Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà demanen un estudi sobre la resclosa d’Ullà davant la possibilitat que s'enderroqui

Els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà han acordat sol·licitar formalment al Museu de la Mediterrània l’elaboració d’un estudi tècnic que analitzi la importància històrica, patrimonial, social i paisatgística de la resclosa d’Ullà i Gualta, després d’haver rebut informació que apunta a la possibilitat que aquesta infraestructura pugui ser enderrocada properament.

La resclosa, construïda l’any 1670, és considerada l’última de les nombroses rescloses i petits pantans que retenen les aigües del riu Ter en aquest tram final del Baix Ter. Segons destaquen els consistoris, va ser impulsada pels senyors de Solterra amb l’objectiu de derivar aigua per al regadiu i alimentar tres molins de la plana, que durant segles van actuar com a motors econòmics del territori.

Els tres municipis subratllen que, al llarg de més de tres-cents anys, aquesta infraestructura hidràulica ha estat clau en l’evolució agrícola, social i econòmica de l’entorn, fins al punt de contribuir a definir el paisatge agrari i fluvial actual. A més de la funció productiva, remarquen que l’espai ha estat també un lloc de relació i convivència per a generacions de veïns i veïnes, amb vincles “emocionals i identitaris” molt arrelats.

En l’àmbit ambiental, la zona associada a la resclosa destaca pels boscos de ribera —salzeda, albereda i claps de verneda— i per la presència d’illes fluvials que acullen una biodiversitat notable. El tram de riu vinculat a la resclosa forma part d’un espai inclòs dins la Xarxa Natura 2000.

L’estudi l’assumirà el Museu de la Mediterrània, que actua com a Museu de Suport Territorial – Baix Ter i com a equipament de referència en l’estudi i la interpretació del patrimoni cultural i etnològic de l’àmbit. L’objectiu és disposar d’una base rigorosa que permeti avaluar el valor global de la resclosa abans de qualsevol decisió que en pugui afectar la continuïtat.

L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí Massanas, ha remarcat que “estem parlant d’una infraestructura amb més de tres-cents anys d’història (…) i a la memòria col·lectiva del Baix Ter”, i ha defensat que abans de prendre “cap decisió irreversible” cal conèixer amb profunditat el seu valor històric, patrimonial i ambiental.

Des de Gualta, l’alcalde Jaume Fondevila ha insistit que la resclosa “forma part del nostre relat històric” i és un element que explica la gestió de l’aigua al llarg dels segles, essencial per al desenvolupament agrícola del municipi.

Per la seva banda, l’alcalde d’Ullà, Josep López, ha expressat que confia que es tracti “d’un malentès”, però que en tot cas és imprescindible un estudi objectiu abans de plantejar qualsevol actuació.

Els tres consistoris coincideixen que la resclosa d’Ullà és un element singular del patrimoni hidràulic del Baix Ter i reiteren la voluntat de treballar coordinadament amb les administracions competents perquè qualsevol decisió es prengui amb “màxima informació, rigor tècnic i respecte pel territori”.