OPINIÓ

La ràdio que escoltava Gorbatxov durant el cop d’estat de 1991

Les antenes de Ràdio Liberty en el moment de ser enderrocades

Les antenes de Ràdio Liberty en el moment de ser enderrocades / Marc Martí

Josep Callol

Josep Callol

Tinc guardats en un calaix dos cargols que encara conserven el color vermell de les grandioses torres de les antenes de Ràdio Liberty de Pals que un fotògraf del Diari em va portar el dia que es van enderrocar. Era el 22 de març de 2006 i el fet no significava només la caiguda de les impressionants antenes que havien presidit la platja del municipi baix-empordanès des de finals de la dècada dels 50 del segle passat, sinó que eren el primer pas de la degradació i saquejos constants que ha patit el recinte des d’aquella data.

Fa uns mesos vaig anar per primera vegada a visitar el que queda de Radio Liberty. No va ser cap sorpresa veure el nivell de destrucció dels edificis que encara queden en peu, perquè tots els reportatges que s’han publicat els darrers anys constaten la situació. I és evident que bona part de la culpabilitat recau en els brètols que no han tingut gens de respecte per les instal·lacions i s’han dedicat a destrossar-les per pur divertiment, però també és cert que hi ha hagut una desídia de les administracions, totes, per mantenir amb una mica de decència allò que és tot un símbol de la guerra freda i, per tant, una part de la nostra història.

La programació, bàsicament propaganda dirigida a la població soviètica, es va iniciar el 23 de març de 1959 i les emissions van finalitzar el 25 de maig de 2001. Mentre les antenes es van mantenir alçades, el recinte va estar més o menys salvaguardat, però a partir del 22 de març de 2006, el dia que es van fer explotar les bases de les torres per enderrocar-les, va començar el llarg adeu a tot allò que havia significat l’emissora.

No han faltat mai els projectes, majoritàriament centrats en un museu, ara un memorial, sobre la guerra freda. No és una mala idea i a mi m’agrada perquè sempre m’ha atret aquesta part de la història, però crec que ja és massa tard. Aquests tipus de coses s’han de fer amb una certa rapidesa, si no, es moren per inanició i encara que cada cert temps algú les rescati de les cendres, en realitat no hi ha res sòlid que faci pensar que algun dia veurem alguna cosa de profit a l’antiga Ràdio Liberty.

El gran problema són els diners. Reconstruir els edificis ara destruïts, omplir els interiors quan ja no queda res del que hi havia i es podria haver aprofitat, elaborar un projecte i dotar-lo de pressupost, significa una despesa considerable i no anem sobrats de liquiditat.

M’atreveixo a pensar que mai hi veurem res. I de la mateixa manera que va desaparèixer la Unió Soviètica, el teló d’acer o el mur de Berlín, aquella ràdio que un dia el pare de la «perestroika», Mikhaïl Gorbatxov, va escoltar per saber què passava durant el cop d’estat de 1991 a la Unió Soviètica, també s’esborrarà fins i tot dels nostres records.

Subscriu-te per seguir llegint