Una de les coses que ha anat canviant i millorant amb el pas dels anys ha estat la seguretat. Hi ha uns protocols i criteris de seguretat establerts i cada cop més assumits a l’hora d’intervenir en un succés.
Tot i que sempre intenten actuar i donar una resposta millor amb l’objectiu d’ajudar el màxim possible, la seguretat dels mateixos bombers és el primer a tenir en compte en el moment de l’actuació. El sergent en cap del parc de Bombers de Palafrugell, Gabriel Marzo, explica que «a Horta de Sant Joan [Tarragona] el 2009, vam tenir cinc morts en un incendi forestal. Aquí hi va haver un abans i un després».
La seguretat, com a prioritat
Per desgràcia de vegades ha de passar una cosa greu per adonar-se de les coses, i en aquest cas va ser que no podien continuar actuant així i especialment quan es donen certes condicions. Després d’aquest succés, la seguretat va passar a ser la prioritat en totes les actuacions, sempre.
«No ens paguen per morir, la seguretat nostra és la primera, actuem sota criteris, però òbviament sempre es fa de més, està clar que quan veus que alguna cosa cal fer-la, es fa, però el treball professional és aquell que té en compte la seguretat», afegeix Marzo.
Sempre hi ha un risc, però gràcies als equips de protecció aquest es pot minimitzar i poden accedir a llocs on normalment no es podria estar. Compten amb EPI (equip de protecció individual), equips respiratoris, mànegues, així com els protocols de seguretat que indiquen que els bombers han d’anar en parelles o de tres en tres. Tots aquests elements sumen seguretat a l’actuació. «Després a més a més, sempre som equip, mai treballes sol, el que mana es recolza molt amb els companys amb qui treballa», afirma el sergent en cap.
No deixar de banda la importància que té, a causa de les situacions que es poden arribar a viure desenvolupant aquest tipus de feina, el suport psicològic quan és necessari. S’utilitza aquest suport en casos que es denominen «incidents crítics» (ferits greus, mort d’un company, mort d’un infant, accidents amb múltiples víctimes, etc.). En aquests casos s’activa un suport psicològic obligatori, tot i que també es pot sol·licitar voluntàriament.
Es té molt en compte aquest servei, s’avalua l’estat del grup i també individualment en cas de ser necessari. Gabriel Marzo diu que «en aquest aspecte mai saps com t’afectaran les coses i en quin moment poden aflorar. Abans hi havia cert estigma, però ara per sort ha canviat. Ens han donat eines per al control de l’estrès, tècniques de respiració, etc. Són tècniques que anem practicant i t’adones que realment funcionen»
