Cases de fusta i palla que no deixen indiferent

Per conèixer en primera persona el procés de construcció amb el sistema de bioconstrucció, ens desplacem a Riells, on ens conviden a veure com s’està duent a terme una obra que es realitza amb fusta i palla. L’arquitecte del projecte és en Mirco Zecchetto, un altre referent en la bioconstrucció de cases amb aquests dos materials. Casapasiva és la seva marca personal. Mercè Carreras Gros i Jorge Montenegro Porto són els propietaris i autoconstructors d’aquest habitatge que no deixa ningú indiferent en el municipi.

L’obra ja està en un estat avançat de construcció, els revestiments exteriors encara no estan fets i el que s’hi veu són parets de palla que preocupen més d’un veí i que generen moltes preguntes a l’arquitecte i al propietari, tot i que la major part d’elles resulten més gracioses i anecdòtiques, i són fruit de la falta de coneixement que té sobre el tema. Així i tot, ells sempre responen de molt bon grat.

A l’interior hi trobem Jorge Montenegro fent les parets que separen les estances de l’habitatge, són de palla barrejada amb una mica de fang, premsant-les, fent servir un motlle, dues planxes de fusta que van pujant de mica en mica per unes guies, des del terra fins al sostre.

Experiència

L’experiència anterior de Montenegro en l’autoconstrucció és la d’haver-se format fent un curs d’Step (Straw Bale Building Training for European Professionals), formació professional europea en construcció amb bales de palla, una formació de 420 hores, en línia i presencial amb pràctiques incloses. Com a permacultor, combina la permacultura i la bioconstrucció i per a ell és important viure en un entorn saludable. «Viure en entorns saludables, i que siguin respectuosos, i no solament respectuosos, sinó que ajudin al medi ambient. Treballar per i amb la natura, i no en contra d’ella», són els seus objectius, segons assegura.

No generar residus

Mercè Carreras i Jorge Montenegro van escollir aquest material de construcció pel principi bàsic de la permacultura, que es basa a evitar generar residus, i a poder ser, al mateix temps, eliminar i aprofitar un residu ja generat com pot arribar a ser la palla.

«Agafem un residu i el convertim en quelcom productiu, com a exemple conegut, a l’Albufera, a València, cada any s’han de cremar tones de palla d’arròs residuals, provocant negres columnes de fum», recorda Jorge Montenegro.

L’arquitecte Mirco Zecchetto es dedica únicament a la bioconstrucció, i el 90% dels seus projectes són cases de palla. Segons explica, l’autoconstrucció és un fenomen que es va estendre arran de la crisi del 2008, quan molta gent es va quedar sense feina, sense diners, i amb pocs recursos, però a la vegada amb molt de temps, temps que van dedicar a autoconstruir.

«És molt important per a recuperar aquest enllaç entre generacions, tornar a construir la teva pròpia casa, per a tenir consciència del lloc on vius i de les teves necessitats», afirma Zecchetto.

En aquest tipus d’obra, l’arquitecte observa sovint com diferents generacions de la mateixa família s’impliquen i cooperen en la construcció; des dels avis fins als nets, construint plegats un lloc on viure i compartir.

Les cases de palla compleixen sobradament amb la normativa estatal, autonòmica i municipal. Per exemple, i per respondre el dubte al qual han de donar més respostes, és el cas del foc i la prevenció d’incendis. El codi tècnic exigeix que les estructures dels habitatges unifamiliars han d’aguantar el foc un mínim de 30 minuts abans que caigui l’estructura. En els estudis realitzats en arquitectura de palla, els murs de palla revestits amb terra han donat resultats de fins a 120 minuts, sense perdre la integritat estructural.

Aquesta dada permet donar una idea de quina és la capacitat d’aïllament que té aquest material, segons Mirco Zecchetto, que assegura que dues de les obres que té finalitzades des de ja fa més d’un any i on ja es viu, en tot aquest temps encara no han tingut la necessitat d’encendre cap sistema de calefacció.

«Fent servir els principis de la bioclimàtica i utilitzant aquests materials, una casa de palla pràcticament no necessita calefacció. Tenint en compte que la bioconstrucció avui no és més cara que la construcció convencional, i sent la palla un residu del camp que encara és més barat, el retorn que tens en forma de despeses és molt ràpid un cop amortitzada la inversió, és impressionant», afegeix l’arquitecte.

Subscriu-te per seguir llegint