Bu Bup Parc: Vetllant perquè l’«amic» no sigui abandonat mai

L’abandonament d’animals de companyia a Espanya la situa en la primera de la llista de tota Europa, amb xifres que superen els 300.000 l’any o 800 al dia, on el nombre més gran de perjudicats en són els gossos i els gats i la resta conills, fures, animals exòtics...

Les comunitats on més rescats de gossos i gats es produeixen son Andalusia, Madrid i Catalunya, això vol dir que evidentment són tres comunitats on l’índex d’abandonament és alt, però, per altra banda, i per veure-hi la part positiva, també vol dir que són comunitats on es fa un gran esforç per rescatar aquests animals i portar-los a un refugi.

El 33% dels abandonaments es produeixen durant els primers mesos de l’any, dades que ens donen a entendre que molts d’aquells animals que són regalats per les festes de Nadal no tenen un final feliç.

Ara fa uns tres anys que Cristina Martínez i Sara Pérez estan al capdavant del Bu Bup Parc, un refugi per gossos en situació d’abandonament que pertany a la Fundació Altarriba amb seu a Barcelona. El refugi està ubicat en mig dels boscos, un bonic indret que es troba al terme municipal de la Bisbal de l’Empordà.

La Fundació Altarriba va ser la primera a instaurar la política de sacrifici zero, és a dir, practicar l’eutanàsia únicament aquells animals que pateixen greus malalties terminals.

Llei de protecció dels animals

La Fundació Altarriba va ser la primera a instaurar la políticade sacrifici zero

Aquest fet va servir perquè la Generalitat aprovés una llei especifica per a la protecció dels animals, en la que s’articula la prohibició de sacrificar-los tant en els refugis públics com privats. També gràcies a la Fundació i després de recollir més de cinc-centes mil signatures l’any 2002, van aconseguir una reforma del Codi Penal, tipificant el maltractament animal com a delicte.

Segons Cristina Martínez molts dels abandonaments es produeixen per no escollir el company més compatible amb la mateixa persona, hi ha una falta d’informació al respecte, i és normalment passat un any que la persona opta per desfer-se de l’animal.

El refugi de la Bisbal

El refugi ubicat a la Bisbal d’Empordà està dividit en habitacles amb el seu corresponent pati independent, i per la part de darrere de l’habitacle tenen sortida a una gran zona enjardinada comuna on els gossos poden córrer i jugar. En el dia a dia, els gossos conviuen entre si, però dividits en diferents nuclis per assegurar una bona convivència. Aquests grups es conformen depenent del caràcter i el comportament de cadascun. També es tenen en compte les jerarquies que es van formant i els rols que ells mateixos van adquirint dins del grup.

Sara Pérez assegura que «es tracta d’anar fent canvis. Nosaltres anem veient i ens adaptem a les necessitats per assegurar el millor funcionament i que tots estiguin tan tranquils com sigui possible».

Pérez és qui té el tracte més directe amb els gossos, fa molts anys que treballa en protectores d’animals i recalca la importància en l’observació del comportament dels gossos que arriben al refugi.

«Davant l’arribada d’un nou membre al refugi s’inicia un període d’adaptació. Això consisteix en l’observació del comportament de l’animal: com reacciona en trobar-se amb els altres habitants del refugi i, sobretot, amb les persones», afegeix una de les responsables.

És molt important l’observaciódel comportamentdels gossos que arriben al refugi

A poc a poc se’l va introduint en el dia a dia i es va relacionant amb diferents tipus de persones i diferents escenaris per tal de valorar tots els aspectes, fins que finalment se l’integra de la manera que millor s’adapti a les seves necessitats. Una vegada hagi passat aquest període d’adaptació i està integrat, se’l dona a conèixer a través de les xarxes socials per a fer difusió i aconseguir-li una llar.

L’abandonament de gossos està a l’ordre del dia, segons la fundació darrerament s’estan trobant molts animals d’edat avançada amb greus problemes de salut que són abandonats al carrer, una situació realment cruel per a l’animal.

Al refugi reben moltes trucades telefòniques sol·licitant la recollida del gos perquè ja no el volen justificant alguna problemàtica, gossos potencialment perillosos, qüestions econòmiques o per no poder continuar cuidant de l’animal. Una causa molt comuna actualment és per qüestió d’habitatge; persones que han de traslladar-se i que, per contracte, no els està permès tenir animals en el nou lloc on viuran.

El procés per sol·licitar la recollida de l’animal implica enviar tota la informació a través de correu electrònic, tant els informes de veterinaris com l’historial de vida i comportament. Una vegada rebuts, des de la fundació s’estudia el cas, s’intenten veure totes les opcions i buscar la millor solució possible tenint en compte les necessitats de l’animal. Sempre s’intenta localitzar una família d’adopció o d’acolliment temporal, deixant el trasllat al refugi com a últim recurs perquè és el més traumàtic i difícil per l’animal, i també perquè, depenent de la raça i de les circumstàncies, una vegada que entren al refugi és més difícil que en surtin.

«Es fa difusió per intentar buscar directament una casa, l’última opció és el refugi, ja que a un gos que ha viscut sempre en una casa amb una família, ficar-lo en un refugi és molt dur, sobretot si és un gos d’edat avançada o si és hivern», afirma Cristina Martínez.

Quan hi ha una trucada, el primer que s’intenta és que hi hagi una reflexió per part de la persona i, potser, un replantejament, ja que de vegades respon a una decisió presa impulsivament. També, des del refugi intenten fer-los prendre consciència del que és el millor per a l’animal i que els recursos són limitats, pel fet que hi ha molts factors que cal tenir en compte abans de decidir recollir un animal.

«No es pot ajudar a tots, és molt dur dir-ho, jo els ajudaria, però clar... no és possible. Tenen moltes necessitats que cal cobrir i cal ser conscient de fins on es pot arribar per donar-los la millor cura possible», assegura Martínez. Remarca la importància que els gossos surtin i vagin canviant d’espai per al seu benestar: «és molt important que no es passin moltes hores a la gàbia. A part de sortir al pati en grup i a passejar, els traiem diverses vegades, encara que només siguin 5 o 10 minuts cada cop; per a ells és com fer un clic. Intentem fer tot el possible per aportar-los benestar».

En el dia a dia del refugi quant al respecte a les cures, cal controlar també la medicació i les vacunes. Intenten utilitzar tractaments naturals sempre en la mesura del possible, portant un control i registre de tot el que es fa. També se’ls intenta ajudar a controlar l’ansietat amb tècniques de desenvolupament d’estímuls.

Una xarxa de voluntaris permet que els gossos puguin sortir cada dia a passejar

El refugi de gossos Bu Bup Parc de la Bisbal d’Empordà té una bona xarxa de voluntaris que venen sobretot per a passejar els gossos. En aquest refugi no hi ha gos que no surti almenys un cop al dia, a més de disposar de la zona enjardinada. El calendari dels voluntaris està distribuït, ja que en tenir-ne un nombre bastant elevat, s’han pogut organitzar per donar millor cobertura durant tota la setmana.

Un dels problemes que afecta més el refugi és el de l’aigua, en trobar-se en un lloc tan apartat no hi arriba aigua potable, veient-se obligats a tractar l’aigua de la pluja o bé a demanar camions cisterna quan aquesta escasseja. Disposen d’un dipòsit bastant gran que és on poden anar acumulant l’aigua per posteriorment tractar-la per al consum.

«Si no plou, ha de venir un camió cisterna almenys un cop al mes, el que suposa dos-cents euros cada vegada que en necessitem, a l’estiu poden arribar a ser, tres, quatre, o fins a cinc camions en un mes», assegura una de les responsables del servei.

La situació econòmica del servei és fràgili per això reben ajudes solidàries a travésde campanyes

La situació econòmica és realment fràgil. Reben petites ajudes solidàries puntualment quan realitzen alguna campanya i això els ajuda a tirar endavant. A part de la problemàtica de l’aigua, està clar que s’hi afegeixen les despeses veterinàries i de medicaments. Tot i que la fundació té veterinaris a la seva disposició, estan a Barcelona i en cas d’urgència han d’acudir als veterinaris més propers al refugi, que també els hi fan una rebaixa en el preu per la seva atenció. Així i tot, de vegades i depenent de la intervenció que se li hagi de fer a l’animal, la despesa pot arribar a ser considerable.

Per altra banda, l’escola d’educació canina Tartaruga fa algunes pràctiques al refugi, això ajuda molt a Sara Pérez i Cristina Martínez, ja que els hi donen pautes i assessorament en l’educació dels gossos per a ajudar-los a aprendre a gestionar emocions com l’estrès o l’ansietat, i la millor manera de tractar als animals que tenen por o inseguretat.

Subscriu-te per seguir llegint