Forallac impulsa una recerca que desmunta la llegenda de l’emparedament de Violant de Biure

L’Ajuntament de Forallac ha impulsat una recerca i i la publicació d'un llibre per restituir la memòria de Violant de Biure i desmunta la llegenda que explica que el seu marit, Miquel Sarriera l'hauria fet emparedar viva al castell de Vulpellac en un atac de gelosia i acusant-la d’adulteri.

Violant de Biure. La veritable història de la dama del castell de Vulpellac, és una obra que busca restituir la memòria d’una dona que durant segles ha quedat atrapada entre el silenci documental i el pes d’una llegenda tràgica. La llegenda podria tenir un origen real, però no relacionat amb Violant de Viure i es convida qui vulgui conèixer-la a llegir l'obra.

La publicació, impulsada pel consistori amb el suport de Publicacions Permanyer, és fruit de la recerca de la historiadora Imma Puig Aleu, que reconstrueix amb rigor la trajectòria de Violant de Biure i la situa en el seu context històric real. L’objectiu és allunyar-ne la figura dels relats que, amb el pas del temps, l’havien desdibuixat.

L’acte es va emmarcar en la celebració del 8M, Dia Internacional de les Dones, per reforçar el compromís municipal amb la visibilització de les dones en la història i en l’espai públic.

L’alcalde de Forallac, Josep Sala, va obrir l'acte i l’autora va oferir una conferència per apropar als assistents la figura de Violant de Biure i els resultats de la investigació.

"Jo sóc el que vaig pecar"

El llibre posa el focus en una figura estretament vinculada al castell de Vulpellac, al centre del nucli medieval declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). El conjunt, format pel castell-palau i l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, ha estat durant segles l’escenari d’una llegenda marcada per una inscripció conservada al castell: “Ego sum pecavi – Miquel Sarriera – 1533” (“Jo soc el que vaig pecar”). Segons la tradició popular, Miquel Sarriera hauria fet emparedar viva la seva primera esposa, Violant de Biure, en un atac de gelosia i acusant-la d’adulteri.

Aquesta història, però, mai no havia estat contrastada de manera rigorosa, va posar de manifest l'Ajuntament. De fet, llegendes similars es repeteixen en altres indrets del país. Per això, la regidora de Cultura i d’Igualtat, Olga Galceran, destaca que la iniciativa neix de la voluntat d’aprofundir en la història local i completar el relat medieval de Vulpellac incorporant-hi totes les veus.

Galceran assenyala que, si el nomenclàtor del poble recorda Miquel de Sarriera, “volíem saber qui va ser la seva primera esposa i què hi havia de cert en allò que s’explica, no des del reduccionisme ni la tradició oral, sinó des de la historiografia”. Segons la regidora, Violant de Biure ha estat durant segles una figura diluïda entre el silenci documental i el relat tràgic, sense que fins ara s’hagués impulsat una investigació exhaustiva que permetés contrastar-ne la història.

Entre fons notarials i l'Arxiu Hhistòric de Girona

L’obra d’Imma Puig Aleu, llicenciada en Història i especialitzada en història medieval, és fruit d’un treball de recerca en fonts notarials i en documentació conservada a l’Arxiu Històric de Girona. Amb una llarga trajectòria com a investigadora i arxivera, l’autora ofereix una aproximació rigorosa però també divulgativa, que permet al lector endinsar-se en el context social, polític i familiar de la Girona del segle XVI.

Més que una novel·la, el llibre es presenta com una publicació accessible i ben documentada que reconstrueix la biografia de Violant de Biure, analitza el paper de les dones nobles en les senyories rurals i examina fins a quin punt la llegenda té base històrica o si respon a una construcció posterior.

L’Ajuntament de Forallac subratlla el seu compromís amb la igualtat de gènere, la lluita contra la violència masclista i l’eliminació de qualsevol forma de discriminació.

Al llarg de l’any, el consistori impulsa campanyes i activitats de prevenció, sensibilització i intervenció, especialment en dates assenyalades com el 8 de març o el 25 de novembre. En aquest context, la recuperació de la figura de Violant de Biure es planteja també com un exercici de memòria i de justícia històrica.