot el procés, però hem detectat, ens ha arribat que hi ha gent que no pot afrontar les obres per falta de recursos i haurem d’articular una solució.

L’Ajuntament assegura que no podrà quantificar definitivament l’impacte de la calamarsada fins a l’estiu de l’any vinent, quan ja podran haver fet el càlcul de les diverses bonificacions que s’hauran aplicat als particulars. 

En l’actualitat, segons va confirmar l’alcalde Enric Marquès, es revisen els expedients amb cert detall i s’està completant la documentació, encara que hi ha molts dels afectats que ja han fet obres de reparació.

Tot i això assegura que es va actuar amb celeritat en espais municipals i també en les repercussions en la via pública. En molt pocs dies es va poder arreglar els desperfectes del CAP de la Bisbal que afectaven la coberta i el Terracotta Museu de Ceràmica va rebre ajuda per recuperar l’activitat habitual.

Experts en la lletra petita de les asseguradores

Els afectats per la pedregada històrica del 30 d’agost a la Bisbal d’Empordà s’estan convertint en experts d de la lletra menuda de les pòlisses d’assegurances. Com ja va passar fa uns anys amb tots aquells que van signar hipoteques i es van trobar que una crisi excepcional els posava contra les cordes, ara molts dels propietaris d’immobles que han patit l’impacte de les pedres de gel han hagut gairebé d’estudiar dret per saber quin risc realment tenien cobert amb els seus contractes. 

L’alcalde de la Bisbal, Enric Marquès, també com a afectat, reconeix que les asseguradores per cobrir-se les espatlles i assegurar que les obres de reparació es portaven a terme, deixen de cobrir l’IVA, un impost que només es paga quan l’obra està executada i pagada. Així, les asseguradores busquen que els afectats no es quedin només amb el peritatge i el cobrament de l’assegurança, si no que executin la reparació pressupostada.

Malgrat tot no es tracta del principal problema que s’han trobat els ciutadans. Marquès reconeix que l’Ajuntament s’ha trobat amb casos de persones que l’assegurança no els cobria una part important dels desperfectes perquè l’asseguradora al·legava que no s’havia actualitzat el valor de les cobertes des de feia anys. O també que hi ha discrepàncies alhora de taxar si s’ha de fer una reparació més exhaustiva o es pot fer amb un material més lleuger i costós.

Segons el tipus d’assegurança cal tenir en compte que no sempre estan incloses les destrosses per calamarsa o ni tan sols per altres fenòmens meteorològics: depèn de la cobertura que l’usuari hagi contractat. 

Si es té contractada una assegurança a tercers, l’usuari no té dret a cap compensació; en el cas de les cobertures a tercers ampliades, les asseguradores es faran càrrec dels danys a les parts indicades al contracte. Només en el cas de les assegurances a tot risc és responsabilitat total de la companyia pagar tots els desperfectes causats per una pedregada. 

Quan és l’asseguradora qui ha de fer-se càrrec de la reparació, aquesta es finança gràcies al sistema de mutualització del risc que tots els clients assumeixen.

Una de les tempestes més sinistres en els últims 25 anys

La nena de 20 mesos que va morir a conseqüència de l’impacte d’una bola de gel caiguda del cel va ser la primera víctima mortal a Europa per una calamarsada des de 1997, segons els registres de l’European Severe Storms Laboratory (ESSL) (Laboratori Europeu de Tempestes Severes). Les últimes morts a causa d’una calamarsada van ser quatre persones a Romania el 20 de juny de 1997. En el cas de la Bisbal es van registrar i confirmar que la mida més de deu centímetres de diàmetre de les boles era una xifra rècord. La tempesta s’hauria format a 20 quilòmetres d’alçada. El Laboratori Europeu de Tempestes Severes porta a terme investigacions sobre clima sever i recolza la comunitat investigadora operant l’European Severe Weather Database, on es recullen les dades dels esdeveniments meteorològics violents que es produeixen a Europa. L’entitat va analitzar el 2019 un total de 39.537 casos de calamarsa a Europa inclosos a l’ESWD fins al 31 de desembre de 2018 i «van veure que les morts per pedregada són extremadament poc habituals, amb l’únic cas de quatre morts el 20 de juny de 1997 a Romania». «També van comprovar que els ferits solen estar relacionats amb els episodis amb pedres d’un diàmetre de més de quatre centímetres i que el nombre de ferits augmenta en incrementar-se el diàmetre de la calamarsa», ha afegit el meteoròleg, que ha remarcat que durant el període de l’estudi hi va haver a Europa 96 calamarsades amb ferits.

Compartir l'article

stats