Allau de sol·licituds al Ministeri dels més de 850 propietaris de Platja d'Aro afectats per la Llei de Costes

Reclamen directament a l'Estat que exclogui els pisos del domini públic per recuperar la potestat de poder-los vendre

Un tram del passeig marítim de Platja d'Aro, a prop de Cavall Bernat

Un tram del passeig marítim de Platja d'Aro, a prop de Cavall Bernat / Xavier Pi/ACN

ACN

Els 850 propietaris de primera línia de mar de Platja d'Aro (Baix Empordà) afectats per la Llei de Costes reclamaran directament a l'Estat que exclogui els seus pisos de la zona de domini públic per recuperar la potestat de poder-los vendre. El president de la plataforma d'afectats, Albert Català, explica que amb aquesta "allau de sol·licituds" es vol forçar el Ministeri a resoldre la problemàtica amb què es troben des de fa tres anys. Perquè com que les propietats consten com a patrimoni de l'Estat, tenen moltes dificultats per poder-les vendre o bé acceptar herències. L'afer és enrevessat i, de fet, ja ha arribat als tribunals amb un contenciós interposat per l'Ajuntament davant l'Audiència Nacional, que està pendent de sentència.

Les finques de Platja d'Aro afectades s'estenen gairebé al llarg d'un quilòmetre del passeig Marítim (al tram entre l'avinguda de la Pau i els carrers Miramar i Musclera). Majoritàriament són pisos situats en blocs d'apartaments, però també hi ha cases, garatges i algun traster. Es van construir entre els anys 60 i 70 aprofitant una escletxa legal. El problema, però, és que la Llei de Costes -que data del 1945- va qualificar aquesta zona de domini públic; és a dir, patrimoni de l'Estat.

Fins fa quatre anys, no hi havia dificultats per inscriure les operacions. Però el 2019, el Registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols va canviar de criteri, i amb l'aval de l'advocacia de l'Estat, va decidir aplicar estrictament la llei. La conseqüència és que, d'ençà d'aleshores, hi ha 858 propietaris que tenen moltes dificultats a l'hora de poder vendre les finques o bé acceptar herències.

De retruc, els qui estan interessats a comprar també es troben amb maldecaps. Com que les operacions no es registren, perquè el propietari és l'Estat, això impossibilita demanar hipoteques. I també comporta que s'hagin acabat venent pisos molt per sota del seu valor.

El març del 2021, l'Ajuntament de Platja d'Aro va demanar al Ministeri per a la Transició Ecològica que modifiqués els límits de la zona de domini públic, i que la línia divisòria s'avancés cap al mar per desafectar les propietats. L'objectiu era que totes les finques afectades poguessin regularitzar-se i que, posteriorment, Hisenda engegués els tràmits per transmetre-les als seus propietaris.

Com que al cap de dos anys l'Estat no va respondre, davant el silenci administratiu del Ministeri, l'Ajuntament de Platja d'Aro va engegar la via judicial. A principis de juny, el consistori va interposar un contenciós davant l'Audiència Nacional, que a hores d'ara es troba pendent de sentència.

Reclamar una solució

Ara, segons concreta el president de la plataforma d'afectats, els més de 850 propietaris han decidit presentar "una allau de sol·licituds davant el Ministeri" per reclamar que se'ls desafectin les finques. La decisió, explica Albert Català, s'ha pres després d'haver mantingut una reunió amb l'Ajuntament de Platja d'Aro i amb l'associació de veïns del passeig Marítim.

En aquesta trobada, entre d'altres, es va debatre la resposta que l'advocacia de l'Estat havia donat al contenciós interposat per l'Ajuntament. Un escrit on recollia que, segons el seu punt de vista, el consistori no estaria legitimat per presentar el recurs ja que no hi tindria propietats afectades.

Davant d'això, en espera del què resolgui l'Audiència Nacional, el president de la plataforma d'afectats explica que han decidit "avançar-se" i reclamar directament davant del Ministeri que engegui l'expedient per desafectar-los les propietats. "És una manera de donar la volta a l'argument de l'advocacia de l'Estat i de fer pressió per intentar resoldre la problemàtica", subratlla Català.

Les reclamacions es presentaran o bé de manera individual o bé a través de les comunitats de propietaris. Per això, en els propers dies, s'aniran convocant les juntes per poder donar poders als seus presidents. "Estem parlant de 858 finques afectades, amb propietaris de diferents nacionalitats, i amb aquesta fórmula podrem representar-les a totes", subratlla Català. "Ara ja és urgent que el Ministeri es mogui per solucionar el problema", hi afegeix el president de la plataforma d'afectats.

Català també explica que, en paral·lel, estaran amatents al què digui la sentència. I ja avança que, un cop s'hagi aconseguit desafectar les propietats, caldrà engegar aleshores un segon capítol: veure com Hisenda porta a terme la transmissió (perquè s'haurà de veure quin és el preu que en fixa). "Aquí caldrà negociar, també tenint en compte que en altres situacions similars que han passat arreu de l'Estat s'han fet compravendes a 1 euro", afirma.

Per últim, Català precisa que apart d'aquests 858 propietaris, al llarg del passeig Marítim també hi ha uns 350 pisos més que tenen les terrasses dins la zona de domini públic. En aquest cas, però, com que es tracta dels voladissos -i no de l'interior dels habitatges- el president precisa que no es veuen afectats per la problemàtica amb què es troben els altres.