Un estudi publicat a la revista Environmental Pollution alerta que la contaminació per microplàstics amenaça les llacunes costaneres de tot el planeta. Algunes de les més afectades són les que es troben a Lagos (Nigèria), Sakumo (Ghana) o Bizerta (Tunísia), a prop de grans nuclis urbans i sense sistemes de tractament de les escombraries ni de les aigües residuals. L’estudi també alerta de la presència de microplàstics en diverses llacunes del territori, entre elles, les llacunes de la Pletera, ubicades al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. El treball, dirigit pel catedràtic Miquel Canals, director del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB), revisa el progrés dels coneixements sobre la contaminació i avisa de l’abundància de fibres i fragments de polietilè, polièster i polipropilè en diversos ecosistemes. Així, l’estudi revela la presència de microplàstics en la columna d’aigua, els sediments i els peixos a les llacunes costaneres.
En el cas de la península Ibèrica, les llacunes costaneres són relativament poc nombroses i petites en comparació amb altres sistemes del món. La majoria s’associen als cursos més baixos dels rius i a les seves antigues desembocadures, així com a la deriva litoral de sediments, com és el cas dels aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre, l’albufera de València o el sistema lacunar de l’Algarve portuguès, un dels més destacats de la península.
Les llacunes de la Pletera
Una de les zones on es destaca la presència de microplàstics és a les llacunes de la Pletera. Ubicades al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, són d’especial interès perquè alberguen espècies com el fartet, un peix en perill d’extinció que habita en aquestes llacunes.
Segons exposa el biòleg responsable del Parc Natural del Montgrí, Santi Ramos, les llacunes es caracteritzen per la seva densitat de sal «s’alimenten d’aigua de pluja i també hi entra aigua de mar. Són importants perquè en estar al litoral hi habiten espècies protegides i també cal recordar que sovint s’han destruït per la construcció. Actualment, a la zona de Torroella n’hi ha una desena després que el Projecte Life, finançat per la Unió Europea, n’impulsés la seva recuperació. L’entrada d’aigua de les llacunes sol ser interior, tot i que també es nodreixen d’aigua de mar».
