El Baix Empordà haurà d’aportar 784 MW de solar i 568 MW d’eòlica al model energètic del 2050

La proposta inicial del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) contempla que el Baix Empordà haurà de contribuir als objectius del país amb 784 megawatts (MW) d’energia solar fotovoltaica i 568,7 MW d’energia eòlica en l’horitzó de l’any 2050. La directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Anna Camp, va presentar ahir al vespre als representants dels 36 municipis del Baix Empordà els resultats preliminars del pla.

A la comarca hi ha diversos projeces sobre la taula que generen rebuig del territori. El Consell d'Alcaldies del Baix Empordà va celebrar la trobada centrada en el pla i amb la participació d'una trentena d'alcaldes i regidors dels municipis.

La sessió també va servir perquè els càrrecs electes coneguessin la metodologia amb què s’ha elaborat el PLATER i les eines que el Govern posa a disposició del món local per tal que els municipis puguin ajustar la proposta a la seva realitat territorial i a les seves preferències.

Pel que fa a l’energia solar fotovoltaica, el document preveu que el Baix Empordà aculli 365,8 MW en cobertes d’edificis, 37,6 MW en espais artificialitzats —com pedreres o abocadors en desús— i 380,7 MW en espais no artificialitzats. La potència ja instal·lada, així com la que està autoritzada o en tramitació i que finalment s’executi, que actualment suma 12 MW, ja computarà dins d’aquest objectiu.

En total, l’ocupació de sòl no artificialitzat destinada a l’aprofitament fotovoltaic a la comarca seria de 620 hectàrees, fet que representa un 0,9% de la seva superfície. En l’àmbit de l’energia eòlica, el Plater assigna al Baix Empordà una capacitat de 568,7 MW.

El pla, en la seva versió preliminar, recull la capacitat de generació d’energies renovables de tot el país amb l’objectiu que cada territori contribueixi segons el seu potencial. D’una banda, calcula la capacitat dels edificis i dels espais artificialitzats com a zones d’acceleració per a la implantació de la fotovoltaica, així com la disponibilitat per a l’energia eòlica. De l’altra, mitjançant una metodologia única i homogènia per a tot Catalunya, identifica les zones no urbanitzables prioritàries per a l’acollida de parcs eòlics i plantes solars.

El PLATER ja ha superat una fase prèvia de consultes, en la qual es van rebre 358 aportacions. Un cop s’iniciï el període d’informació pública, els ajuntaments disposaran d’un termini extraordinari de tres mesos per presentar propostes i al·legacions, amb l’objectiu de facilitar la participació del món local.

Posteriorment, un cop el pla s’aprovi definitivament, els municipis podran adaptar el seu planejament urbanístic per ordenar la implantació d’energies renovables en el seu territori, sempre d’acord amb els criteris establerts pel Plater.

Per facilitar aquesta tasca, es van explicar les eines i canals que es posaran a disposició dels ens locals.

Una eina clau d’ordenació territorial

El Plater té com a objectiu ordenar la implantació de l’energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya per tal d’assolir els objectius de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) i avançar cap a la descarbonització del model energètic. El pla vol esdevenir una eina de referència perquè els municipis puguin regular la implantació d’aquestes instal·lacions al seu terme municipal.

D’acord amb la PROENCAT 2050, la descarbonització del sistema energètic català requereix la instal·lació de 62.000 MW d’energies renovables fins a l’any 2050, incloent-hi la potència ja instal·lada i autoritzada. D’aquest total, 14.000 MW s’haurien de situar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta s’ubicaria en espais no artificialitzats, amb una ocupació de sòl equivalent a l’1,2% del territori català.

La previsió del Govern és que el PLATER iniciï el període d’informació pública a principis de l’any 2026.

A la comarca hi ha projectes sobre la taula que han generat rebuig com una planta fotovoltaica a Torrent. D'altra banda, més d'una trentena de municipis gironins demanen frenar els macroprojectes energètics fins que s'aprovi el Plater.