La llevantada de principis de gener provoca el col·lapse de la resclosa d’Ullà i obre la porta a una restauració ambiental al Baix Ter

La llevantada registrada durant la primera setmana de gener va provocar el col·lapse parcial de la històrica resclosa d’Ullà, al Baix Ter, generant un important esvoranc a la infraestructura i modificant de manera significativa la dinàmica del riu en aquest tram, segons ha informat el Consorci del Ter.

Aquest trencament ha comportat la desaparició del principal obstacle per a la continuïtat biològica del riu en aquest sector, fet que obre un escenari inèdit de restauració ambiental espontània en una de les zones de més interès ecològic del Baix Ter.

Segons dades hidrològiques, durant el temporal es van registrar puntes de cabal d’uns 160 metres cúbics per segon, una força que la resclosa —ja molt deteriorada— no va poder suportar. Des del Consorci han explicat que "l’estructura presentava danys greus des del temporal Gloria, el gener de 2020, i finalment ha cedit davant l’augment sobtat del cabal".

Una oportunitat ambiental inesperada

Tècnics del Consorci del Ter i de l’entitat ambiental la Sorellona han visitat recentment l’entorn de la resclosa en el marc de diversos projectes conjunts de restauració fluvial. Els especialistes coincideixen a assenyalar que, tot i tenir un origen accidental, el col·lapse representa una oportunitat única per impulsar un procés de restauració natural a gran escala.

L’avaluació tècnica preliminar ja ha constatat diversos beneficis ambientals derivats del trencament:

• Restabliment de la connectivitat fluvial, recuperant diversos quilòmetres continus de riu lliure i eliminant una barrera històrica per a la fauna piscícola.
• Recuperació d’hàbitats fluvials, amb l’aparició espontània de sorrals i codolars inexistents en aquest tram des de fa segles.
• Millora de la dinàmica hídrica, amb una reactivació del comportament meandriforme del riu que afavoreix la salut ecosistèmica del llit fluvial.

Un espai natural de màxima protecció

El sector afectat presenta un alt valor naturalístic, ja que coincideixen dues figures de protecció ambiental: l’espai de la Xarxa Natura 2000 “Riberes del Baix Ter” (ES5120011) i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

En aquest context, la conservació de la fauna piscícola autòctona esdevé una prioritat. Destaquen especialment dues espècies de peixos migradors presents encara al riu: la saboga i l’anguila, ambdues catalogades en perill d’extinció, que podrien veure millorat el seu cicle vital gràcies a la nova situació.

Seguiment tècnic i anàlisi dels riscos

El Consorci ha informat que els responsables tècnics subratllen que, a partir d’ara, "serà imprescindible dur a terme un seguiment exhaustiu de l’evolució del sector, tant des del punt de vista hidromorfològic i ecològic com pel que fa als possibles impactes socioeconòmics i als riscos associats a la nova configuració del riu".

L’objectiu serà determinar si aquest procés natural pot consolidar-se com un model de restauració fluvial, en un moment en què la renaturalització dels rius esdevé una de les principals línies d’actuació ambiental a escala europea.

Una infraestructura amb més de tres segles d’història

La resclosa d’Ullà data de l’any 1670 i va ser impulsada pel Comte de Solterra, substituint una estructura anterior. L’obra constava d’un mur de contenció de prop de 275 metres de longitud, que durant més de tres segles ha condicionat la morfologia i el funcionament ecològic del riu Ter en aquest tram.

Ara, el seu col·lapse marca un punt d’inflexió històric que podria permetre recuperar, de manera natural, el riu que havia quedat fragmentat durant generacions.