La temperatura del mar a l’Estartit està 2,6ºC per sobre de la mitjana

La temperatura superficial del mar a l’Estartit està 2,6ºC per sobre de la mitjana. Així ho corroboren les dades de l’estació meteorològica, que registren una temperatura de 23,7ºC aquest dimarts 30 de juny. Tot i que el mateix dia de l'any passat es va registrar la temperatura més alta en un mes de juny amb 24,5ºC, la temperatura mitjana del període 1998-2002 a mig metre de fondària és de 21,1ºC.

L'observador meteorològic Josep Pascual enregistra les dades de l'estació des dels anys 70 i assegura que aquest juny ha estat el tercer més càlid a l'Estartit, tant pel que fa a la temperatura de l'aire, com la del mar en superfície, que registra una mitjana de 21,8ºC. Només es van enregistrar temperatures mitjanes del mar més elevades en un mes de juny l'any passat amb 22,5ºC i el 2017 amb 21,9ºC.

Pascual destaca que durant els darrers dies de la setmana passada hi van haver vents persistents de garbí. Quan això passa, aquests vents formen un corrent marí que, per l'efecte de Coriolis, es desvia uns 90º cap a mar enfora. Això obliga que aigües més fredes de nivells inferiors ascendeixin cap a la superfície. D'aquesta manera, prop de les Medes la temperatura no arribava als 21ºC, mentre que una milla enfora ja s'observava el corrent de retorn d'aigües temperades a la superfície, amb una temperatura al voltant dels 24ºC.

La costa gironina però no és el punt més calent del Mediterrani. Amb dades del 29 de juny, el Mediterrani occidental té zones on la temperatura superficial del mar es troba fins a 6ºC per sobre de la mitjana climàtica, segons Copernicus. Les anomalies més grans es registren al golf de Lleó, davant la costa sud de França i al golf de Gènova, a l’oest d’Itàlia.

Aquestes temperatures s’expliquen sobretot per l’onada de calor històrica que ha patit Europa durant els últims dies, sumada als diversos episodis de calor viscuts durant la primavera, que ha donat valors mai vistos de temperatura superficial del mar Mediterrani.

Conseqüències d’un mar tan calent

Els experts adverteixen que un Mediterrani tan càlid actua com un enorme dipòsit d’energia. Quan coincideixen certes condicions atmosfèriques, aquesta energia pot afavorir la formació de tempestes més intenses, pluges torrencials i episodis meteorològics extrems, especialment durant el final de l’estiu i la tardor, quan comencen a arribar les primeres entrades d’aire fred en altura.

A més a més, unes temperatures tan elevades dificulten el refredament nocturn a les zones de la costa, ja que el mar allibera calor de forma constant cap a l’atmosfera. Això afavoreix l’aparició de nits tropicals i fins i tot tòrrides, en les quals el termòmetre gairebé no baixa.

Les aigües excepcionalment càlides també tenen un fort impacte sobre els ecosistemes marins. L'augment continuat de la temperatura provoca estrès tèrmic en moltes espècies, altera els cicles reproductius dels peixos i afavoreix l'expansió d'espècies invasores procedents de mars més càlids.

Els científics recorden que el Mediterrani és considerat un dels grans "punts calents" del canvi climàtic a escala mundial, és a dir, s’escalfa aproximadament un 20% més de pressa que la mitjana mundial. Durant les últimes dècades, la temperatura mitjana de l'aigua ha mostrat una tendència clarament ascendent, amb episodis de calor marina cada vegada més freqüents, prolongats i intensos. Tot i les anomalies puntuals, la repetició d'aquests episodis i la seva intensitat encaixen amb les previsions que apunten a un Mediterrani progressivament més càlid durant les pròximes dècades.