Tots per la Bisbal abandona el govern i el deixa en minoria

Tots per la Bisbal ha decidit sortir del govern municipal de la Bisbal d'Empordà que integrava conjuntament amb el PSC i Junts. Els motius que han portat la formació a abandonar el pacte s'explicaran dilluns vinent en una roda de premsa a l'ajuntament, tot i que fonts properes han explicat a l'ACN que es tracta de desavinences amb els altres grups que conformen el pacte. Els dos edils de Tots per la Bisbal, Xavier Dilmé i Francesc Cabrillana deixaran de formar part de l'executiu municipal i a partir d'ara estaran a l'oposició, conjuntament amb ERC, la CUP i la Bisbal en Comú. L'alcalde de la capital del Baix Empordà, Òscar Aparicio, ha reconegut que els "sap greu" la decisió i confia en seguir col·laborant amb la formació.

Aparicio també ha agraït a Tots per la Bisbal els serveis prestats durant els dos anys i quatre mesos que han estat al govern municipal. Les sortides de Dilmé i Cabrillana s'afegeixen a la de la qui va ser regidora de Comerç i Activitats Econòmiques de la Bisbal, Laura Irla, integrada a Junts i que va plegar el març passat per motius personals. Uns mesos abans també va deixar el seu càrrec a l'Ajuntament la socialista Marta Carol. 

PSC, Junts i Tots per la Bisbal van arribar a un pacte de govern després de les eleccions municipals de 2023 que va fer alcalde el socialista Òscar Aparicio. Dilmé era fins ara segon tinent d'alcalde, regidor de Via Pública i Serveis, Seguretat Ciutadana, Turisme, i cementiri, mentre que Cabrillana era el regidor delegat del Terracota Museu i el responsable de Salut. La cap de llista de Compromís per la Bisbal-Junts, Eva Rovira, va assumir la primera tinença d'alcaldia.

Actiu en temes de seguretat

Dilmé ha estat especialment actiu en temes de seguretat durant el mandat, una de les àrees que havia assumit com a regidor i que sovint ha centrat part del debat polític a la Bisbal. Ja fa un parell d’anys, va liderar una trobada amb altres ajuntaments del Baix Empordà per reclamar mesures més contundents contra els delinqüents reincidents. En aquell moment, Dilmé denunciava que el territori “pateix una onada de furts i robatoris” i que molts autors “acumulen 50 o 60 antecedents”. “No pot ser que tardin menys a sortir que la pròpia policia”, lamentava aleshores, demanant que s’apliquessin amb més rigor les lleis ja existents i que es reforcés la presència policial al territori.

En els darrers mesos, però, la seva gestió de la cartera de Seguretat Ciutadana ha estat marcada per la polèmica arran de la denúncia del sindicat SIP-FEPOL, que alertava de la manca d’efectius i de les condicions laborals de la Policia Local de la Bisbal. El sindicat va assegurar que, en alguns actes multitudinaris, la plantilla havia treballat amb patrulles mínimes i que fins i tot s’havia arribat a tancar la comissaria per falta de personal. També denunciaven retards en el pagament d’hores extres i un excés de càrrega laboral.

Dilmé va negar les acusacions i va afirmar que “aquí no es deu un euro a ningú”. Va explicar que les hores s’abonen dins dels terminis acordats i que el govern ha anat ampliant la plantilla, amb la previsió d’arribar fins a 21 agents. També va defensar que “la ciutadania està coberta les 24 hores del dia” i que “les parts importants d’aquesta denúncia no tenen res a veure amb la realitat”.