«A Palamós, igual que als altres ports, la flota s’ha reduït un 50% des dels anys 80 fins ara»

El mar és quelcom gairebé espiritual per a Miquel Mir (Palamós, 1956). Fill, nét i besnét de pescadors, no va dubtar a seguir el camí dels seus antecessors quan va haver d’escollir a què es volia dedicar. Després d’exercir de vicepresident, fa un any Mir va fer una passa endavant i va ser escollit el nou Patró Major de la Confraria de Palamós. Després de més de 30 anys a dalt d’una barca, Mir exposa que quan veu l’horitzó, no el veu del tot clar per la quantitat de traves administratives que afronta el sector.

Com es va iniciar en el món de la pesca?

Em ve de família. Els meus besavis, els meus avis i el meu pare eren pescadors. A casa no volien que seguís, però és el que he viscut tota la vida. Em portaven a pescar des dels 6 anys i en aquells moments ens guanyàvem bé la vida i vaig agafar aquest amor pel mar. És una feina molt maca i molt dura. Cap dia és igual i d’una afició n’he fet la meva manera de viure. Pensa que si vaig de vacances he d’anar al port a veure les barques. Si no tinc el mar a prop, el trobo a faltar. El dia que em jubili em vull comprar un botet per anar a pescar.

Com recorda els seus inicis?

Vaig començar amb 20 anys, però vaig estar dos anys encara essent mariner, després vaig ser mecànic, i dels 37 que tinc de vida laboral, ja en són 32 com a patró. Primer de la barca de casa i després de la que porto, «Solraig», que és del 2004. La barca que tinc és de segona mà i ens dediquem a la pesca d’arrossegament, principalment pesquem gamba.

Recorda alguna anècdota que hagi viscut al mar?

Uf. Moltes. Una vegada vaig caure a l’aigua desmaiat i em vaig despertar. Acabàvem de dinar, ens penjàvem per lligar una cadena i vaig tenir un tall de digestió perquè estava capgirat i feia poc que havia acabat de menjar. Però vaig estar menys d’un minut a l’aigua i, per sort, tothom estava allà i ho van veure.

«Avui en dia, si preguntes a la gent del carrer, com a molt coneixen deu o dotze espècies de peix»

Ha notat molts canvis en els darrers trenta anys?

Antigament, l’única preocupació era pescar peix. Pescaves, el venies a la confraria i prou. Avui en dia ens complica molt la burocràcia. Tot són permisos. Abans t’embarcaves i ja està. Ara un mariner necessita un curs de formació de 120 hores. Les inspeccions són molt més estrictes, les normatives també, tota la burocràcia ha anat evolucionant. D’altra banda, les barques han canviat molt, estan molt més mecanitzades i la feina manual ha desaparegut. Menys la selecció del peix, tot ho fan les màquines.

Fa un any que ocupa el càrrec de Patró Major, quins reptes veu?

Des de fa 3 anys el que més ens preocupa a tots és la normativa europea, en vigor fins al 2025, que és molt restrictiva perquè limita els dies de pesca i l’estat espanyol no ens ajuda. Avui en dia tinc un límit de dies per pescar. Els pescadors de gamba, per exemple, fem veda gener i febrer, però ara hem de sumar-hi la restricció europea. Jo no puc pescar cada dia de l’any i per organitzar-me els dies, seria lògic saber el dia 1 de gener quants dies podem treballar per repartir-nos-els. Avui dia, encara són tot suposicions i som a finals de març. Estàs contínuament amb un neguit a sobre. Sembla com si ens canvien les regles de joc amb el partit en marxa.

Ha notat canvis en el consum?

Definitivament. Antigament es venia tot el peix. Hi havia consumidors de tota mena. Però avui en dia si preguntes a qualsevol persona del carrer, com a molt la gent coneix deu o dotze espècies i les que no coneixen, no les compren. La gent jove tampoc consumeix peix perquè tothom va de bòlit i poca gent té temps d’anar a la peixateria i esperar-se l’estona que faci falta mentre et netegen el peix.

«Jo veia el got mig ple sempre i ara el veig mig buit per les complicacions de l’administració, no tenim relleu...»

Què es pot fer per lluitar contra això?

Des de Palamós estem intentant habituar el jovent que vagi a la peixateria i compri peix en funció de les seves possibilitats. Això es fa amb l’Espai del Peix (una aula on se serveixen espècies comprades a subhasta a menys de 6 euros el quilo). La gent descobreix, per exemple, les molles o el peix gat, que són molt més assequibles que altres peixos i són la mar de bons.

Com veu el futur del sectortor?

Jo veia el got mig ple sempre i ara el veig mig buit. Per les complicacions de l’administració, no tenim relleu, la gent no consumeix tant de peix, el preu del gasoil... Anar a pescar és dur, però abans ho era més. L’any passat un mariner a Palamós va treballar 170 dies a l’any, dissabtes i diumenges festa, gener-febrer vedes. Hi ha espècies, com la maire, que ens l’han comprat a 50 cèntims el quilo, això no pot ser. Hem d’acostumar als petits a conèixer el peix. A Palamós, igual que tots els ports, la flota s’ha reduït un 50% dels anys 80 fins ara. També crec que la pesca de flota encara es reduirà més.

Subscriu-te per seguir llegint