Les inversions: ara i demà

Cada cop que la Generalitat presenta els seus pressupostos, s’analitza els percentatges que toquen per comarca d’acord amb la seva població i pes econòmic. Com sempre passa, i això serveix també pel que respecte als pressupostos estatals, hi ha tot un seguit de queixes i greuges un cop es fan saber els números. En la majoria dels casos, són queixes que només tenen sentit si s’agafa una filera de molts anys i s’analitzen les inversions no només des d’un punt de vista d’equipaments concrets, sinó d’obra civil intercomarcal. A banda de la població i la riquesa també s’ha de tenir en compte la superfície, les dificultats orogràfiques i l’estratègia per afavorir (o no) les comarques despoblades.

En el cas de Catalunya hi ha, a més, una gran distorsió. A 50 km de radi de Plaça Catalunya de Barcelona es concentra dues terceres parts del PIB i de la població catalana. Si hi afegim el litoral cap a Tarragona i cap a Girona es demostra que Catalunya té uns desequilibris demogràfics i econòmics poc comparables a altre lloc del continent. Un 80% de l’economia i la gent viu en un estret marge de territori. Inclou el cinturó metropolità de Barcelona i mirant el mar.

Reclamacions històriques

El Baix Empordà és un dels jardins de Catalunya i aquest ha estat sempre el seu actiu per atreure inversions. A la població censada, 138.517 persones, un 1,78% del país, se li suma la segona residència que multiplica per dos aquesta data, i el turisme que ve els caps de setmana i l’estiu. Això ha fet que històricament al Baix Empordà sempre hi hagi hagut reclamacions diverses per millora d’infraestructures. Hi ha hagut de tot. L’autovia que va de Mont-ras -la ronda empordanesa- a l’AP7 essent el màxim exponent. Fa anys vaig escoltar a les autoritats de turisme de la Costa Brava parlar fins i tot de fer un túnel que travessés les Gavarres per enllaçar l’autopista amb la costa. Mal somiar és gratis.

Al Baix Empordàsempre hi hagi hagut reclamacions diverses per millora d’infraestructures

La Generalitat invertirà aquest 2023 un 0,43% de la seva inversió pública en obra i equipaments en el Baix Empordà. Són 6,7 milions sobre 1.544 milions. Per comparar, el Pallars Sobirà, on hi viuen 7.190 persones rebrà 5,7 milions d’inversió. L’Alta Ribagorça, 3.993 habitants, traurà 4,2 milions. Un baix-empordanès rebrà 48 euros d’inversió i un ciutadà de la Ribagorça 1.051. Al Barcelonès la ràtio és de 241 euros i al Bages, per posar un altre exemple, és de 370 euros per habitant. A l’Alt Empordà? 128 euros. Serà que tenen millors defensors del seu territori o realment no hi ha res a fer més de Garrigoles a Sant Feliu?

Quines inversions?

I en què invertirà als municipis de la nostra comarca? Destacades fites: conservar carreteres, les obres eternes del pont sobre el riu Ter entre Ultramort i Verges, millores en algunes infraestructures educatives i hospitalàries, ampliació del CAP de Palafrugell, restauració de la muralla del jaciment ibèric d’Ullastret i subvenció, atenció, al museu Thyssen de Sant Feliu.

Aconseguir inversions per un territori és una feina on fa falta tenir els bons projectes i saber convèncer a qui reparteix de què són necessaris. No es tracta només de tirar ciment a la carretera fent més rondes i autovies, sinó d’apostar per altres infraestructures, com digitals o de serveis bàsics. Qui defensa el Baix Empordà al Parlament de Catalunya? Es pot traçar a llarg termini una estratègia d’inversions, consensuades amb un territori que l’únic que desitja és que no el continuïn espatllant ni espantant? Que s’obri el debat.

Subscriu-te per seguir llegint