El Govern declara el jaciment arqueològic marí Illes Formigues II com a Bé Cultural d'Interès Nacional
Es tracta del primer BCIN subaquàtic reconegut i es tracta d'un dels derelictes romans més rellevants del Mediterrani

Els arqueòlegs estudiant les fustes del vaixell romà del segle I aC enfonsat durant un temporal a les illes Formigues, en una imatge d'arixu / Martín González / Arxiu MAC-CASC

El Govern ha declarat el jaciment arqueològic subaquàtic Illes Formigues II situat a més de 40 metres de fondària a la zona d'aquestes illes de la costa de Palafrugell i Palamós, com el primer Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) subaquàtic de Catalunya. Es tracta d'un dels derelictes romans més rellevants de la Mediterrània occidental per, assenyala el Govern, "l'excepcional estat de conservació del vaixell i del seu carregament". A banda de ser el primer a Catalunya és un dels pocs que existeix a l'Estat. Gràcies a la declaració com a BCIN, aquest espai enforteix la seva protecció jurídica. A més, també es permet situar les Illes Formigues II com un cas singular en l'àmbit estatal, per la seva particularitat.
En aquest sentit, i tot i que a la resta de l'Estat hi ha altres jaciments arqueològics subaquàtics protegits amb la màxima figura patrimonial, aquests corresponen principalment a derelictes situats en badies o molt a prop de la línia de costa. En canvi, el de les Illes Formigues II es localitza en mar obert. En concret, es tracta d'un jaciment a 46 metres de profunditat, una circumstància poc habitual i que el converteix en un dels pocs exemples amb aquesta protecció en aquestes condicions. Alhora, també se'l considera com "un referent per a la conservació del patrimoni arqueològic subaquàtic".

Detall de l'eix de bronze de la bomba d'eixugada del vaixell romà del segle I aC enfonsat davant la costa de les illes Formigues / Martín González / Arxiu MAC-CASC
El baix-empordanès és un dels jaciments arqueològics subaquàtics romans més destacats de Catalunya, especialment pel bon estat de conservació del carregament com també per les restes estructurals de l'embarcació. De fet, en les excavacions arqueològiques desenvolupades des de l'any 2017 es va poder documentar una part significativa del vaixell i recuperar materials d'un alt valor científic, que contribueixen a ampliar el coneixement sobre l'arquitectura naval i el comerç marítim en època romana.
Així, el derelicte correspon a un vaixell mercant de finals del segle I aC que transportava un carregament d'àmfores amb conserves i salses de peix procedents de la província Bètica, actualment Andalusia. A més del carregament, el jaciment conserva elements estructurals del buc excepcionalment preservats, una circumstància poc habitual al litoral català i de gran interès per a la recerca arqueològica.
Els estudis realitzats fins ara han aportat noves evidències sobre les tècniques constructives navals, l'organització del transport marítim i les rutes comercials entre la península Ibèrica i el sud de la Gàl·lia, i consoliden Illes Formigues II com un dels 40 jaciments de referència per a l'estudi de la navegació i del comerç mediterrani en època romana. Amb aquesta declaració, el Govern reforça la protecció jurídica d'un dels testimonis més rellevants del patrimoni arqueològic subaquàtic de Catalunya i en garanteix la conservació, la recerca i la transmissió a les generacions futures.
Amb aquesta declaració, el Govern reforça la protecció jurídica d'un dels testimonis més rellevants del patrimoni arqueològic subaquàtic de Catalunya i en garanteix la conservació, la recerca i la transmissió a les generacions futures.
- Quique Álvarez: 'Tsygankov estava convocat i no ha volgut canviar-se
- Una gironina al terratrèmol de Colòmbia: «No ens podíem creure que allò fos real»
- Girona-Leganés (1-1): Abel Ruiz evita una plantofada de realitat per començar
- L’avís d’un expert en seguretat sobre un hàbit molt habitual: «No deixis la clau posada al pany a la nit»
- Grava sense saber-ho els últims instants de la seva parella: el vídeo d’una mort que sacseja les xarxes
- Girona acumula més de 14.000 habitatges nous sense vendre
- La UdG apareix per vuitè any consecutiu en el rànquing més prestigiós del món
- Desconfiança entre els comerciants del Barri Vell de Girona per la gestió de les papereres