Sortida reivindicativa per reclamar la reconstrucció de la resclosa d’Ullà

Gent del Ter i ajuntaments propers a la resclosa d'Ullà demanen la seva reconstrucció després d'haver patit danys al mur, un deteriorament que atribueixen al desgast acumulat pels temporals de llevant dels darrers anys. El 24 de maig s'ha organizat una jornada reivindicativa que serà el primer acte dins la commemoració del 50è aniversari de la primera manifestació ecologista “Salvem el Ter”.

El dany ha posat sobre la taula la possibilitat d’eliminar completament la resclosa per afavorir la continuïtat natural del flux del riu.

Des de Gent del Ter posen de manifest que la Resclosa forma part d’un sistema històric que ha modelat durant segles el paisatge agrícola, ambiental i social del Baix Ter. "Tot i que les primeres actuacions per drenar aiguamolls a la zona es remunten als segles XIII i XIV, la configuració actual de la infraestructura es va consolidar l’any 1670 i va ser renovada el 1817", apunten. A més, s’hi conserva un escut de la casa Solterra datat del 1588, fet que reforça el seu valor patrimonial.

Més enllà del seu interès històric, creuen que la resclosa "continua tenint avui una funció activa" perquè "ha estat clau per al regadiu i el subministrament hídric de la zona, i el seu paper es considera especialment rellevant en un context de sequera i episodis meteorològics extrems cada vegada més freqüents".

Preservar zones humides

Els defensors de la seva conservació alerten que l’eliminació de la resclosa podria comportar la desaparició d’un equilibri hidràulic i ecològic construït al llarg de segles. Ambientalment, la infraestructura contribueix a preservar zones humides, afavoreix la recàrrega dels aqüífers i genera hàbitats en illes, sorrals i espais de refugi per a la fauna.

També té un paper destacat en la gestió de l’aigua. La resclosa actua com a reserva en períodes de sequera i ajuda a regular el comportament del riu durant episodis d’inundació. Aquesta funció, apunten "és especialment valuosa en una plana on l’activitat agrària i la protecció dels ecosistemes depenen directament d’una gestió acurada dels recursos hídrics".

Un altre element central és el rec del Molí, vinculat directament a la resclosa. Aquest canal funciona com un connector biològic essencial per a la plana del Baix Ter fins arribar al Ter Vell, a l’Estartit. La seva continuïtat afavoreix la biodiversitat i manté una xarxa ecològica de gran importància per al territori.

Per tot plegat consideren que "la resclosa d’Ullà és, doncs, molt més que una construcció al riu". "És una peça del patrimoni hidràulic, agrícola i natural del Baix Ter", defensen.

El debat sobre el seu futur haurà de valorar no només la restauració de la continuïtat fluvial, sinó també les conseqüències que la seva desaparició podria tenir sobre el regadiu, els aqüífers, els hàbitats, el paisatge i la memòria col·lectiva de la zona, manifesten des de Gent del Ter.

La reivindicació serà dissabte amb un recorregut de cinc quilòmetres durant el matí

Els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà van acordar i informar el mes de març que sol·licitaven formalment al Museu de la Mediterrània l’elaboració d’un estudi tècnic que analitzi la importància històrica, patrimonial, social i paisatgística de la resclosa d’Ullà i Gualta, després d’haver rebut informació que apunta a la possibilitat que aquesta infraestructura pugui ser enderrocada properament.

Subscriu-te per seguir llegint