Mor Baltasar Parera Coll, impulsor del turisme a la Costa Brava, als 80 anys

Ha mort Baltasar Parera Coll, empresari lligat a la Platja de Pals i una de les figures que millor expliquen la convivència entre el camp, el paisatge i el negoci turístic al Baix Empordà. Enginyer agrònom de formació, va acabar al capdavant dels negocis familiars i va consolidar una activitat vinculada als camps de golf, els apartaments, el càmping, l’hotel i l’arròs de Pals.

La seva mort tanca una trajectòria molt vinculada a aquest sector del litoral empordanès. Nascut a l’Havana el 1945, va arribar a Catalunya amb sis anys i va créixer dins una família amb arrels profundes al territori i una història empresarial que travessa més d’un segle.

Parera s’havia llicenciat en enginyeria agrònoma i tenia encarat un camí professional més tècnic. Però la mort del seu pare el 1975 el va obligar a fer un gir de vida. Amb trenta anys va assumir el relleu dels negocis familiars, amb centre d’operacions al Mas Gelabert, i es va posar al capdavant d’un entramat format per finques, arrossars, apartaments turístics, el càmping, l’hotel i dos camps de golf.

Una nissaga que explica el Baix Ter

La seva figura s’entén a partir de la nissaga d’on venia, arrelada a la Torre Ponça de l’Estartit. El besavi, Pere Coll i Rigau, va emigrar a Cuba a la segona meitat del segle XIX, hi va fer fortuna primer amb una fàbrica de llumins i després amb una de tabac, i en tornar a Catalunya, el 1894, es va proposar reintroduir el conreu de l’arròs a Pals. Aquella decisió va acabar marcant el paisatge i la identitat del Baix Ter.

Les generacions següents també van obrir altres camins. En una part d’aquella finca de dunes i pins, modelada abans per fixar el sorral, els seus pares van impulsar el Golf de Pals, inaugurat el 1966 i considerat el primer camp de golf de la Costa Brava. El seu pare, que havia après a jugar a golf a l’Havana, hi va veure una opció de futur. No era una aposta evident: el golf encara tenia poca implantació i el seu pes turístic a la zona estava per demostrar.

El fil entre el negoci i el paisatge

Sota la seva direcció, el vessant turístic del grup familiar es va reforçar i es va expandir. Els apartaments, el càmping Platja Brava, l’hotel La Costa i els dos camps de golf van acabar configurant un model molt associat a la Platja de Pals i a un tipus de desenvolupament que ha tingut pes en l’economia local durant dècades. En aquest sentit, Parera va ser un dels noms propis d’una manera d’entendre el negoci turístic vinculada al paisatge i a l’explotació agrària de l’entorn.

Aquest desplegament, però, no va trencar el fil agrari de la família. Parera va mantenir una vinculació estreta amb l’arròs de Pals, un producte al qual va dedicar atenció, reflexió i fins i tot un llibre. Entenia aquest cultiu no només com una activitat econòmica, sinó també com un element de paisatge, d’història i d’identitat local. Defensava que el valor afegit gastronòmic havia ajudat a consolidar-lo després d’etapes difícils i aspirava que el producte reforcés encara més la seva identificació amb el territori.

Protegir les Basses d'en Coll

Aquesta manera de mirar el municipi també es va veure en la seva implicació amb les Basses d’en Coll, a la desembocadura del rec del Molí, on van a parar les aigües dels arrossars. Va impulsar la protecció d’aquest espai, integrat dins la reserva natural dels Aiguamolls del Baix Ter, i va defensar durant anys que l’activitat agrària, el turisme i el valor ambiental podien conviure si cadascun respectava el seu lloc.

Parera també va ser un dels impulsors de la Fundació Catalana Begur-Cuba, dedicada a la divulgació i a la recerca sobre l’emigració catalana a l’illa. No era un detall lateral: la seva biografia i la de la seva família quedaven travessades per aquest vincle amb Cuba, des del besavi indià fins al seu propi naixement a l’Havana.

En els últims anys, ell mateix havia situat els negocis en un moment de relleu generacional i havia deixat clar que el pes de les decisions passava als seus fills. Amb la seva mort, Pals perd un dels noms que millor expliquen com s’han cosit, en un mateix paisatge, els arrossars, la platja i el negoci turístic que ha marcat aquest tram del Baix Empordà.

Subscriu-te per seguir llegint