OPINIÓ

Objectiu Cousteau: convertir l’Estartit en «capital del mar»

«El cognom Cousteau és indissociable dels reportatges del fons marí que essent un nen veia a la televisió de l’època»

Fotomuntatge de la seu del Fundació Cousteau a l’Estartit.

Fotomuntatge de la seu del Fundació Cousteau a l’Estartit. / DdG

Josep Callol

Josep Callol

Quan em van explicar per primera vegada que la Fundació Philippe Cousteau Unió dels Oceans havia previst instal·lar la seu científica mundial a l’Estartit, vaig sorprendre’m. No entenia gaire bé què volia dir que el projecte hagués decidit aterrar en un lloc com aquest, ni tampoc la transcendència que podia suposar pel municipi, l’entorn més immediat i les comarques de Girona. El cognom Cousteau és indissociable dels reportatges del fons marí que essent un nen veia a la televisió de l’època. En escoltar-lo és inevitable tornar a aquella època i a tot allò que em van descobrir aquells documentals del científic marítim. Era fàcil sentir-te una mica Jacques Cousteau, imaginar-te que algun dia podries fer alguna cosa similar a les que feia ell amb aquell esperit aventurer que no et deixava indiferent. En definitiva, era una manera de descobrir racons del món que mai podria haver imaginat.

Ha passat molt de temps. Jacques va morir, un dels seus fills, Philippe, també. Però el seu llegat perdura, en part, gràcies a la fundació que s’instal·larà a l’espai que durant anys ha ocupat el Jocs de l’Estartit, propietat de la família Mascort. Haig de reconèixer que se’m farà estrany entrar al poble i no veure el mític parc, malgrat que estic impacient per conèixer la moderna seu -pel que s’ha pogut veure en els fotomuntatges que ens han proporcionat- de la fundació Cousteau.

L'Estartit té una oportunitat de situar el municipi en un dels epicentres de la investigació marina internacional.

Segons van explicar els responsables del projecte en la presentació, les instal·lacions tindran dos laboratoris i tancs d’aigua de mar i un Institut d’Estudis del Mar, per formar submarinistes i treballadors del sector nàutic. A l’espai, que vol ser autosuficient energèticament, hi haurà una biblioteca amb fons documental, un restaurant temàtic, un auditori i un dels eixos de treball serà la reintroducció d’espècies en perill d’extinció.

Ningú pot dir que la idea no és ambiciosa. I per portar-la a terme, hi ha dues zones prou evidents a la Costa Brava per ubicar un projecte d’aquestes característiques i a les dues hi va posar l’ull l’entitat oceanogràfica. Una d’elles és Cadaqués, en ple parc natural del Cap de Creus i l’altra l’Estartit, amb les Medes al davant, una reserva natural de valor incalculable en el parc natural del Montgrí. Finalment, ha estat l’alcalde de Torroella, Jordi Colomí, el que s’ha endut el premi gros, posant les màximes facilitats als responsables de l’entitat.

És per tot això que el secretari general de la Fundació Philippe Cousteau Unió dels Oceans, Rafael Lobeto, va deixar ben clar durant la presentació del projecte a l’Espai Ter que el seu objectiu era complir «el somni de tenir la nostra seu científica de la Fundació a Torroella per convertir el municipi en la capital de la mar». Ara caldrà estar atent i vigilant perquè tot sigui com ens han dit que serà.

Subscriu-te per seguir llegint