La secció d'apel·lació del TSJC ha rebaixat a 4 anys i mig de presó la pena al jove que va violar una amiga tornant de festa a Sant Feliu de Guíxols el 20 d'abril del 2019. L'alt tribunal ha estimat parcialment el recurs de la defensa contra la sentència de l'Audiència de Girona i li redueix la condemna en aplicació de la llei del 'només sí és sí'. L'Audiència li havia imposat 9 anys i mig de presó per dos delictes d'agressió sexual, un d'ells en grau de temptativa, perpetrats la mateixa nit. El TSJC, però, considera que no es pot condemnar per dos atacs diferents i l'absol de l'intent d'agressió sexual. A l'hora de condemnar-lo, l'Audiència va tenir en compte uns Whatsapps de l'acusat demanant disculpes a la víctima.

La secció tercera de l'Audiència de Girona va imposar a l'acusat una pena de 6 anys i mig de presó pel delicte d'agressió sexual i una condemna de 3 anys pel delicte en grau de temptativa. La defensa va recórrer la sentència i ara el TSJC ha estimat parcialment el recurs. D'una banda, l'alt tribunal considera que no se'l pot condemnar pels dos atacs sexuals comesos la mateixa nit. Per això, l'absol de l'intent d'agressió sexual i només manté la condemna pel delicte consumat.

I, per l'agressió sexual, li rebaixa la pena en aplicació de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del 'només sí és sí', perquè resulta "més beneficiosa" per a l'acusat. Així, el TSJC argumenta que la pena mínima que abans de la reforma se situava en 6 anys era és de 4 i que la condemna ajustada, tenint en compte els arguments de la sentència de l'Audiència, és de 4 anys i mig de presó. El processat no es podrà apropar ni comunicar-se amb la víctima durant 4 anys i també li imposen 5 anys de llibertat vigilada.

Segons va recollir la sentència de l'Audiència de Girona, el condemnat i la víctima, de 19 i 18 anys en el moment dels fets, tenien una relació d'amistat i de confiança "estreta" des de feia anys. La matinada del 20 d'abril del 2019, tots dos van sortir de festa a una discoteca de Platja d'Aro i cap a les 5.20 hores van decidir agafar un taxi per anar a casa del processat a dormir, a la població de Sant Feliu de Guíxols.

Un cop al pis, la noia es va estirar al llit de l'habitació de convidats mentre que l'acusat se'n va anar a dormir a un altre dormitori. "Una estona després, l'acusat, mogut per l'ànim de satisfer els seus instints sexuals, va entrar en calçotets a l'habitació on hi havia la víctima, es va estirar al mateix llit i la va començar a petonejar al coll i a fer-li tocaments", exposava la sentència. La víctima li va dir "repetidament" que parés i li va deixar clar que ella no volia tenir relacions sexuals. L'acusat, però, en va fer cas omís, li va treure la roba i la va immobilitzar de bocaterrosa.

Segons la sentència, el processat la va intentar violar en aquesta primera ocasió però no ho va aconseguir. Tot i això, va continuar estirat al costat de la noia fins cap a les deu del matí, quan es va despertar. L'Audiència va concloure que aleshores l'acusat va actuar amb més agressivitat, va tornar a immobilitzar la víctima, li va mossegar el coll i la va violar, "aconseguint vèncer la resistència" de la noia.

Quan la noia va aconseguir sortir del pis, va demanar ajuda a un amic seu que la va passar a recollir. El tribunal apuntava que la declaració d'aquest testimoni acreditava que la noia estava "plorant i molt agoviada": "Evidencia l'estat d'ansietat, angoixa i nerviosisme que presentava per la vivència traumàtica".

A més, l'Audiència també recollia una conversa de Whatsapp que aquest amic va mantenir amb el processat des del mòbil de la víctima i amb la que, segons va dir al judici, va intentar que confessés els fets. En aquesta conversa, el processat demanava disculpes i deia que se li n'havia "anat".

"El tribunal no pot més que concloure que evidencia la realitat dels fets narrats", exposava la sentència que afegia que "la falta d'una explicació congruent a la conversa que manté amb qui ell creu que és la víctima, en la que reconeix que no tenia dret a fer el que va fer i que es va desinhibir sexualment davant l'atracció sexual que sentia per ella, deixen poc marga a la interpretació i corroboren de manera diàfana el relat de la víctima". L'Audiència no va donar credibilitat a la versió de l'acusat, que va dir que les relacions havien estat consentides.

La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al Tribunal Suprem.