Jordi Formatger: «Un fill meu va néixer el 3 de desembre i per Nadal ja figurava al Pessebre Vivent»

Des que, quan va fer la primera comunió, mossèn Agustí el va convidar a participar com a figurant del pessebre vivent de Castell d’Aro, Jordi Formatger només hi ha fallat dos anys, el 1982 i el 1983, perquè estava fent la mili. La resta, sempre ha sigut allà, al peu del canó. Primer de figurant, fins que amb 15 o 16 anys, ja d’adolescent, se’n va anar a estudiar per lampista. I a partir d’aleshores, posant la seva professió al servei del col·lectiu, col·laborant des del darrere perquè quan els milers de visitants que omplen cada Nadal el nucli antic de la vila tot estigui de revista. Sembla poca cosa però no ho és: organitzar tècnicament tot el recorregut, d’una mica més d’un quilòmetre, del pessebre vivent més antic de Catalunya (des de 1959), duu almenys quatre o cinc mesos de feina, entre muntar i desmuntar.

«A l’agost ja hi comencem a pensar i ens hi posem després de la festa major, que és a primers de setembre, a passar cable i enllestir-ho tot. Abans ho fèiem a les nits, passant fred i humitat, ara ho hem traslladat als caps de setmana», amb jornades maratonianes. I quan les festes han passat el desmuntatge s’allarga fins a finals de gener, «moltes vegades se m’enganxava amb Carnaval, els deus anys que vaig estar amb la colla Els Descarrilats fent carrossa i comparsa». Però no ho canviaria per res del món.

Els quadres del pessebre compten amb la participació de més de 300 figurants, i comencen amb escenes de l’Antic Testament. També, hi ha un conjunt d’escenes clàssiques i comunes a molts pessebres vivents d’arreu. Però un dels trets especials que li donen personalitat pròpia al de Castell d’Aro és la representació d’oficis artesanals i escenes relacionades amb el camp i el món rural, segons s’explica a la seva web: la masia, el forn de pa, la carbonera, la castanyera, el gran mercat, el treball del vi i de l’oli, el gran molí, pastors, caçadors, la dona que renta i moltes altres. Aquest any es representarà els dies 21, 25, 26, 27 i 28 de desembre de 2025 i 1 de gener de 2026, sempre a partir de les 19h. És un sacrifici haver d’aixecar-se de taula en dies tan assenyalats abans d’hora per anar a participar en aquesta tradició? Per a Formatger, gens. «El dia de Nadal, per exemple, què faríem? acabes de dinar, te’n vas al sofà i et poses una pel·lícula? Nosaltres, tota la família, anem al pessebre, i allà ens trobem a tothom, amb la gent del poble, amb amics i coneguts, amb qui fa temps que no veiem... és una reunió de la gent de Castell d’Aro, una manera de fer poble i comunitat, tot i que ara ha canviat bastant i no és com en els inicis perquè també la vila ha anat creixent».

Tothom s'hi implica

A casa de Formatger tothom s’implica. Els fills fan de pastors, i la dona, de pastora. Els néts per part de la seva parella també hi col·laboren, venint expressament des de Sant Gregori. Ell, mentrestant, poc s’hi pot recrear en la representació. «He d’estar vigilant que tot vagi més, imagini’s, ens poden venir 3.000 o 4.000 persones caminant pel mig de bosc i què passaria si fallés la llum? Tot ha d’estar perfecte», assegura. La passió pel pessebre vivent és tan gran que, fins i tot «un fill meu, el petit, va néixer el 3 de desembre de 1996 i el dia 25, per Nadal, ja hi feia de figurant en una escena». No era, però, el nen Jesús.

La tradició, a Castell d’Aro, ve de lluny. Segons Jordi Formatger, la representació del pessebre vivent la va importar mossèn Gumersind des d’Andorra, on n’havia descobert un a Engordany. Primer es va recrear una escena, un petit naixement, i vist l’èxit i que la gent del poble hi volia participar, se’n van anar afegint d’altres. Avui la iniciativa és una de les més reconegudes de Catalunya, Creu de Sant Jordi el 2011. Jordi Formatger pensa que encara hi ha recorregut. Que per Nadal «la gent encara vol veure aquestes tradicions» i que tot i els canvis que ha patit Castell d’Aro «hi ha gent jove amb ganes d’implicar-se, cosa necessària perquè nosaltres, a l’Associació del Pessebre Vivent, molts ja tenim més de seixanta anys. Ell en farà, concretament, seixanta-quatre el proper 23 de gener.

La feina de lampista també ha canviat molt, igual com el neguit que li genera els dies de representació. Formatger recorda que quan els focus eren al·lògens, a vegades, el punt de connexió de donava per a més «i petaven els fusibles». Avui, amb les llums de led, això està controlat i, a més, s’ha reduït la despesa energètica. També són diferents els dies de preparació. Cal sacrificar molts caps de setmana a temps complert, «però almenys ja no passem fred de matinada, com abans, que sortíem de treballar i ho fèiem a les nits entre setmana, anar tirant i empalmant cable. Ara ens trobem, esmorzem una mica, i ens hi posem». No és l’únic lampista que col·labora en el pessebre, és una feina en comunitat, com ho era també quan era jove i estava aprenent l’ofici. També destaca el paper de tota la gent implicada a l’associació.

En aquesta edició el recorregut consta de 52 quadres, instal·lats a la Vall de la Coma i pel nucli històric de la vila. A partir d’aquest cap de setmana, tota la feina feta per Formatger, la resta de col·laboradors, i els prop de 400 figurants, rebrà el judici del públic.

Subscriu-te per seguir llegint