Els sis grans incendis que han afectat les Gavarres al llarg de la història

La història al massís de les Gavarres es repeteix. Mentre un nou incendi ja ha consumit unes 2.400 hectàrees, cal recordar que aquest espai natural ha estat víctima de grans focs en almenys cinc ocasions anteriors.

La primera es remunta a el 12 d'agost de 1928, quan es va declarar un incendi a la zona de Montnegre que va acabar esdevenint un dels més importants del segle XX. Fins ara, de fet, era el foc que havia afectat més superfície de les Gavarres, amb 1.600 hectàrees cremades. Segons l'informe emès pels Bombers, les flames es van originar a la font de Can Carreres, a Santa Pellaia, i es van propagar ràpidament cap al nord, en direcció al Montigalar i Montnegre. El foc també va afectar boscos de Bordils i Celrà, així com els veïnats del sud de Madremanya. Més enllà de l'impacte ambiental, l'incendi va generar una important onada de solidaritat: es van organitzar actes benèfics per recaptar fons destinats als propietaris i treballadors afectats, entre els quals un festival sardanista.

El següent gran incendi destacaria tant per les 1.500 hectàrees cremades com per les tensions polítiques que el van envoltar. Es va produir entre el 16 i el 19 de juliol de 1983 i va posar en perill construccions situades als afores de Girona i de municipis com Celrà i Quart. Retalls de premsa de l'època recullen la tensió entre Xavier Soy, aleshores delegat de la Generalitat, i l'alcalde de Girona, Joaquim Nadal, amb el Govern central. Aquest va ser acusat d'entorpir l'arribada dels hidroavions francesos que havien de col·laborar en les tasques d'extinció. Les aeronaus no van poder accedir a territori català fins al matí del dia 19, quan l'incendi ja estava pràcticament controlat.

Pocs anys després de l'inici del segle XXI, entre els dies 29 i 31 d'agost de 2003, un nou incendi va cremar 434,4 hectàrees entre Castell-Platja d'Aro i Calonge i va obligar a evacuar unes 12.000 persones de diverses urbanitzacions i quatre càmpings. L'informe dels Bombers destaca que es van produir "problemes de seguretat amb el moviment de grans grups de persones evacuades", ja que alguns propietaris tornaven a les urbanitzacions per "defensar els seus habitatges". Aquesta situació va dificultar les actuacions dels equips d'emergència, que van mobilitzar 182 dotacions de Bombers i 19 voluntaris, a més de nombrosos medis terrestres i aeris. "La sensació d'indefensió, impotència i irritació va provocar que certes persones tornessin a la urbanització evacuada desobeint ordres dels cossos de seguretat", assenyala el document.

Calonge tornaria a ser protagonista amb l'incendi de 2014. El foc va afectar 378,29 hectàrees a Vall-llobrega, Forallac, Calonge i Palamós. Es va declarar el 16 de març i es va donar per extingit quatre dies més tard, el 20 de març. Com en episodis anteriors, es van produir desallotjaments i talls de carreteres, abm l'afegit que els Agents Rurals van obrir una investigació per determinar l'origen del foc.

Sis anys i mig després, un veí de Vall-llobrega es va asseure al banc dels acusats del Jutjat Penal número 4 de Girona. La Fiscalia l'acusava d'un delicte d'incendi forestal per imprudència greu amb afectació a un espai natural protegit i sol·licitava una pena de dos anys de presó. També reclamava que abonés, conjuntament amb dues asseguradores, una indemnització superior als 1,2 milions d'euros pels danys causats tant a l'espai natural com a habitatges, finques, infraestructures telefòniques i un vehicle. Finalment, però, el jutjat el va absoldre. La jutgessa Leyre González va concloure que no s'havia pogut demostrar que les flames s'originessin en unes cremes controlades de vegetació que el veí havia dut a terme a la seva finca els dies 11, 12, 13 i 14 de març.

La causa del penúltim gran incendi de les Gavarres, que va tenir lloc a principis de juliol de 2022, va quedar més clara segons la investigació dels Agents Rurals. L'origen del foc es va situar en unes tasques de manteniment de la franja perimetral de protecció de la urbanització Can Manel, a Castell-Platja d'Aro. Els treballs estaven autoritzats i complien les condicions de prevenció vigents. L'incendi va calcinar 70 hectàrees i va obligar a desallotjar uns 350 veïns de diverses urbanitzacions i masies properes. També es van suspendre temporalment les activitats del Club Golf d'Aro - Mas Nou, tot i que personal de les instal·lacions va col·laborar en les tasques de creació de tallafocs.