Alerten de l'impacte del contacte dels submarinistes amb elements del fons marí de les Medes

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i l’entitat Submon han portat a terme un estudi per registrar l’efecte del submarinisme a les Illes Medes. Durant el 2025, els 453 bussejadors monitoritzats, van fer 160 immersions i 1.117 contactes amb elements com les aletes amb el medi marí, el que equival a 2,47 contactes cada deu minuts. Evitar tocar-lo es considera bàsic per preservar el fons perquè afecten per exemple algues, fanerògames i gorgònies.

La majoria dels contactes es van produir amb les alete , que representen el 59,4% del total, seguides de les mans. Segons l’estudi que publica el parc natural, les dades evidencien que les immersions guiades tenen menys impacte al fons marí. En concret, es van registrar 1,5 contactes cada deu minuts en immersions amb guia, davant els 3,8 contactes cada deu m inuts en les no guiades.

El treball conclou que els centres de busseig que fan ecobriefings més ben valorats i que disposen de més guies embarcats presenten menys contactes amb el medi. Per això, el Parc i Submon aposten per reforçar aquest tipus d’explicacions prèvies a les immersions, fomentar les sortides guiades i reduir el solapament de rutes submarines. L’estudi inclou també un seguiment no informat, fet amb la tècnica del «client fantasma» que reflecteix un comportament més proper al real dels submarinistes. En aquest cas, la mitjana puja fins als 3,98 contactes cada deu minuts i es constata que el 53,1% dels bussejadors toca el fons durant la immersió.

Un dels punts que destaca l’anàlisi és l’impacte associat a l’ús de càmeres compactes o reflex. Els submarinistes que les utilitzen són els que generen més contactes, amb xifres que arriben fins als 11,6 contactes cada deu minuts. Tot i això, el debat entre el sector apunta que el problema no és necessàriament la càmera, sinó la destresa prèvia del bussejador, especialment pel que fa al control de la flotabilitat.

En aquest sentit, alguns professionals defensen que la fotografia submarina pot ser compatible amb la conservació si es practica amb una formació adequada i experiència suficient. Per això, una de les mesures que es plantegen és fomentar formació específica o establir criteris perquè l’ús de càmeres quedi vinculat a una acreditació prèvia de competència i experiència.

Algues, fanerògames i gorgònies

Evitar el contacte amb el fons és essencial per preservar la salut dels hàbitats marins. Segons l’estudi, un 12,2% dels contactes amb algues i fanerògames provoquen arrencament, mentre que un 0,6% dels contactes amb gorgònies també en causen la pèrdua. Tot i que aquests percentatges poden semblar baixos, l’acumulació d’impactes al llarg de tota la temporada pot tenir conseqüències importants sobre la fauna i la flora marina.

Amb aquests resultats, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i SUBMON volen continuar treballant perquè el busseig a les Illes Medes sigui una experiència única, però també responsable i compatible amb la conservació d’un espai marí excepcional.

Subscriu-te per seguir llegint