Palamós, l’epicentre de la pesca sostenible

Ja fa uns anys que se’n sent parlar. Sense anar més lluny, al mar Mediterrani la sobreexplotació pesquera ha arribat a afectar més d’un 90% de les poblacions de peixos, i a un 40% en aigües europees de l’Atlàntic, posant així en compromís la supervivència d’espècies vulnerables a la pressió de la pesca.

Correm el risc de perdre moltes de les espècies que són consumides avui en dia, ja que no s’està permetent la recuperació d’aquestes de forma natural. A més, la pesca intrusiva i poc selectiva també afecta altres espècies en perill com dofins, tortugues o taurons i degrada els ecosistemes marins, generant un dany que pot arribar a ser irreversible.

A bord de l’«Estrella del Sud», buscant la gamba de Palamós

A Palamós se’n pot prendre exemple, perquè porten a terme diversos projectes, convertint-se així en l’epicentre de la pesca sostenible i de nous models de gestió com a mínim a escala estatal.

Miquel Mir és el patró major de la confraria de Palamós, és armador i pescador, fa trenta-set anys que es dedica a l’ofici i ve d’un llinatge de pescadors de diverses generacions. La seva modalitat de pesca és l’arrossegament, aquest tipus de pesca consisteix a triar un calador on deixar anar la xarxa, quan aquesta xarxa en forma de caça-papallones toca el fons es comença a arrossegar i va fent les captures a mesura que avança.

Espècies per profunditat

En aquesta modalitat es poden pescar moltes espècies, depenent de la profunditat a la qual es mantingui la xarxa: calamars o rogers, si es fa a prop de la costa, i sempre que sigui a més de cinquanta metres de profunditat tal com està permès; lluç, rap o sèpia, a partir dels cent metres; cap als dos-cents o dos-cents cinquanta metres encara s’hi pesca lluç, i a més, la maire; i si es continua baixant, cap als sis-cents metres, es comença a capturar la coneguda gamba de Palamós, que es troba fins als mil metres que és la profunditat màxima permesa per a la pesca.

Miquel Mir: «En les proves que hem fet amb biòlegs, es pot aconseguir una pesca més sostenible»

Aquest sistema ha canviat; ha deixat de ser un tipus de pesca destructiva per al fons marí, almenys tal com ho estan fent a Palamós. «En les proves que hem fet amb biòlegs, aplicant mesures tècniques, que no són difícils d’aplicar, es pot aconseguir una pesca més sostenible», assegura Miquel Mir.

A Palamós, per a la pesca d’arrossegament, s’han implementat les portes pelàgiques, un sistema que a diferència de l’anterior no malmet el fons marí, a més mai pesquen en fons de roca o corall.

Un altre sistema implementat en aquest port és el d’ampliar el forat de la xarxa, amb un mínim de 40 mil·límetres amb previsió que en siguin 45 en un futur. D’aquesta manera, el peix petit mai és capturat, i quan es tracta de pescar gamba, han decidit després de fer comprovacions amb els biòlegs, que el forat ha de fer 50 mil·límetres, assegurant-se d’aquesta manera que les gambes que encara no són prou madures i que no han fet cap posta d’ous, queden en llibertat.

«D’aquesta manera deixem que criïn com a mínim una vegada, i ens assegurem que es puguin continuar reproduint», afegeix Mir

Zones vedades i veda

Les zones vedades prenen una vital importància a l’hora de permetre la reproducció i supervivència de les espècies. Es tracta del tancament permanent a tota mena de pesca en determinades zones, algunes d’aquestes són zones compartides amb el port de Roses, d’altres amb el port de Blanes, i unes altres que són exclusivament del port de Palamós. Els caladors de pesca on els vaixells poden treballar, són compartits o exclusius, dibuixant-se així un plànol del territori entre diferents ports veïns. D’aquesta mateixa manera és com funcionen també les zones vedades. Els estudis realitzats en un d’aquests espais, que comparteixen amb el port de Roses, demostren que abans de tancar permanentment aquesta zona, la quantitat d’escamarlans era deu cops inferior a la que hi ha avui en dia, després de tres anys de convertir-se en una zona lliure de pesca.

«Han augmentat en nombre i mesura, i a més, hi ha més femelles que ponguin ous, i això en tan sols tres anys. Ara hi ha la possibilitat que aquest peix pugui sortir d’aquesta zona, i així els pescadors ja la podríem capturar, encara és aviat per dir-ho», explica el patró major de la confraria de Palamós.

On més esforços i temps fa que la confraria de Palamós es dedica a preservar l’espècie, és a la gamba. Les captures han baixat, ja que la gamba petita no és capturada, però al mateix temps que el recompte per tones a final d’any és inferior, l’espècie capturada és més grossa i està més valorada, representant estadísticament els mateixos ingressos a la vegada que un benefici per al medi marítim.

Cal esmentar que la totalitat dels pescadors d’arrossegament de Palamós fan una veda de dos mesos l’any, gener i febrer, respectant d’aquesta manera la regeneració i la preservació de les espècies en els seus caladors. És una mesura totalment voluntària, i aquest 2023 és el tercer any consecutiu que l’apliquen implementada en el seu pla de gestió.

La geografia i els corrents, els factors de la qualitat de la gamba

Un dels factors que afavoreix que la gamba de Palamós sigui un producte amb les seves pròpies característiques és la geografia costanera. Si es mira en un mapa la línia de costa, es veu que des del cap de Begur mirant a nord, aquesta línia segueix una direcció de Nord a Sud. I si des del mateix punt mirem cap a sud, el territori dibuixa una línia de Nord-est a Sud-oest. Què és el que succeeix en aquest cas? Doncs els corrents que es formen al Nord del Cap de Begur són en sentit antihorari, i les que es formen al Sud d’aquest, ho fan en el sentit horari. Quan plou tot el que la pluja arrossega de la terra cap al mar és aliment per als peixos que entren en aquests dos corrents que conflueixen en un mateix punt, el Canó de la Fonera. Aquí és on les gambes que hi habiten s’alimenten a base de bé. «Són gambes sobrealimentades que mengen farigola i tota classe d’aliment de les nostres terres, d’aquí ve aquest color i sabor tan exquisit de la Gamba de Palamós, ens hem tornat uns sibarites de la gamba els pescadors de Palamós», afirma Xavier Miró, el capità de l’Estrella del Sud, una de les embarcacions d’arrossegament de Palamós.

Crida especialment l’atenció que al final del dia, l’embarcació haurà completat dues voltes i les hores que han passat al vaixell faran un total d’11. En recollir les llargues xarxes que ja fa unes hores són dins l’aigua, tot just al final d’aquesta s’hi troba la malla, com un sac de dimensions més petites comparat amb la resta de la xarxa, és aquí on podem comprovar que evidentment els forats són de 50 mil·límetres i les captures que s’hi troben són gambes d’un vermell intens i d’una mida molt més que acceptable. Sí que és cert que entre elles potser hi ha algun peix de bones dimensions que esporàdicament s’ha colat a la xarxa, però sorprèn l’habilitat que demostren aquests professionals, que quan diuen que van a la gamba, el que pesquen és gamba.