Sant Feliu no aconsegueix una subvenció europea per rehabilitar el museu Thyssen

El Ministeri de Transports i Agenda Urbana ha fet pública la llista d’ajuts admesos que deixa fora aquesta proposta

Pla obert de la part del darrera de l'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols on hi haurà d'anar el nou Museu Thyssen.

Pla obert de la part del darrera de l'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols on hi haurà d'anar el nou Museu Thyssen. / DdG

Clara Julià

Clara Julià

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha fet públic el llistat de la concessió d’ajudes de la Unió Europea corresponents a la rehabilitació d’edificis en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. El projecte per a la rehabilitació del Monestir de Sant Feliu per convertir-lo en la nova seu del Museu Carmen Thyssen-Bornemisza s’ha quedat a les portes de la subvenció. Segons les llistes provisionals, forma part dels 699 projectes que han sigut valorats, però que no han sigut seleccionats. En concret, el projecte Thyssen ha quedat en 132a posició amb una puntuació de 46,17. L’altre projecte de l’Ajuntament que també optava a aquesta línia d’ajudes, la rehabilitació de l’edifici i el mòdul central de l’antic hospital, també s’ha quedat sense subvenció. Caldrà veure com afecta això al calendari que preveia l’equip de govern, que volia obrir l’espai l’any 2024. Fonts municipals recorden que l'ajuntament ha tingut bones puntuacions en anteriors convocatòries de fons Next Generation, aconseguint subvencions per alguns plans que també tenen impacte en l'edifici del monestir.

L’Ajuntament va anunciar al juliol de l’any passat que el projecte sencer preveia una inversió de 12 milions d’euros. Les previsions contemplaven l’obertura de l’espai l’any 2024 i poder inaugurar la primera exposició permanent l’any 2025. La idea de l’equip de govern era començar primer les obres d’urbanització de l’entorn, que ha han començat, i tot seguit iniciar la primera fase de la reforma del monestir, amb les obres de climatització, el condicionament de la primera i la segona planta, i la construcció del cub, situat on havia d’anar el claustre que mai es va arribar a construir.

Dels 12 milions que costa tota la reforma, fins ara compten amb 1,2 milions de la Diputació de Girona, 500.000 euros de l’Estat i entre 1,8 i 2,1 milions de la Generalitat. Paral·lelament, l’Ajuntament va anunciar que rebria 1,4 milions dels fons europeus Next Generation per dur a terme les obres de climatització i les obertures de l’edifici històric. Caldrà veure com afecta la manca d’aquests fons a les arques municipals així com de cara a l’obertura prevista de l’espai. Tot i això, des de l'Ajuntament subratllen que compten amb una subvenció, també europea, emmarcada en el Pla de Sostenibilitat Turística que equival a 2 milions i que es destinarà a reformar l'edifici.

Subscriu-te per seguir llegint