Herminio Menéndez és un referent de l'esport espanyol tant en l'àmbit competitiu -va ser triple medallista olímpic de piragüísme a Montreal 76 i Mocou 80- com als despatxos, amb tasques diretives al Comitè Organitzador de Barcelona 92, al Consell Superior d'Esports, al COE, a l'Sporting de Gijón i el Sevilla. Menys coneguda és la seva faceta com a president de la Fundació Philippe Cousteau Unió dels Oceans, que recentment ha anunciat que instal·larà la seu científica mundial a Torroella i l’Estartit. Des d’aquí s’espera treballar pel medi ambient amb estudis, reproducció d’espècies, formació i conscienciació. Aquesta setmana ha estat al Baix Empordà, on hem conversat sobre el plans de la fundació.
Quan temps ha costat trobar un espai per a la seu científica de la Fundació?
La Fundació porta 25 anys funcionant i buscant una seu científica, abans de la pandèmia. Vam decidir donar un impuls i buscar una seu científica des d’on poguem estudiar el problema de la contaminació dels mars en general, però començar a Espanya.
I la Costa Brava va ser la prioritat o es contemplaven altres emplaçaments al Mediterrani o el Cantàbric?
No hi havia una prioritat però a la Costa Brava l’empenta de Roger Figueras (el patró i director de planificació de l’entitat), que va ser el primer que ens va presentar un projecte que veiem que tenia consistència, serietat i que podriem fer. Li vam dir que tirés endavant. I en poc temps s’ha presentat el projecte. Però podia ser Astúries on vam crear la Fundació i també s‘havia plantejat alguna seu a Andalusia
Què ofereix Torroella i l’Estartit que els hagi fet decidir?.
Primer el Mediterrani. Tenim més costa mediterrània que atlàntica i cantàbrica. Segon, la problemàtica del Mediterrani és més urgent, tot el que està passant amb la contaminació, i llavors la Costa Brava, i la sensiblitat que hi ha aquí. Ho sumes tot i ens sembla que és un lloc ideal.
Quin paper té la Fundació Mascort?.
La Fundació té un paper molt important. Ens ha permès utilitzar aquests terrenys fantàstics i creiem que des del primer moment hem congeniat molt bé i hem de donar les gràcies al senyor Mascort i en Roger que són els artífex de la rapidesa en la bona entesa.
La inversió l’assumeixen vostès o caldrà implicació de l‘administració?.
Procurarem que sigui amb inversió privada, però tot el que vingui de l’administració serà benvingut.
I una vegada en marxa. Com es finançarà el dia a dia?
Principalment amb patrocinadors.
Parlant de terminis, han anunciat la primera fase dels treballs acabats pel juliol de 2024. Això vol dir que les obres estan a punt de començar?
Estem amb els avantprojectes, els projectes i tenim previst començar les obres el setembre.
I què contempla la primera fase?
En aquesta primera fase, hi haurà una aula, on es faran classes. No dic una universitat, però sí contemplem formació de molts oficis que s’han perdut de la mar que hi ha demanda, simposis, seminaris, conferències. Que vinguin escoles a veure aquestes instal·lacions i una sensibilització als infants sobre la contaminació.
Es tractaria del programa divulgatiu i formatiu del que es va parlar a la presentació? El podria detallar?
Sí, l’estem preparant però serà divulgatiu a les escoles, a les institucions, als organismes oficials la problemàtica amb dades, amb estudis concrets. Per què no funciona i quines solucions hi ha. No volem denunciar les coses per fer-ho, si no amb estadístiques i aportar solucions.
Els programes de biologia marina per als instituts previstos començarien l’any vinent?.
Si ja hi ha contactes amb diverses escoles per començar l’any vinent.
Van anunciar el Congrés de Pesca de la Mediterrània. També per l’any vinent?.
No creiem que arribi a temps, però un cop hi hagi les instal·lacions, quan estigui el centre en condicions en farem, no un, bastants congressos. Volem que el centre funcioni 365 dies l’any.
Es va parlar de convertir l’Estartit en «la capital del mar». No és molt ambiciós?.
Es molt ambiciós però el tema no està en posar nosaltres el qualificatiu. Si treballem bé i fem les coses com volem es donarà per si sola la capitalitat. Serà evident perquè d’aquí sortiran moltes idees innovadores. Quan aportem a alguns països l’experiència que tenim aquí, això li donarà la capitalitat.
Una de les funcions al centre serà la reïntroducció d’espècies. De quines estem parlant?
Estem parlant d’èspecies marines com l’eriçó de mar, la nècora o el pop. Hi ha una sèrie d’espècies que s’estan perdent als mars. Els biòlegs analitzaran quines són les que podem reproduir. I serà un centre on no només introduirà espècies a les zones que tinguin problemes, sinó que es podran introduir a tot el que és el litoral marí d’Espanya, també a l‘Atlàntic o el Cantàbric
Es va esmentar durant la presentació, de recuperar espècies com la foca.
Si, però és més complex. Primer ens centrarem en aquelles espècies que estan en perill d’extinció i intentar repoblar.
A llarg termini esperen que això beneficiï sectors com la pesca?.
D’això es tracta, tot el que fem serà amb una compenetració i un diàleg amb les confraries. No pretenem suplantar res, sinó col·laborar amb les administracions i fer-los veure que hi ha coses que requereixen immediatesa. Que hi ha deterioraments que si no es posen en marxa accions ara es perdran per sempre.
Els estudis de temes com la contaminació seran globals o centrats en el territori?
El projecte serà d’àmbit global però aquest serà l’inici, que vegin que l’estudi que s’està fent aquí sigui efectiu. Per poder traslladar-lo. Coses que s’iniciaran aquí però seran vàlides per traslladar a altres llocs.
La Fundació té projectes en altres països. En podria destacar algun?
Hem fet projectes a Àfrica, a Ghana per exemple, on hem donat cursos a les dones per tractar el peix. Però hem fet molts convenis. I la idea és donar més visió a la Fundació que porta 25 anys amb pocs recursos, donar-li un impuls, amb actuacions clares, i donar més visió a la fundació.
Visibilitat i conscienciar?
Si, això és el primer. I començarem a atacar la problemàtica real. Que si aquí els rius, el Ter, la contaminació per plàstics, es demostra que és real, s’ha d’actuar ja. I aquí no només som nosaltres sinó els organismes públics. Si es demostra s’ha d’aplicar el que sigui corresponent.
El comandant Jacques Cousteau es va submergir a les Medes el 1954 a bord del Calypso. Avui hi trobaria una flora i fauna molt menor. Creu que és possible recuperar la biodiversitat?
No sé si arribarem a recuperar el que Jaques Cousteau va veure perquè el deteriorament ha estat terrible. Ell ja va anunciar, quan ja era molt gran, que estava espantat del que estava passant al Mediterrani- I des que va morir fins ara ha anat a pitjor. Però no s’ha de tirar la tovallola. Fa uns anys la capa d’ozó semblava que era impossible reduir-la, es van prendre mesures i s’ha reduït. La capacitat que té la naturalesa i la terra de recuperar-se és increïble, però s’ha d’actuar.
