Entrevista | Alberto Depau Director de l’Hostal La Gavina

«Cada any rebem dues o tres ofertes de compra per l'hotel»

Italià nascut a Veneçuela, va arribar a l’Empordà quan tenia sis anys. Ara en té quaranta-vuit i en fa deu que dirigeix el quasi centenari establiment hoteler situat a S’Agaró, la zona on per a molts va començar el boom turístic de la Costa Brava, l’any vinent farà un segle

Alberto Depau.

Alberto Depau. / Aniol Resclosa

Albert Soler

Albert Soler

Per la finestra es veu la badia, assolellada, amb el mar en calma i brillant. És un privilegi, treballar aquí? 

La veritat és que sí. Fins i tot aquests dies d’hivern, que tenim tancat, i es veu aquest cel blau, el mar preciós... és una meravella. És una llàstima que a l’hivern no puguem obrir l’hotel. De fet, històricament, l’avi Ensesa mantenia obert a l’hivern. Per això l’hotel es deia Hostal de La Gavina Sunny Winter Resort. Hi havia molta clientela britànica que venia aquí a passar l’hivern, ja que era molt més suau que al Regne Unit.

Vostè hauria de pagar per treballar en un lloc així, en lloc de cobrar.

(Riu) No ho diguem als propietaris.

No sé si influït per les pel·lícules, en un hotel de cinc estrelles Gran Luxe, un espera un director d’edat avançada, seriós i distant com un majordom britànic. Vostè és un director atípic.

Pel que és aquesta casa, vaig ser un director jove, hi vaig començar amb trenta-vuit anys. Fa vint-i-set anys que sóc a la professió i no m’he mogut mai de Catalunya, això sí que és atípic, els directors solen voltar per tot el món. Vaig estudiar als Estats Units, després ja vaig anar a treballar a Barcelona, al Juan Carlos I. La meva família té vincles amb Romanyà, i quan vaig saber que aquí buscaven un director, vaig pensar que era una oportunitat de tornar a la zona on vaig créixer.

I allò de ser seriós i distant? 

És que La Gavina és un lloc molt especial.

Per què?

Perquè és una casa. És la casa d’una família. No és el típic hotel de gran cadena. Aquí tot és... autèntic, diferent, molt casolà. És un hotel com els d’abans, ara no se’n troben, com aquest.

És compatible ser casolà i a la vegada de gran luxe? 

Sí, perquè casolà significa en aquest cas familiar, amb sentiment. Jo fa deu anys que estic aquí, però hi ha treballadors que hi són des de fa quaranta. I és clar, els clients els coneixen i hi estableixen una relació que va més enllà de la professional, arriba a ser personal..

Alberto Depau.

Alberto Depau. / Aniol Resclosa

Aquesta és la diferència amb altres hotels que també són de Gran Luxe?

Sí, aquest tracte personal, el vincle emocional de l’hotel i el seu personal amb els clients habituals. S’hi senten com a casa, per ells és realment una segona residència. És un tracte molt proper, d’amistat.

Hi ha clients tan veterans com els treballadors més antics?

Hi ha molts clients que fa anys que vénen. N’hi ha un d’escocès que fa quaranta-vuit anys que ve a La Gavina. Va començar venent amb la família, després els fills es van fer grans i venia només amb la dona, i des que la dona va morir, ve ell sol.

A veure si la propera estada serà amb una nova dona...

És un home ja gran, però vagi a saber. És propietari d’una granja enorme, preciosa, a Escòcia, i ve cada estiu.

«El client sempre té raó, i quan no la té, has de mirar que es pensi que sempre la té»

El client sempre té la raó? 

Sempre la té, sí. I quan no la té, has de mirar que es senti prou important perquè cregui que sempre la té.

I si no la té?

Si no la té, se li ha de buscar una alternativa. No se li pot dir que no té raó. Ha de creure que la té.

N’ha hagut d’expulsar algun?  

Hem hagut de fer fora alguna persona, sí, que buscava problemes. Per la mateixa seguretat de la resta de clients. Alguna vegada ha passat, amb algú que no es comportava.

Li va dir que no tenia raó.

He, he, ni li vaig donar la raó ni li vaig treure. Simplement el va fer fora.

Què és el més excèntric que li ha demanat un client?

La veritat és que els clients són gent molt normal. S'han allotjat aquí grans estrelles de la música o del cinema, i tenen les seves particularitats. Potser volen un tipus de llet molt rara, coses així. Però en general no tenim peticions estranyes.

Molts clients són com de la família, imagino.

Tenim al voltant de 350 clients habituals, és a dir, que vénen cada any. Alguns venen moltes nits. D'altres un cap de setmana, però tots aquests són cients fidels d'aquesta cosa. I sí, són amics nostres, són part de la família. Per això l’establiment es continua dient «Hostal». Aquests clients es senten com a casa, coneixen tots els empleats, li pregunten al cambrer com està la seva sogra, perquè la darrera vegada que van parlar va comentar que estava malament...

Sigui franc: és un luxe allotjar-se aquí? 

Sí que ho és. Perquè l'entorn és meravellós, perquè l'hotel manté la seva autenticitat, amb un luxe d'abans. A més, s'hi menja molt bé, cuidem molt la cuina. Hi ha molts espais oberts, hi ha també seguretat, ja que S'Agaró és un lloc molt tranquil. L'objectiu és fer més clients habituals d'aquells que parlàvem abans. I realment, quan en vénen de nous, queden encantats, fins i tot sorpresos.

Bé, però jo em referia a si és un luxe econòmicament, pels preus.

Home, sí. Tenim clientela d'alt poder adquisitiu. Els preus són alts si els comparem amb el nostre entorn, però comparats amb altres destinacions de luxe del Mediterrani, són força més barats, assequibles i tot. El nostre client està disposat a pagar el preu que tenim.

Alberto Depau.

Alberto Depau. / Aniol Resclosa

Quin és el comportament del turista d'alt poder adquisitiu? Volta per la província o es queda a disfrutar de l'hotel? 

El client habitual es queda a La Gavina i fa vida aquí. Ve a relaxar-se, s'està a la piscina, dina a algun dels nostres restaurants, potser fa un passeig pel camí de ronda... Ve a gaudir de l'espai. Ara bé, el client nou, turista estranger, especialment el primer any que ve, volta molt per conèixer la zona. Perquè la Costa Brava és bastant desconeguda entre el client d'alt poder adquisitiu.

No foti.

Sí, sí. Costa Brava és un lloc meravellós, però encara l'hem de fer conèixer més. Aquesta gent que li deia, quan la coneixen queden meravellats, ho troben un destí de luxe.

És difícil compaginar aquesta antiguitat que destaca de La Gavina i aconseguir que no sembli un hotel decadent?

No ho és quan es tracta d'una cosa antiga, però a la que se li veu la qualitat. Si està ben mantingut, és una cosa molt apreciada. Potser no és apreciat per tothom, tal vegada un jove de vint-i-cinc anys no aprecia que aquesta porta [assenyala la del seu despatx] sigui d'una fusta noble, però els nostres clients aprecien moltíssim aquestes coses. De fet, és la seva gran petició: sisplau, està molt bé que feu reformes, però no ens canvieu l'hotel, no ens el transformeu, com han fet en altres hotels.

Assolir això de suposar grans despeses en manteniment... 

És clar que sí, el manteniment és mot car. Avui en dia, quan es fa malbé alguna cosa, el fàcil és comprar-ne una de nova. Aquí es fa malbé una butaca de fusta i cridem a restauradors, tapissers, a qui faci falta, per a conservar-la. Ara mateix, hem hagut de col·locar unes baranes que no existien. Doncs bé, les hem hagut d'envellir amb un procés molt car, perquè fossin iguals que les altres.

Quin país estranger aporta més clients?

La major part de clients són de Barcelona. D'entre els països estrangers, el líder és Estats Units. És el nostre mercat principal.

Curiós.

Estem en una associació mundial d'hotels independents -és a dir, que no pertanyen a cap cadena-, que té molta presència als Estats Units. Ens porta molta clientela. I després, nosaltres fem moltes accions a aquell país. L'americà és un client que visita molt Barcelona, i aprofitem això perquè vinguin també a passar uns dies aquí.

Influeix que passessin per aquí grans estrelles de Hollywood? 

Va ser una gran idea crear el «Passadís de les estrelles» i col·locar-hi les fotos dels artistes que s'havien allotjat a La Gavina. A la gent li agrada molt veure aquestes fotos, fan preguntes sobre quan va estar aquí tal persona... És un nostre patrimoni històric que a la gent li encanta.

«Crec que les institucions haurien de reconèixer molt més el que ha fet la família propietària»

Amb el que ha significat La Gavina pel turisme a Catalunya, està prou valorat per les administracions?

Els dic sovint als propietaris que haurien de tenir un reconeixement important. L'avi Ensesa va ser un visionari, quan va iniciar aquest projecte, va donar a la Costa Brava una importància turística brutal, va ser un pioner. És cert que algun reconeixement han rebut, però en la meva opinió a aquesta família se l'hauria de reconèixer mot més. Mantenir tot això durant un segle tal com està ara de ben conservat i amb la seva essència, ha costat molts diners i molts esforços. Crec que les institucions els ho haurien de reconèixer molt més.

Han tingut ofertes de compra de grans cadenes hoteleres?

Cada any arriben dues o tres ofertes de compra. I oferint moltíssims diners. Aquest hotel és una perla.

No seria bo vendre'l i dedicar-se a viure sense problemes?

Impensable. La Gavina és una tradició familiar, és la casa de la família Ensesa. Per ells és sagrat, no poden vendre un patrimoni familiar. Els vénen aquí, decoren l'hotel personalment, pensen en quins projectes engegar l'any vinent, parlen amb els clients... Quants propietaris d'hotel fan aquestes coses? Tenen il·lusió, han vist els seus pares i el seu avi fer el mateix, no entendrien la vida sense La Gavina. Li asseguro que La Gavina li costa molts diners, a la família, s'hi han deixat molts diners i esforços.

De nit corre per aquests passadissos i habitacions el fantasma d'Ava Gardner?  

(Riallada) Tant de bo hi corregués, i jo la pogués veure. De fet, quan tenim tancat, a vegades em sento una mica com a l'hotel de la pel·lícula «El resplandor». Està tot solitari, a les fosques... Hi ha dies que m'hi quedo a treballar fins a la nit, i per no obrir els llums, vaig per l'hotel amb una llanterna.

Sent sorolls estranys, com de clients de fa cent anys que han tornat?

Quan bufa la tramuntana, l'hotel fa soroll. Les finestres, les portes... Però bé, un hi està acostumat.

Com pot assegurar que no són fantasmes?

Ha, ha. Una vegada, de nit, vaig sentir soroll en una habitació. «Qui hi ha aquí dins?», vaig pensar. Vaig entrar i vaig veure una gavina enorme que des de fora estava picant el vidre de la finestra amb el bec.

Una gavina que volia entrar a La Gavina! Això era un senyal, segur. O la reencarnació d'un antic client.

Aquestes gavines no ens agraden. Ens agrada la gavina autòctona, no aquestes que hi ha ara, enormes i agressives.

Els clients dels hotels de gran luxe també s’enduen objectes de les habitacions?

Sí, també se n’emporten.

Així, l'única nit que hi he passat, vaig badar. M'agradava molt el barnús i no em vaig atrevir a endur-me'l, em pensava que em perseguirien. 

Ningú li hauria dit res. Tots els hotels ja compten que la gent s'emporta coses de record. Home, tampoc no és cosa que s'enduguin un element decoratiu del restaurant, però bé, en general, ens en fem el càrrec.

Serveixen sangria, a La Gavina?

Si el client la demana, per què no. Però li asseguro que seria una molt bona sangria (riu).

Subscriu-te per seguir llegint