La màquina de tren que va engegar tot un Museu de Joguina

Quan Tomàs Pla va començar el 1982 a muntar la maqueta d’aquell tren elèctric no imaginava que estava engegant la màquina d’un projecte que aniria molt més lluny que una joguina acabada de comprar a Sant Feliu de Guíxols. Pla ha acumulat més de 10.000 joguines, la majoria d’elles en bon estat de conservació i que encara funcionen. Això li ha permès exposar més de 2.200 en el Museu d’Història de la Joguina en un edifici emblemàtic de la Rambla guixolenca.

Des d’aquella màquina fins ara, els milers de peces de la col·lecció datades entre els anys 1870-1985, bàsicament de fabricació espanyola, donen una visió històrica de l’evolució de la joguina, en el decurs de cent cinquanta anys. 

Al Museu, s’ha procurat estructurar la visita de tal manera que es puguin veure les peces per ordre cronològic. Des de les més antigues fins a les més modernes. En l’exposició s’hi troba les emblemàtiques joguines de llauna de les firmes espanyoles Payá i Rico d’Ibi, les joguines de fusta i «Pepas» de la postguerra, els teatres de Seix & Barral, de Barcelona, els jocs de taula de la casa Borràs i les joguines de plàstic a partir de l’any 1952.

D’ entre les moltes joguines que formen la col·lecció, cal destacar el cotxe «Bugatti» de Payà (any 1930), aparegut el dia 2 de gener de 2006 en un segell de correus en motiu del centenari de la fàbrica d’automòbils o la màquina de tren «Mastodonte» que es va comercialitzar als anys 20.

També hi han nines de: Mariquita Perez, Gisela, Güendolína, Lenci, Jumeau, Simon & Halbig, Bru, ...; així com diverses joguines de llauna de les firmes alemanyes Märklin, Bing, Carette, ...

Un cop s’accedeix a la botiga del Museu, es passa fins l’espai d’acollida. Aquesta sala es troba destinada a centre de reunió per a començar les visites guiades per grups, on s’explica la història de l’edifici. 

En aquesta zona destaca el sostre amb pintures de l’època modernista. A les vitrines d’aquesta sala hi ha exposades un gran nombre de nines, datades entre els anys 1870 al 1960.

El segon espai és l’hivernacle, un espai de doble alçada, amb planta baixa i primer pis, que data del 1897, i era el centre de reunió de la casa. En aquest lloc els nens hi jugaven mentre els pares els podien vigilar des de el primer pis.

La primera planta, l'espai d'exposició

Al primer pis es troba l’espai expositiu pròpiament on es pot veure la col·lecció-. A la sala 4, ens recorda una situació quotidiana que podia succeir en una cambra de nens, amb mobles, joguines i accessoris dels voltants del 1900.

A la sala 5, dedicada a la llauna (1875-1940), s’hi troben les joguines més antigues de la col·lecció. La major part fabricades amb llauna litografiada, amb gran luxe de detalls.

La següent sala, la 6, està dedicada als trens (1890-1950). Hi ha tot tipus de trens. Hi podem veure una maqueta de tren a escala “zero”, de 14 metres quadrats, construïda segons les directrius dels anys 1940-1950 (maquetes planes, sense relleu).

La maqueta de tren recrea els efectes del dia i de la nit que es van alternant consecutivament. També hi ha una campana d’una antiga estació de tren, que els nens poden tocar. 

L'efecte de la Guerra Civil

El següent espai, la sala 7 està dedicada a la fusta (1940-1950) i mostra com després de la Guerra civil espanyola, l’economia quedà ressentida i es van tenir que buscar nous materials per a fabricar les joguines. D’aquesta manera apareixen les joguines de fusta i de paper-cartó que tenen un preu mes econòmic i són més competitives al mercat, donat que la llauna resultava molt cara.

A continuació, la segona part dedicada a la llauna (1940-1960), on a diferència de la primera part, i després de la crisi de la postguerra, la joguina de llauna torna a aparèixer de nou amb força renovada, però els models son més simples i la majoria d’ells son pintats a un sol color (els colors del joc del parxís). També hi ha joguines fetes amb materials mixtes: fusta i llauna.

La sala 10 era l’antiga biblioteca de l’edifici, on s’hi troba tota mena de jocs de taula construïts amb materials diferents, segons les èpoques a que pertanyen.

Corria l’any 1952 quan la casa Payá va treure al mercat una joguina anomenada «Arre caballito», feta amb un innovador material: el plàstic. A partir d’aquest moment totes les empreses del sector van començar la fabricació de joguines amb plàstic. Aquest és l’eix de la sala 11 (1950-1985).

El «Carrer del Terror» del parc d’atraccions de Montjuïc

Amb la donació del «Carrer del Terror» del parc d’atraccions de Montjuïc, feta per l’Ajuntament de Barcelona, després de la seva clausura, la sala 12 recopila les mòmies que contenia i s’ha creat el «Cementiri de les mòmies» que consta d’un petit recorregut, on es poden contemplar les mòmies i d’altres objectes que contenia l’atracció barcelonina.

L’entrada és una tomba egípcia (amb mòmia inclosa), amb un cel blau i petites estrelles blanques. Una vegada estem al seu interior el visitant ha de trobar la sortida.

Un edifici protegit per una mostra singular

Va ésser cap el final de l’any 1998 quan va sorgir l’idea d’en Tomàs Pla (col·leccionista de joguines), de formar un Museu de la joguina, aprofitant la casa que tenia a la Rambla Vidal, 46. Al començar a fer el projecte es va detectar que encara que tenint la casa quatre plantes quedava molt petita per a un museu, i el projecte va quedar en via morta. Al final de 1999 va sorgir la oportunitat de poder comprar l’edifici del costat, números 48 i 50.

Als primers dies de l’any 2000 van ésser decisius per arribar a un acord: per un costat amb els descendents del senyor Vilaret i per l’altre amb l’Ajuntament que havia declarat la façana de la casa com a patrimoni i havia prohibit de fer obres a l’edifici amb la finalitat de preservar-lo d’un enderroc per a construir-hi pisos. Acabades les negociacions amb les dues parts es va procedir a la compra de l’edifici per part de Tomàs Pla amb la finalitat d’adaptar i condicionar-lo com a museu, seguint una acurada restauració de tots els elements arquitectònics.

El dia 11 d’agost del 2000 es va inaugurar el Museu d’Història de la Joguina» (col·lecció Tomàs Pla), presidit per l’alcalde i més de 500 convidats a l’acte. L’endemà es va fer una jornada de portes obertes per la qual van passar més de 2.000 persones.

Actualment, amb el projecte d’ampliació acabat, en el qual es van executar les dos escales d’emergència i la cafeteria (que té accés directe pel carrer de Sant Llorenç, 43), queden pendents d’obertura: la sala número 3 corresponent al primer pis, i al segon la sala número 9 (el teatre), la sala 13 i 14 que es dedicaran a les joguines de plàstic més actuals. Aquestes sales s’aniran obrint a mida que les obres de condicionament ho permetin. A la tercera planta hi ha les oficines i els magatzems.