SOS Costa Brava va celebrar ahir els seus primers cinc anys de vida tot reivindicant haver estat un «dic de contenció contra l’urbanisme», segons va assenyalar el seu portaveu, Eduard de Ribot. La celebració, que es va fer a Torroella de Montgrí, va comptar amb un acte commemoratiu amb la presència de l’alcalde, Jordi Colomí, un concert de Carolina Alabau i un sopar al pati del Museu de la Mediterrània.
De Ribot va recordar que SOS Costa Brava es va constituir el 4 d’agost de 2018 davant del «tsunami urbanístic» que hi havia al litoral gironí, amb projectes «que destruïen la primera línia de la costa a municipis com Cadaqués, Begur o la possible ampliació del Maresme cap a Lloret». Per això, van estudiar el planejament urbanístic de tots els pobles de la costa i van constatar que es podien construir fins a 150 noves urbanitzacions. «Allò era el Titanic, anava directe al naufragi», constata de Ribot. Davant d’aquesta situació, van acudir a la Generalitat perquè anés «al rescat» de la costa gironina i evités que es convertís «en Marbella o Benidorm». Al final, la Generalitat va acabar eliminant la possibilitat de construir 15.000 habitatges, cosa que els satisfà, però encara els queda feina pendent, ja que «en queden encara 40.000 més».
El paper dels ajuntaments
Per al futur, assenyalen que ara «toca als ajuntaments fer les modificacions urbanístiques per desclassificar i protegir terrenys». També reclamen que es posi en marxa, d’una vegada per totes, el Conservatori del Litoral, un organisme públic, finançat amb la taxa turística, que ha de servir per comparar i preservar terrenys amenaçats. Una altra de les prioritats d’aquest sisè any de vida de la federació serà aturar l’ampliació de la Marina del Port d’Aro, ja que és l’últim espai que queda a preservar al municipi de Castell-Platja d’Aro.
Finalment, també tenen la vista posada en la protecció del Golf de Roses, on hi ha prevista la construcció d’un parc eòlic marí. «Reclamarem una figura de protecció per a tot el Golf, ja que la protecció parcial que hi ha ara al Cap de Creus i al Montgrí-Medes és insuficient», va indicar de Ribot.
