Condemnen a 11 anys de presó l’acusat de violar una menor en un bosc entre Ullà i Bellcaire

L'Audiència de Girona ha condemnat a 11 anys de presó l'acusat de violar una menor en un bosc entre Ullà i Bellcaire després de desmuntar la seva coartada digital.

El tribunal considera plenament provat que l’acusat el desembre de 2018 va citar la víctima, de 14 anys, a la biblioteca de Torroella de Montgrí per portar-la a una zona boscosa "en plena foscor" on va consumar l'atac «malgrat l’oposició de la menor». La resolució judicial subratlla que la declaració de la jove ha estat «clara», «persistent» i «amb fermesa, sense titubeigs ni contradiccions», un testimoni que els magistrats eleven a prova de càrrec principal en haver estat mantingut amb fermesa al llarg del temps malgrat que la denúncia es va retardar gairebé tres anys per «por a la reacció de la seva família».

La Secció Tercera de l'Audiència de Girona rebutja de ple l’estratègia de la defensa, que va intentar situar l’acusat en un hotel de l’Estartit amb un amic aportant vídeos d’Instagram. El tribunal rebutja la versió de l’acusat, ja que no dona per bona la seva coartada de la piscina de l’Hotel Panorama perquè l’establiment va informar que l’spa i la piscina interior eren d’ús exclusiu per a hostes i perquè el vídeo aportat per la defensa és una «captura de pantalla» que no acredita prou ni la data, ni l’hora, ni tampoc el lloc exacte. I afegeixen que, encara que es donés per bona l’hora de publicació, el vídeo «no seria incompatible temporalment amb la comissió prèvia dels fets».

El tribunal va més enllà i desmunta la versió de l’acusat de no conèixer la noia «de res» gràcies a diferents testimonis que acrediten que denunciant i acusat «sí que es coneixien» "i que entre les parts no hi havia mala relació abans dels fets". A més, el tribunal ha valorat l’assistència sanitària rebuda per la víctima i la simptomatologia compatible amb un trauma que presentava.

La condemna

A l'hora de fixar la condemna, el tribunal ha aplicat la reforma de la Llei Orgànica 10/2022 per ser la «llei penal més favorable al reu», situant la pena prop del mínim legal en considerar que la víctima tenia una edat «propera al límit dels 16 anys» i no apreciar-se una «violència superior a la necessària per consumar el delicte». No obstant això, els magistrats han optat per incrementar la pena en un any addicional perquè consideren «especialment rellevant» que l'agressor es va aprofitar d'una relació de confiança i que «coneixia la importància que tenia per a ella la virginitat per les seves creences». En concret a la sentència s'explica que l’acusat s’aprofita d’una situació de confiança generada en la menor "que s’havia obert a ell i li havia explicat la seva situació familiar, de manera que el veia com una figura que li transmetia seguretat" i "portant-la a un lloc apartat i fosc on quedava desproveïda de qualsevol possibilitat de demanar auxili o escapar; i sabent que era verge i l’alta estima que això mereixia"

La pena final és d'11 anys de presó, per sota dels 15 anys que demanaven Fiscalia i acusació particular, que ha exercit la lletrada Mònica Tarradellas del despatx de Salellas Advocats, que representava els interessos de la víctima.

Finalment, la sentència estableix una responsabilitat civil de 30.000 euros en concepte de danys morals, una xifra que s'allunya dels 60.000 euros que reclamava l’acusació particular. Per justificar aquesta quantia, la sala apunta que, malgrat l'indubtable impacte emocional, l’evolució psicopatològica de la jove ha estat «favorable» i actualment «no presenta criteris diagnòstics de trastorn d’estrès posttraumàtic». La resolució, que també imposa sis anys de llibertat vigilada i una inhabilitació especial per a qualsevol ofici amb contacte amb menors durant 12 anys més que la pena de presó. Durant aquest mateix període de 6 anys, tindrà prohibit comunicar-se amb la víctima o aproximar-s'hi, al seu domicili o al seu lloc de treball a una distància inferior a 300 metres. També li prohibeix exercir la pàtria potestat durant 5 anys i 2 mesos.

La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint