Cinquanta anys del manifest de les Gavarres,"un símbol de la relació harmònica entre la natura i la vida humana"

Aquest dissabte, 8 de novembre, l’església de Romanyà de la Selva va acollir l’acte de commemoració del 50è aniversari del Manifest de les Gavarres, un document fundacional que va encetar el moviment ciutadà per protegir el Massís de les Gavarres i va culminar amb la creació del Consorci de les Gavarres. En l'acte, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque va destacar la importància del massís i del manifest: “Avui, aquest massís és un símbol de la relació harmònica entre la natura i la vida humana. Les suredes, els camins i els antics oficis conviuen amb una societat que n’ha fet bandera”.

La commemoració va acollir una ponència sobre el Manifest de les Gavarres dictada per Joan Cals i Güell, redactor del Manifest de Romanyà i fundador de l'entitat Amics de les Gavarres i l'Ardenya, amb el títol "Context del moment en què es va iniciar el moviment ciutadà que va culminar amb la protecció de l'espai natural i la creació del Consorci de les Gavarres".

L’acte de celebració va comptar amb la participació de Josep Xifré, alcalde Santa Cristina d’Aro; Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya; Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya; Emili Mató, director en funcions dels Serveis Territorials de Girona, Pau Presas, vicepresident primer de la Diputació de Girona i vicepresident del Consorci Gavarres de la Diputació de Girona; la diputada Vanessa Peiró i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque; així com altres representants del món local i del món ambiental.

Durant l’acte, es va fer destacar que la conservació del massís té encara reptes importants: compatibilitzar activitat humana i protecció del medi, reforçar models de gestió conjunta i hemisferis col·laboratius, com la idea de vincular la gestió de les Gavarres amb la del massís veí de Cadiretes, iniciativa que, segons la consellera Paneque, "torna a tenir vigor i voluntat de futur". Així mateix, des de la Diputació de Girona, es va destacar que el treball dels darrers anys del Consorci i de la comunitat local no és només preservar un espai natural sinó reforçar una identitat compartida i la cohesió social.

Un llegat que encara és vigent

El vicepresident primer de la Diputació de Girona va celebrar la rellevància del manifest: "Cinquanta anys després, el missatge del Manifest és més vigent que mai. Les Gavarres ens recorden cada dia que la sostenibilitat no és només una paraula, sinó una responsabilitat compartida". Tal com es va recordar ahir, la zona era un territori que patia l’especulació, el despoblament i la crisi del món rural, problemàtiques que encara ara ressonen entre nosaltres.

Les Gavarres ens recorden cada dia que la sostenibilitat no és només una paraula, sinó una responsabilitat compartida.

Pau Presas

— Vicepresident primer de la Diputació de Girona

El Manifest va emergir el 1975 com un punt d’inflexió, va afirmar Presas: "Va ser molt més que un document: va ser una crida a la consciència col·lectiva". D'altra banda, Paneque va afegir que la preservació va acompanyada de tradicions arrelades, com l’Aplec de les Gavarres, la marxa en honor a Isabel Vilà; la festa de la pela del suro; noves iniciatives com el festival Art i Gavarres i la recuperació d’elements del patrimoni etnològic que "són el testimoni del vincle entre l’activitat humana i el paisatge”.