Un catedràtic de la UdG nega que els Pujol influïssin en l'autorització de Vacamorta

L’any 2014 l’abocador de Vacamorta va ser clausurat per una sentència que constatava la il·legalitat d’un projecte avalat des de la Generalitat. Aquell projecte, impulsat pels empresaris Josep Mayola i Gustavo Buesa, amb la participació de Jordi Pujol Ferrusola durant una etapa, és un dels que la Fiscalia Anticorrupció té en el punt de mira per suposat tràfic d'influències. Aquest dilluns, Joan Manuel Trayter, catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Girona i president de l'associació espanyola de dret urbanístic i mediambiental, ha declarat al judici com a pèrit. Ha negat cap influència o irregularitat política en la tramitació de l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), perquè "els informes tècnics que s'emeten són un acte reglat i degut, d'obligat compliment, com dicta el Suprem". Els informes de les ponències tècniques, ha dit, són "preceptius, determinants, vinculants", o sigui que el conseller o alts càrrecs de Medi Ambient de torn han de signar el que se'ls proposa, sense canvis. El guany patrimonial total atribuïble a Jordi Pujol Ferrusola en l’operació de Vacamorta va ascendir a 5.287.129 euros, segons l’acusació.

El catedràtic ha confirmat que l’abocador de Vacamorta, “no es va fer per concurs públic; era una autorització, no pas una concessió, i un negoci jurídic privat”. Pel que fa a l’autorització de l’abocador de Tivissa, també qüestionat per les acusacions, Trayter ha indicat que no va haver-hi cap denúncia ni resolució judicial en contra.

Aquest pèrit també ha explicat que l'ordre de tancament de Vacamorta, ordenada després pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), reafirmada pel Tribunal Suprem, no va ser per cap irregularitat greu. “L’ordre de tancament del TSJC va ser per una qüestió de forma i no de fons”, ha declarat Trayter, que ha realitzat un informe sobre la tramitació administrativa d’aquest abocador, a petició de Buesa i Mayola, que també són jutjats. El pèrit ha explicat que l'alt tribunal català, en la sentència va endurir els requisits legals i sostenia que cal que els abocadors estiguessin inclosos en els plans generals urbanístics en afectar diversos municipis, i no podien ser inclosos en una simple modificació dels plans urbanístics municipals. Segons Trayer, en la seva resolució, el TSJC hi explicava que feia “una doctrina nova” i que “no hi havia desatenció flagrant”.

Copisa va guanyar més obres amb els tripartits que amb el Govern d'Artur Mas

D'altra banda, un informe pericial de la defensa de l'empresari Josep Cornadó, de Copisa, ha establert que la companyia constructora va tenir menys adjudicacions públiques amb el primer govern d'Artur Mas que amb els dos governs tripartits anteriors. D'aquesta manera, es desacreditaria una de les principals acusacions de la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en el judici contra la família Pujol Ferrusola i diversos empresaris a l'Audiència Nacional, que asseguren que les companyies pagaven als Pujol per obtenir contractes públics. Segons el peritatge, Copisa va passar de guanyar el 5% de les adjudicacions d'obra pública al 2%, de la 5a a la 15a posició de les empreses adjudicatàries i d'un èxit del 12,5% al 5% dels concursos als que es presentava.

En la sessió d'aquest dilluns també ha intervingut un pèrit aportat per la defensa de l'empresari immobiliari Alejandro Guerrero Kandler, que ha assegurat que les factures i pagaments a Jordi Pujol Ferrusola són reals: “Era un captador d’inversors grans, un aconseguidor, i se li paga a èxit; Guerrero no hauria pogut accedir a negocis d'aquest calibre sense ell”. De fet, ha dit que l'important en aquests casos és tenir "una agenda de contactes molt gran", més que els vincles polítics.

El pèrit ha admès que no ha tingut cap contracte o documentació d’aquestes operacions, a banda de les factures, davant les preguntes del fiscal i de l’advocat de l’Estat. De fet, ha dit que com que Pujol Ferrusola és una persona física, i no pas una empresa consultora, és normal que no hi hagi tanta documentació, i que molts pactes, a preu de mercat, fossin verbals. Encara que no aparegui el concepte "captació d'inversors" en les factures, el pèrit creu que aquesta feina es pot incloure dins del terme "gestió comercial", que inclou tant la recerca d'inversors-compradors com de venedors.

L'expert ha afegit que no va investigar més per què els inversors aportats per Pujol Ferrusola havien estat citats en el judici com a testimoni. També ha aclarit que cap administració, ni estatal, ni autonòmica ni local va fer adjudicacions a l’empresa de Guerrero, que "era d’hotels i no constructora". Així mateix, ha explicat que no va analitzar el detall de les operacions, sinó si la documentació relacionada era creïble.

Igualment, ha declarat un pèrit de la defensa de Josep Cornadó, de Copisa, que ha validat els preus de compra-venda d'uns solars de Palamós, que les acusacions posen en qüestió. Ha recordat que a la meitat de l'operació urbanística va esclatar la crisi immobiliària del 2008, cosa que va enfonsar els preus. Tot i això, assegura que el solar es va vendre per part dels acusats, lleugerament per sota de preu de mercat.

Per últim, han declarat dos inspectors de l'Agència Tributària vinculats a la Fiscalia Anticorrupció, que van analitzar les operacions de Jordi Pujol Ferrusola, la seva dona, Mercè Gironès, i les empreses de tots dos. No han concretat cap irregularitat flagrant.

L’autorització de l’abocador de Vacamorta, al terme municipal de Cruïlles (Baix Empordà), sol·licitada pels empresaris Josep Mayola i Gustavo Buesa, amb la participació de Jordi Pujol Ferrusola, entre els anys 1999 i 2003, és una de les accions que la Fiscalia Anticorrupció qualifica de suposat tràfic d’influències del Govern de Jordi Pujol (1980-2003).

Subscriu-te per seguir llegint