«Calen treballadors, siguin immigrants o siguin d’on siguin»

Anys enrere, sense vivers, també sortien empreses.

Quan va néixer Nexes, només n’hi havia quatre, a les comarques de Girona. Alguns més a Catalunya, de fet en vam visitar més d’un. Com el de Reus, que funcionava molt bé, fins al punt que vam traslladar aquí la gestió que feien.

Van copiar el seu model?

Ens vam adonar que funcionava molt bé si es feia a través d’una empresa pública. Forallac era més petit, 1.800 habitants, i no teníem ni idea de com crear una S.A. pública. Però ho vam fer i ens ha anat molt bé, ser una empresa.

Per quin motiu?

Parlem el mateix idioma que els emprenedors. Sovint l’administració pública està molt separada de l’empresariat. En el nostre cas, si -per exemple- les empreses que tenim aquí han de fer cada trimestre el model 303 d’IVA, nosaltres també.

I per què precisament a Forallac, un lloc a priori poc donat a l’emprenedoria?

Va ser casualitat, jo sóc gironí de tota la vida, i vaig venir a viure a Forallac perquè la meva dona n’és. Treballava de consultor per empreses. Un dia vaig venir a aquest espai perquè la meva sogra hi exposava treballa manuals.

Cap gendre pot faltar a un esdeveniment així.

L’espai em va agradar molt, i aprofitant que hi havia l’alcalde, li vaig preguntar per què no li donava utilitat. Em va explicar que quan es va construir el polígon industrial, aquí hi havia d’anar un viver d’empreses del sector de la ceràmica. La cosa no va tirar endavant i l’espai va quedar buit, no s‘hi feia res. Vaig comentar a l’alcalde que s’hi podria crear un viver d’empreses, que ajudaria a reforçar el polígon. Em va contestar que necessitaria algú que s’hi dediqués i em vaig oferir a ajudar-lo a engegar-ho. I des d’aquella conversa... fins avui.

D’on són els seus emprenedors?

Sobretot del Baix Empordà: gent de Palamós, Palafrugell, Torroella, Verges, la Bisbal... Del mateix municipi en tenim pocs, és petitet.

Posar un viver d’empreses en un lloc tan agrícola no provocava mirades estranyades dels pagesos?

He, he, és clar. Fer entendre què era un coworking o un viver d’empreses, és de les coses que més ens ha costat. Ara ja, qui més qui menys, ens coneix. Fa catorze anys érem una cosa molt rara.

En general, l’administració ajuda prou les empreses?

Crec fermament que sí. Potser un emprenedor té la impressió que no és així, però sovint és perquè desconeix el servei que li ofereix l’administració. A Catalunya hi ha 450 tècnics, repartits per tot el territori, que ofereixen assessorament gratuït a emprenedors. Això la gent no ho coneix. Molts cops vénen aquí, reben assessorament i es sorprenen quan els dic que no han de pagar res. «Aquest servei el paga vostè amb els seus impostos», els indico. És una llàstima que no es coneguin aquestes coses. Els ajuntaments i consells comarcals tenen tècnics dedicats a orientar per a crear una empresa.

Hi ha empresaris que no es queixen, sinó que marxen de Catalunya.

Quan un empresari marxa, serà perquè en té algun motiu. Potser li interessen més els clients d’un altre lloc, per exemple. Qui vol quedar-se, té un ventall prou ampli de possibilitats per fer-ho. En un viver d’empreses, per exemple, els preus són molt econòmics, no tenen res a veure amb els preus de mercat. Però estem amb el mateix problema: molt sovint això es desconeix.

Es recuperen bé dels efectes de la pandèmia, les empreses?

Aquí la pandèmia ha afectat, perquè hi ha força empreses que no són turístiques, però depenen del sector turístic. Per això, durant els dos mesos del confinament, tot i que aquí teníem obert, vam decidir no cobrar el lloguer a les empreses. Sé que, gràcies a això, almenys dues o tres empreses es van salvar del tancament, no tenien ni un sol client. Es van recuperar i ara funcionen bé. Només aquest fet, és un èxit brutal.

I el teixit econòmic català en general?

Crec que ja s’ha recuperat de la pandèmia, però després va arribar escassetat de matèries primeres per la guerra d’Ucraïna, i ara arrosseguem una sensació global de crisi pel tema de la inflació. Una empresa potser tenir previst comprar una nova màquina, però si li apuja el preu de la llum i el dels materials, potser s’hi repensa. I això és una cadena. Hi ha por.

L’augment del preu de l’energia deu haver fet mal.

A Nexes hem estat de sort, vam posar plaques solars just abans que pugés l’energia. Hi ha empreses que han triplicat la despesa energètica. Nosaltres, amb l’augment, paguem el mateix que abans. Tot i la pedregada de l’agost passat a la Bisbal.

No em digui que els elements també influeixen.

La pedregada va destrossar 46 plaques solars de les 50 que teníem posades. Jo era fora de viatge, m’enviaven vídeos i al·lucinava. Allò va ser una hecatombe, hi ha empreses que encara tenen el sostre foradat, no tenen diners per arreglar-lo. Sort que no plou gaire...

És un perill per l’economia que cada cop hi hagi més joves llicenciats que marxin a l’estranger?

I tant que ho és. Aquí no ho notem gaire, però es veu en el mercat, marxa molta gent jove amb talent. Ara bé, d’altra banda, també hi ha joves que aposten per ser emprenedors. Ara tenim aquí el cas de tres nois de 21 anys que han creat una societat i volen fabricar ginebra.

No serà que volen fer botellons?

He, he, no, no, estan fent tots els passos, molt seriosament. O el cas d’un noi de 24 anys que ha creat una empresa de menjar per a gossos. Són casos de gent que acaba de sortir de la universitat, o que potser ni l’han trepitjat, i creen empreses. No tothom té per què anar a l’estranger un cop acaba els estudis.

Aconsellaria a un seu fill que es fes empresari?

I tant! Al meu fill li diré que creï una empresa! Potser perquè ho porto la sang, ho he viscut a casa des de petit, el meu avi va crear un taller mecànic, després el va agafar el meu pare i ara el porta el meu germà. La meva mare va posar una merceria, també. Sempre he vist empreses a prop. Vaig treballar deu anys en una multinacional, i no m’hi sentia a gust, em vaig trobar molt millor quan em vaig posar d’autònom i vaig poder fer el meu propi camí.

Es sent una mica el pare dels emprenedors que té a Nexes?

A vegades sí (riu). Me n’alegro molt quan els passen coses bones, i pateixo quan s’ho passen malament. Força vegades entren al meu despatx i acabo fent una mica de psicòleg. M’expliquen que s’han enfadat amb el soci, o que el negoci no va prou bé, o que els ha arribat una factura amb què no comptaven...

Problemes personals també?

Ha, ha, alguna vegada, però sobretot problemes empresarials

Què els falta a les empreses catalanes per ser més competitives?

En general, diria que han de millorar el tema del focus. És a dir, han d’enfocar-se en un àmbit. Molt sovint, quan una empresa comença, intenta abastar moltes coses. Algú que obre un bar, i si li preguntes a qui voldrà vendre, respon que a tothom. Això sol ser una equivocació, és millor dirigir-se a un públic molt concret i ser-ne especialista. És una cosa que costa de fer entendre.

Aquest dia em comentava un empresari de la costa que abans, treballant fort tot l’estiu, et compraves un pis al comptat.

Això s’ha acabat, o almenys hi ha molt poques feines que ho permetin. Jo sempre aconsello que el negoci no depengui només de l’estiu, malament si és així.

Empresarialment està infrautilitzat, l’aeroport de Girona?

El que passa és que, des d’aquí, en una hora i mitja et plantes a l’aeroport de Barcelona.

O sigui, que fan servir més el de Barcelona.

Bé, per un tema de freqüència de vols. Si a Girona hi hagués més vols, segurament el faríem servir. Tant de bo hi hagués més vols a Girona. De tota manera, avui en dia per anar a Madrid -alguns temes burocràtics exigeixen ser-hi físicament-, el tren és fantàstic, en quatre hores ets al centre de Madrid.

El món és cada vegada més petit?

Amb Internet i el teletreball, cada dia més petit. Aquí hi havia una empresa que treballava per un client americà, això vol dir que venia a la tarda i plegava a les dues del matí, per la diferència horària. Coses que anys enrere no eren possibles.

Ja no ens fallen ells idiomes?

Ja no tant, cada vegada menys.

Necessitem immigrants per a cobrir llocs de treball?

No és que necessitem immigrants, és que necessitem treballadors. La principal queixa dels empresaris és la falta de treballadors, en sectors tan diferents com la restauració, el turisme, la metal·lúrgia, la distribució o l’agricultura. Els costa molt trobar treballadors.

Per què?

Doncs no ho sé, és un fet molt curiós. També és cert que, almenys a Forallac, la taxa d’atur és molt petita, és gent que ja no treballarà mai. Aquí fa falta gent, siguin immigrants o siguin d’on siguin. Calen treballadors.

I a Nexes, què li cal?

Tenim en projecte enfocar-nos més cap al sector agroalimentari, perquè en tenim força empreses. Tenim uns terrenys on podríem construir més naus i fins i tot un obrador compartit, és a dir, maquinària, cambra, forns, etc., per donar servei a uns quants emprenedors. A la vegada, volem posar en marxa un programa de creació d’empreses d’aquest sector.