Entrevista | Maurici Jiménez Alcalde de Castell-Platja d'Aro

«Platja d’Aro tindrà un sistema de videovigilància amb intel·ligència artificial»

El batlle socialista encara una nova campanya d’estiu, enguany marcada per la crisi hídrica, i explica els objectius a llarg i curt termini del seu govern municipal, com la construcció d’un nou pavelló esportiu i d’un dipòsit d’aigua, entre altres. 

Maurici Jiménez, l'alcalde de Castell-Platja d'Aro, a la seu de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Maurici Jiménez, l'alcalde de Castell-Platja d'Aro, a la seu de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. / Aniol Resclosa

Tony Di Marino

Tony Di Marino

Creu que hi ha un problema de convivència a Platja d’Aro?

No. A Platja d’Aro hi ha espais de millora perquè la convivència sigui millor, que és diferent. Al llarg dels últims anys, quan repassàvem les queixes i neguits que ens traslladava la ciutadania, moltes feien referència a qüestions de civisme. Un dels exemples més clars són els comiats de solters. No hem prohibit els comiats de solter, hem prohibit coses que formen part del sentit comú, com beure a la via pública o anar sense samarreta a espais de restauració. Per conviure el que hem de fer és pedagogia, però quan la pedagogia no funciona hem de poder sancionar.

Diversos municipis de la comarca es van reunir amb la fiscal en cap de Girona per demanar-li més fermesa en els casos de multireincidents. Què opina el seu govern dels multireincidents?

La millor feina que podem fer amb els multireincidents és que quedin molt ben demostrats per part de la Policia Local. El que demana la fiscalia és el màxim de proves i el màxim d’acció contundent a l’expedient perquè quan arribi una persona multireincident se li imposin tots els càrrecs possibles. Fins i tot, com ha passat aquest any a Platja d’Aro, hem aconseguit retorns de multireincidents migrants al seu país d’origen.

Van detenir un piròman multireincident gràcies a les càmeres de seguretat. Com valora aquest sistema de videovigilància? 

El sistema de videovigilància va ser un abans i un després a nivell policial. L’any que ve hem de treure la nova concessió de càmeres de seguretat, que comptarà amb una actualització de software. A més, comptarem amb l’arribada de la intel·ligència artificial. Estem parlant de poder fer seguiment de persones i vehicles, un fet que també suposarà un abans i un després en la protecció dels nostres veïns. Estem treballant perquè aquest nou concurs quedi operatiu de cara a l’any vinent.

Creu que s’hauria de flexibilitzar la normativa d’habitatges d’ús turístics?

No crec en el decret d’habitatge d’ús turístic i tampoc hi creu el govern de Platja d’Aro. Nosaltres estem en un municipi de 26.000 habitatges, els que hi vivim tot l’any ho fem a 4.000 habitatges. Això vol dir que hi ha 22.000 habitatges de segona residència, que majoritàrimanet són utilitzats tres setmanes o quatre l’any. D’altra banda, sí que hi ha espais de solució. A platja d’Aro tenim detectats gairebé 400 habitatges buits. El Govern hauria de donar-nos eines per fer-los servir. A més, també tenim detectats entre 300 i 400 espais comercials o d’oficines buits. El que vull és que ens deixin convertir-los en habitatges. La demanda que tenim d’habitatges de protecció oficial o socials són d’entre 150 i 200. No necessitem aquest decret, el que fa falta és poder posar en marxa totes aquestes coses.

Més de 800 propietaris de primera línia de mar van reclamar a l’Estat que exclogui els seus pisos de la zona de domini públic. En quina situació es troba això actualment?

Nosaltres vam anar a contenciós l’any 2023 després de dos anys de silenci administratiu. Vam fer el judici aquest passat mes de novembre i, teòricament, hem de tenir la sentència aquest mes de juliol. Veurem que diu el jutge. Nosaltres el que volem que es provoqui és el moviment de la línia de protecció i, per tant, la desafectació. Sabem que això el que provocarà és que el patrimoni de l’Estat hagi d’alienar una propietat pública cap a una propietat privada, i és aquí on hi ha el problema.

«No podem fer servir 400 habitatges buits, quan tenim una demanda de 200 de protecció oficial»

Com espera que sigui la temporada d’estiu d’enguany?

Ens feia patir molt la temporada d’estiu per la qüestió de l’aigua. La primavera ha sigut plujosa, un fet que celebrem, però que no significa que puguem tenir un estiu normal. Platja d’Aro, com altres municipis, no tindrà dutxes a les platges, no tindrà rentapeus, ni tampoc fonts ornamentals en marxa. Farem un rec de supervivència, però no tindrem grans gespes verdes. Tot i això, s’hi podran fer vacances de forma molt organitzada. Afrontarem una campanya d’estiu amb normalitat i, segons ens expliquen des del sector turístic, tot sembla indicar que anem a un estiu molt similar al de l’any passat, que va ser molt bo.

Un dels seus objectius era «atraure un turista sènior que pot viatjar en temporada mitjana». Ho han aconseguit? 

Fa molt de temps que intentem que la campanya no sigui només juny, juliol, agost i la primera quinzena de setembre. Enguany, hem tingut un mes de maig molt bo, perquè hem aconseguit que el turista francès baixi a la Costa Brava. Hem començat a fer campanyes de publicitat específiques a algunes regions de França i crec que s’ha notat. Anem pel bon camí. Veurem si aquest tipus de turista repeteix estada a finals de setembre i principis d’octubre, que és una època que també volem promocionar.

Quines mesures tenen pensades per afrontar l’excés d’aforament a les discoteques? 

Normalment, l’aforament queda controlat. És un tema que ens preocupa perquè és una qüestió de seguretat. Des de fa temps obliguem a totes les seguretats de les empreses privades a portar un control estricte. Moltes vegades la policia entra la discoteca i comprova els comptadors. De la mateixa manera, de forma aleatòria els Mossos d’Esquadra aturen l’activitat, encenen els llums i comencen a comptar la gent que hi ha a la discoteca. 

Quins són els objectius a curt i llarg termini del seu govern? 

Tenim sobre la taula algunes transformacions importants en equipaments, com l’Escola Fanals i la construcció d’un nou pavelló esportiu. A més, també hi ha una qüestió que porta vint anys sobre la taula, que és l’acabament del passeig marítim. Volem canviar tot l’enllumenat a led, que suposarà una inversió de 6 milions, però ens provocarà un estalvi. Estem treballant a fer un dipòsit d’aigua propi que faci que tinguem la capacitat de ser autosuficients des d’un punt de vista hídric. Això, sumat a la recuperació de pous parcialment salinitzats, hauria de suposar que en qüestió de tres o quatre anys tinguéssim capacitat com perquè gairebé en un 50% o 60% fóssim autosuficients amb la nostra aigua. 

Subscriu-te per seguir llegint