Una sentència confirma la invalidesa del tribunal per un arquitecte tècnic a Torroella

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) confirma la invalidesa del tribunal que el 2020 havia de seleccionar un arquitecte tècnic per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Malgrat que l’Ajuntament va demanar que s’estimés el recurs d’apel·lació interposat, que evocaria la sentència vigent, perquè considerava que incorria «en incongruència», el TSJC ha optat per desestimar-lo amb una imposició de costes processals a l’Ajuntament limitades a un total de 1.000 euros. Una resolució, però, que encara no és ferma perquè es pot interposar un recurs de cassació.

Aquest litigi va començar perquè un dels seleccionats per ser arquitecte tècnic de l’Ajuntament va presentar un contenciós-administratiu després que fos declarat «no apte» de les pràctiques. Així mateix, els tribunals van estimar part del recurs i van ordenar a l’Ajuntament que nomenés un nou tribunal perquè van considerar que va haver-hi «irregularitats». A més, la sentència d’instància també va indicar que el demandant haurà de percebre les retribucions que no va rebre en ser destituït.

Doble condició

D’aquesta manera, el TSJC dona la raó a la jutgessa que va considerar una «irregularitat» que el secretari municipal actués en «la seva doble condició de president tribunal i cap d’àrea unit a l’estreta col·laboració entre ell i la treballadora», ja que això va fer que no només hagi «resultat afectada la imparcialitat d’ambdós sinó també la del mateix tribunal».

L’objectiu principal de la demanda presentada per l’advocat, Eduard Caula de Lexduo Advocats, era que es jutgés com s’havia resolt el procés durant les pràctiques que havia fet el seu client. Segons va explicar en la demanda, aquest home va obtenir «la nota més alta de l’oposició» i el 2 de novembre de l’any passat va prendre possessió del seu càrrec. A partir d’aquí, va començar unes pràctiques que havien de durar sis mesos. Però, el 12 de maig se’l va cessar i prèviament es va emetre un decret d’alcaldia on s’acceptava «la proposta del tribunal qualificador i es confirmava la declaració de no apte del procés (...) per no haver superat el període de pràctiques obligatori i eliminatori».

El consistori va defensar-se en el seu moment dient que els aspirants havien de fer les pràctiques, que el «12 de novembre el secretari de la corporació i president del tribunal de qualificació també era cap de la unitat a la qual pertanyia el recorrent mentre que la treballadora adscrita a la unitat, tenia com a missió el control dels treballs fets pels membres d’aquesta i de vetllar per un bon funcionament». 

Subscriu-te per seguir llegint