Torroella vol eliminar tot l’amiant del municipi en només cinc anys
La fabricació i comercialització del material està prohibida des del 2002 pels seus riscos per la salut
El municipi n’ha identificat en sis instal·lacions públiques i en diversos edificis privats
L’Ajuntament ha elaborat un cens i un «cronograma» que organitza la retirada del material
La Generalitat va rebre 4.234 sol·licituds a les subvencions i ajuts dedicats a facilitar la retirada de l’amiant

Imatge d'arxiu d'operaris retirant una teulada de fibrociment / JUAN CABALLERO
Maria Domínguez / Guillem Costa
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha elaborat un cens amb el llistat d’edificis municipals i privats que tenen elements de fibrociment amb amiant, ja siguin teulades, canonades o altres components constructius. També ha aprovat un calendari per a la seva eliminació total, que es preveu sigui efectiva, com a molt tard, el 2028.
Amb aquest document es dona compliment a la Llei estatal 7/2022, de 8 de residus i sols contaminants per a una economia circular, a una directiva europea i al Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032 on es fixa com a objectiu retirar l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i de tot el territori abans de l’any 2032. L’elaboració del pla és necessària perquè, a banda d’una obligació legal, aquest material representa un greu problema greu de salut pública i cal erradicar-lo.
La retirada estarà organitzada segons un «cronograma» elaborat per l’ajuntament i publicat a la seu electrònica de Torroella de Montgrí, on es divideixen els edificis per anys. Dels sis edificis i instal·lacions públiques en les què s’hi ha detectat fibrociment, tres són cobertes, dos són dipòsits d’aigua i l’últim fa referència a 78.530 metres lineals de canonades de la xarxa d’aigua del municipi. El cronograma estableix que entre el 2024 i el 2025 es començarà retirant les cobertes i els dipòsits. A partir del 2026, es planeja que els esforços es concentrin en la xarxa d’aigua, i que la retirada de l’amiant a les canonades s’allargui fins el 2028, quan es preveu arribar a l’eliminació total d’aquest material en el municipi.
Pel que fa als edificis privats, l’Ajuntament està elaborant una base de dades. Aquesta «inclou tant els equipaments municipals com d’edificis privats que hem pogut anar detectant, encara l’estem emplenant» explica Jordi Oliver, regidor d’Urbanisme, Territori i Sostenibilitat. De moment només inclou el nucli urbà, però es treballa per fer l’ampliació als masos i al sòl no urbanitzable. Les dades es facilitaran a la Generalitat, «que ha traspassat als municipis l’execució del seu pla d’eliminació en els municipis» aclareix Oliver.
L’amiant, prohibit des del 2002
L’amiant es va fer servir de manera general entre els anys 1950 i 1990, ja que era un material abundant i econòmic que oferia molt bones propietats aïllants i ignífugues. Malauradament, es va comprovar que si s’altera allibera microfibres i això pot provocar càncer, asbestosi i mesotelioma maligne. El 1978 la Unió Europea va declarar l’amiant com una substància cancerígena. Per tots aquests perills de salut i les seves conseqüències, des del 2002 està prohibit fabricar, usar o comercialitzar materials que en continguin. El que ja estava instal·lat es pot fer servir fins al final de la seva vida útil. El cicle de vida estimat és de 30 a 50 anys, així que es calcula que l’any 2030 més del 85% d’aquests materials hauran superat la seva vida útil.
Al març d’aquest any, el Govern va aprovar el pla d’erradicació de l’amiant a Catalunya. El text recull 21 accions que es posaran en marxa per retirar aquest material, que es troba a teulades (en forma de fibrociment), dipòsits, baixants i jardineres, i també es va utilitzar com a aïllant tèrmic. Des de l’Agència de Residus de Catalunya, també al març, es van presentar un seguit de subvencions i ajuts per facilitar la retirada de d’amiant de les cobertes d’habitatges i construccions, amb un import total de 50 milions d’euros. «Eliminar l’amiant és una obligació, i a més hi ha voluntat política d’aconseguir-ho» destaca Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus.
Enguany, com a novetat, es va afegir una línia per a les activitats econòmiques que també subvenciona la substitució de la coberta i inclou la instal·lació de plaques d’autoconsum fotovoltaic. En aquest cas, els sectors que es van prioritzar van ser l’agricultura i ramaderia i després la indústria manufacturera i el comerç majorista i minorista i la reparació de vehicles de motor i motocicletes.
Aquests ajuts es divideixen en dues línies diferenciades. Una primera línia de 10 milions d’euros, està adreçada a particulars i subvencionarà el 100% de la retirada dels elements amiant fins a un màxim de 30.000 euros. La línia 2, específica per a activitats econòmiques, és de 40 milions i també es pot sol·licitar per instal·lar cobertes noves i plaques fotovoltaiques a les construccions afectades per l’amiant.
Els ajuts es van poder demanar fins al 25 de juliol a través del web de l’Agència de Residus, un tràmit que va acumular un total de 4.234 sol·licituds segons dades del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. Ara, cal esperar a la resolució per rebre les subvencions, però per Peraire això demostra que hi ha interès: «Són persones que volen retirar l’amiant, però de vegades no tenen les eines econòmiques ni tècniques disponibles, per això les hem de continuar donant».
Les cobertes de fibrociment, víctimes de la pedregada del 2022
El dimarts 30 d’agost del 2022 el Baix Empordà, especialment la Bisbal, va patir una pedregada «mai vista», amb pedres de fins a 11 centímetres. Entre els afectats, s’hi van trobar persones, cotxes i molts teulats de cases i naus industrials, alguns dels quals eren de fibrociment, un material que pot contenir amiant.
La presència del material, altament contaminant va complicar encara més els efectes de la pedregada, afegint un altre factor pel que preocupar-se. D’entre les cobertes que es van veure afectades, la majoria van ser teulades de fibrociment, un total de 267.800m2.
Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal del Baix Empordà va activar un servei extraordinari per la recollida i tractament dels elements d’uralita i va posar material de seguretat per manipular l’amianta disposició dels particulars.
El Govern també va respondre, i va anunciar una línia d’ajudes per retirar amiant d’edificis afectats, cobrint el 100% del cost amb caràcter retroactiu. Les ajudes també van presentar la opció de substituir les teulades per plaques solars, subvencionant el 70% del seu preu. D’entre les 233 sol·licituds presentades, se’n van concedir 204 i s’hi van dedicar més de 3,8 milions d’euros. Pel que fa a la instal·lació fotovoltaica, es van atorgar 38 ajuts per instal·lar plaques solars a les cobertes substituides.
Erradicar l’amiant: assignatura pendent a Catalunya i Europa
Tal i com ha fet Torroella de Montgrí, la resta d’ajuntaments de l’estat també hauran de crear un cens dels edificis amb amiant. Això ho estableix una llei espanyola aprovada l’abril de l’any passat, i marcava el plaç d’un any, que no s’ha complert. Situacions com aquesta formen part de l’esforç legislatiu català, estatal i europeu per erradicar la presència d’amiant en edificis i instal·lacions al territori.
La protecció contra l’exposició a l’amiant «és una prioritat clau per al Parlament Europeu», exposa la proposta de modificació de la Directiva del 2009 sobre la protecció dels treballadors davant els riscos relacionats amb l’amiant. Aquesta actualizació, proposada a finals del 2022, busca reudir al mínim l’exposició i així millorar les condicions dels treballadors exposats, que es calcula que són entre 4,1 i 7,3 milions.
La Unió Europea ja va establir el 2015 l’objectiu d’erradicar tot aquest material a finals del 2032. I aquest any, a finals de juny, el Consell i Parlament Europeu van acordar reduir considerablement els llindars d’exposició permesos d’amiant, establint un límit deu vegades inferior a l’actual. Encara no s’ha pogut determinar un nivell d’exposició per sota del qual no hi hagi risc de càncer. Segons dades de la UE, el 78% dels càncers professionals detectats en els estats membres estan relacionats amb aquest material.
La lluita europea contra l’amiant, doncs, no és cap novetat. De fet la primera mesura que tracta el material com un risc per la salut pública es remonta al 1983. Tot i la proliferació de regulació i normatives orientades a l’erradicació d’aquest material, l’amiant continua present a un gran nombre d’edificis antics. Però no existeixen estudis fiables que amiant queda en les sostrades a Espanya, amb una presència especialment elevada en els entorns rurals. La complexitat de detectar-lo, els costos elevats de la seva retirada i el perill per als treballadors, que han d’estar especialment formats, ho converteixen en una tasca tan difícil com necessària.
El dipòsit de Can Palà (Anoia) és l’únic abocador controlat que existeix a Catalunya per emmagatzemar l’amiant retirat i el gestiona l’empresa ATLAS. Ara mateix té capacitat per rebre un milió de tones de fibrociment. El problema és que es calcula que encara hi ha quatre milions de tones d’amiant pendents de retirar.
La Generalitat ja treballa per ampliar el dipòsit, perquè pugui tenir més espai i així poder absorbir l’amiant repartit pel territori. L’altra opció seria obrir-ne un de un nou, però crear instal·lacions d’aquesta mena és complicat.
L’abocador ara mateix té més de la meitat de la capacitat ocupada: de 2,3 milions de metres cúbics possibles, 1,3 milions estan plens. Així i tot, l’amiant només suposa una petita part (el 15% aproximadament) del que s’acumula en aquest dipòsit.
Subscriu-te per seguir llegint
- Ca la Pilar, el restaurant que era de pas i ara s'hi va expressament
- Espectacular accident a l'Empordà: sis ferits evacuats al Trueta
- Els docents amenacen de deixar de fer sortides i colònies fins que Educació els escolti
- Una esquerda de 17 metres a Castellfollit de la Roca torna a posar el focus en els despreniments: 'Cal estar vigilants
- Girona sancionarà una altra empresa per omplir la ciutat de cartells
- Alerta amb la balisa V-16: la nova “moda” que està provocant confusió, multes i fins i tot fraus
- Una promotora demana fer 24 pisos i 26 aparcaments al Garatge Forné de Girona
- Guanya 1 milió amb un “rasca”… i la jutgessa l’obliga a compartir-lo per un pacte de paraula